Les piscines de plàstic han tornat als terrats. El gel de l'hivern i la calor seca del juliol trenquen les rajoles. I tu recuperes la màquina que reprodueix cintes de vídeo de fa deu anys.
Ningú havia dit que les coses que ja no ens serveixen ens retornarien els bons moments. A vegades enyoro la vida més rudimentària.
Mentre ens omplen els ordinadors de facebooks, twitters i vídeos del youtube, baixo les escales d'una en una, et gravo amb la càmera d'amagat, i et dono un trosset de paper. Ens veiem d'aquí deu minuts a la cuina :)
Quan llegeixo aquestes entrades...més personals, se m'inunda la cara amb un somriure perquè se que has trobat el que buscaves, el que esperaves que arribés i el que no, em fa feliç que siguis feliç i un dia ens retrobarem en un cine Verdi, o fent un café a la plaça del sol i ens direm tot això que ens fa feliços. Endavant Cesk, crack ;)
