Sumar per la independència
(Article
publicat a El Punt el 19 de gener del 2010)
Els
pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una condició
prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms més conscients del
nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de la unitat en facin
bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que va passar a la història amb
el pseudònim deGaziel), en un dels moments més difícils de la nostra història
com era el començament del franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho
sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta
sigui una tasca indispensable: és l'única.»
Afortunadament
no vivim pas en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on
cada dia som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim
la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra
història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà fàcil, i
per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit d'aquella unió que
defensava Gaziel.
Aquest
és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el
17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia
d'avui. Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d'altres
opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l'opinió pública.
És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot
independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre
diverses forces amb representació parlamentària. Mireu si no els
independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i
tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han
col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del passat
13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a
l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més gran del vot
independentista que l'actual?
Aglutinar
aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil.
Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes eleccions
autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han d'administrar les
engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar aquesta situació i
transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la
independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i
transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú
denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació
d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de
ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta
d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança
temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per
representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del
país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui
agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és
aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una
coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més
destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el
moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que
aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol
d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.
Per
arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de
les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No
podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per
petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les
fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple
nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi
ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.
Catalunya
ens exigeix deixar de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi
més enllà de la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma
Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per
la llibertat?
Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya)
----------------------
A la fotografia:
Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals en l’acte de presentació de Suma Independència.
