La farsa dels nostres polítics en el ple monogràfic per aprovar una resolució unitària contra la retallada estatutària per part del TC, i que havia de ser la resposta al clam de la ciutadania en la manifestació del passat del 10 de juliol, s’ha convertit en una nova obra de teatre, que ahir va tenir el primer acte en forma de desacord total, i avui ha tingut el segon acte amb una proposta demanada al President amb un mínim comú denominador, i que ha acabat sent el mateix preàmbul de l’Estatut, en una mostra clara de la mediocritat d’aquesta classe política catalana, què no es mereix els càrrecs que ocupen.
El president de la Generalitat ens diu que creu que Catalunya pot caminar tota sola, però que aquest no es el seu camí, i per tant ens hem d’entendre amb Espanya perquè ens interessa, i ha reblat el clau, dient que cal ser conscient que en un mòn globalitzat la millor opció es formar part d’una realitat plurinacional. Davant la insistència de l’oposició, finalment a la tarda ha presentat la resolució definitiva que s’aprovarà amb el vot del tripartit i de la pròpia CIU, i que no es res més que el Preàmbul, que ens diu perles com les fites importants de l’autogovern com la Constitució del 78, i l’Estat de les autonomies, vincula la llibertat col·lectiva amb la solidaritat amb el conjunt d’Espanya, i ens diu que l’autogovern es fonamenta en la Constitució, i vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya, finalment recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, l’ha definida com a nació de manera àmpliament majoritària.
Realment humiliant la resolució del Parlament català, que com deia algun portaveu parlamentari havia de demostrar esta a l’alçada de la ciutadania, però francament ha quedat molt lluny, i ha demostrat el perquè de la desafecció creixent. El president ens diu que podem caminar sols, però com que no es el seu camí, la millor opció es entendre’ns amb Espanya. Es com dir que en ple hivern el millor per anar pel carrer es un bon gruix de roba, però ens convé anar despullats, no te cap tipus de lògica, i es una falta de respecte total a la població, respecte el millor en un mòn globalitzat, suposo que caldria preguntar a la resta d’estats del mòn, o alguns com Eslovènia, Croàcia, Lituània, per posar tres exemples d’estats més recents, i veuríem com el seu nivell de vida ha augmentat espectacularment, però clar a nosaltres no ens convé. Som tant covards, que davant la humiliació i els insults en forma de falta de democràcia, presentem el nostre preàmbul estatutari que tants sols dona forma a una gran mentida, ja que la Constitució espanyola es una presó per Catalunya, i no una oportunitat, la solidaritat sempre ha de ser voluntària i no imposada, i per decret amb un espoli oficial reconegut, això de solidaritat no en te res i de robatori molt. Desenvolupar la personalitat en un marc plural i de respecte, pot ser qualsevol lloc del món, però mai l’estat espanyol, què ho ha demostrat un cop més amb la sentència, on nomes hi ha una nació, una llengua, i una sola identitat sense dret a replica. Finalment la definició de nació, gairebé demanant perdó per dir simplement el que som, després de mil anys d’història, deixa molt clar el nostre tarannà, i la mediocritat d’aquest text.
Aquesta es l’aposta i la resposta del president Montilla i del Parlament Català, cosa que evidentment poc te a veure amb els anhels de la manifestació de dissabte, i amb la dignitat que se suposava mantenia els representants de la seu de la nostra sobirania popular.
Salutacions
Albert