M’agrada, molt, en Toni Sala -ho he dit altres cops. En conec, sobretot, el seu vessant més narratiu i novel·lístic i n'estic recorrent, de fa pocs anys, l’essencial de la seva trajectòria literària. Me’n fa especialment el pes el seu to ombriu. Fosc. Aquelles històries que traspuen una certa inquietud. Incertesa. Personatges i situacions un xic o força tèrboles (...)
‘Marina’, el seu treball darrerament manufacturat, se situa en aquesta tessitura.
Un home deixa la família immers en una fonda crisi personal. S’acosta Sant Joan i decideix de retornar als paisatges de la infantesa: Sant Feliu de Guíxols. Paisatges i paisanatges cars, amb records, vivències, situacions.
La trobada amb la Gabri, una jove i escultural turista berlinesa. El retrobament amb un vell amor: l’Imma Carenar. La relació esporàdica, i inquietant, amb un cantant melòdic en decadència, que s’arrossega de bar en bar.
Sobre el rerefons de la Costa Brava –amb un pes gran, ric, bellíssim, de les descripcions, Sala retrata un home instal·lat en el dubte, en el fàstic existencial, a la vora del penya-segat. Records. Històries. Pensaments.
Amor. Gelosia. Feina. Vida urbana. Crisi existencial. Records. Passat. Tal com érem. Paisatge. Infantesa. Joventut. Somnis. Realitats ...
Retorn als orígens. Memòria del que vam ser. Thriller. Retrat puntillista de cases, coses, i persones... Toni Sala torna a excel·lir ara amb un llibre breu, de gran intensitat, essencialment generador de desassossec, a estones inquietant.
Una impressionista crònica, en forma de novel.la, del nostre paisatge litoral, de la nostra vida urbana plena d'incerteses, dubtes, malvestats ...
Magnífic.
. ‘Marina’. Toni Sala. 141 pàgines. Edicions 62. Barcelona. 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
