Unitat per avançar

Seria una total contradicció que en el moment que hi ha més suport a l’independentisme que mai, aquest no creixi en representació al Parlament de Catalunya. Ens cal doncs Unitat per ser més, convèncer més, ser més atractius, estendre més el missatge, ser més forts, avançar.

El nostre horitzó a curt termini és fer que l’Independentisme tingui formalment un nombre suficient de diputats i diputades*, i crec que això és un objectiu plausible.

Amb aquest nombre de diputats/des, caldria veure quin plantejament farien les forces, diguem-ne Unionistes moderades, però el que és segur és que si optessin per deixar de banda la Força Independentista fent una coalició Unionista (sociovergència), l’Independentisme passaria a ser l’alternativa creïble a l’oposició.

Cal optar per la unitat, i en aquest sentit no comparteixo les paraules d’un dirigent convergent quan diu: "La unitat d'acció és una utopia. El que sigui més fort, que tiri endavant el país".

Jo, en tot cas diria: "La unitat d'acció és complicada. El que sigui més fort, té més responsabilitat per tirar endavant el país".

En aquesta línia crec que Esquerra ha de cercar la Unitat Política, en té la obligació moral i la responsabilitat, encara que això és pugui veure com una mostra de debilitat, de por a perdre diputats a les eleccions o d’oportunisme. I crec també que Esquerra ha de vetllar per preservar el que, ara per ara és i representa: La força política independentista present a totes les Institucions del País. I per tant saber evitar aventures que ens poguessin portar cap a una pèrdua de posicions Independentistes arreu.

És des de la doble responsabilitat que crec que des d’ERC hem de fer que les cartes del joc de la Unitat siguin obertes, i donar valor a aquells que impulsen l’independentisme des de diverses formulacions al marge d’Esquerra, així com determinades posicions crítiques que han ajudat a elevar el to nacional.

Seria de lògica, la meva lògica és clar, que el partit polític que ostenta actualment 21 diputats, i que és present al govern, que és la tercera força Municipalista a Catalunya i que té una base social consolidada, tingués un paper preeminent en aquest procés d’unitat. També m’ho diu la lògica, la meva lògica, que no per això hem de tenir la temptació de pensar que nosaltres sols aconseguirem els objectius.

Les falses Unitats

Diu el manifest d’Òmnium post manifestació a seu punt 3er: Avui es parla d’una unitat imprescindible. Ens cal unitat, però no qualsevol unitat. La manifestació va ser un exemple de la unitat possible, de la unitat a l’alça, entesa com una base de mínims compartits, a partir de la qual totes les opcions que vagin més enllà han de ser acollides positivament. Però també hi pot haver una unitat indesitjable i a la baixa, entesa com un sostre en que ningú pugui aspirar a res més que allò que accepten els menys agosarats. Sapiguem escollir quina unitat ens impulsa i quina ens engavanya.

D’unitats n’hi ha vàries, ho diu el manifest, òbviament nosaltres hem d’optar per la unitat per la Independència, la qual cosa vol dir posar-nos d’acord en l’estratègia i en el tipus d’Unitat que cerquem.
I en aquest marc per quin caràcter d’unitat apostem ? per La Unitat Concèntrica o l’Excèntrica ?

Unitat concèntrica, com el d’una ona creada per una pedra quan cau a l’aigua, eixamplar-nos cap a tots els sectors, també cap a aquells que han fet el pas cap a l’independentisme recentment, cansats de l’actitud de l’estat i les posicions Unionistes. Sense deixar de banda els altres...

Unitat excèntrica, a partir només d’uns sectors determinats, prescindint de la resta.

Les temptacions

La temptació de pensar que l’opció vàlida és la pròpia i que com que els altres s’equivoquen jo guanyaré (en principi les eleccions, no un, dos o tres diputats), sempre plana en els debats d’unitat.

Si ens plantem davant d’un debat seriós i amb voluntats, potser no ens posem d’acord de cara la immediatesa, probablement serà un error, però la feina ben feta ens pot dur a una plasmació de la unitat més enllà de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Compte, la unitat no és només de forces polítiques, cal unitat en el front cultural i social, més feina i menys crítica agra, més especialització i més discurs global.

Nombre suficient de diputats i diputades*: és aquell que impedeix un pacte de govern amb l’Unionisme radical (PSC+PP o CiU+PP) i que obliga als partits Unionistes moderats a pactar entre ells, si és que no volen fer-ho amb l’Independentisme.