imatge: Fernando Pessoa, de "flaneur" pels carrers de la Baixa
Infança i adolescència a Durban: aprenentatge de l’anglés
Per un atzar biogràfic, Fernando Pessoa passarà la infança i l’adolescència a Durban (República Sudafricana): sa mare Maria Magdalena Pinheiro Nogueira es va quedar vídua i es va casar amb el Cònsul de Portugal en eixa ciutat portuària, a on arriben molts portuguesos, anglesos i indis a fer negocis colonials africans. De les seues llargues estades a Durban, Pessoa aprén molt d’anglés, és matriculat en l’escola primària de les monges irlandeses en West Street: en tres anys fa l’equivalent a cinc cursos. A l’edat d’onze anys entra a la Durban High School, a on estarà tres anys més i serà un dels primers alumnes de la seua promoció. Allí crea l’heterònim d’Alexander Search per a enviar-se cartes a si mateix. Als quinze anys obté el premi Queen Victoria Memorial Prize pel millor assaig en llengua anglesa, entre 899 candidats. Llig clàssics llatins i anglesos, crea els heterònims anglesos Charles Robert Anon i H.M.F. Lecher. Acaba els seus estudis a Sudàfrica obtenint bones notes a la universitat en l’”Intermediate Examination in Arts”.
Treball com a traductor de cartes comercials a Lisboa
En l’any 1905 torna definitivament a Lisboa, a l’edat de 17 anys. Des de l’any 1908 es dedica a la traducció de correspondència comercial: un ofici en el que pot aportar i donar-li un ús pràctic al seu bagatge de cultura anglesa. Al llarg dels anys anirà creant diverses societats, amb socis diferents, per a desenvolupar eixa tasca. Són corrents els canvis de domicili de la seua activitat econòmica, a l’igual que els canvis de domicili de la seua residència personal a Lisboa. S’ha dit que, de major, Fernando Pessoa dedicava habitualment a eixa activitat remunerativa dos dies per setmana. La resta de dies de la setmana eren per a la literatura i les tertúlies, a on acostumava a fluir l’alcohol. No de bades, deixa anotat en una nota biogràfica un poc jactanciosa: “Si després de que jo em muiga algú volguera escriure la meua biografia, no hi ha res més senzill. Té només dues dates: la del meu naixement i la de la meua mort. Entre una i l’altra tots els dies són meus”.
Un premi literari britànic per a casar-se amb Ophélia Queiroz
Fernando Pessoa sap mirar més enllà dels carrers de Lisboa, li arriba premsa periòdica britànica i durant un temps té un somni: guanyar un premi literari del Regne Unit, ben dotat econòmicament, per a casar-se amb Ophélia Queiroz, l’únic amor conegut de Pessoa. Encara que apareixen ressenyes destacades dels seus poemaris en el Times, el premi literari no arriba i Fernando Pessoa no es casarà mai. Qui sap si per això un bon dia, reafirmant-se en la seua tasca poètica, escriu “viure no és necessari, el que és necessari és crear”) al poema Navegar é preciso, parafrasejant el lema de la Lliga Hanseàtica (“navegar és precís, però viure no ho és”). Un bon dia li va enviar a Ophélia un retrat d’ell prenent un got de vi a la taverna, amb el subtítol: “Fernando Pessoa em flagrande delitro”; eixa carta simpàtica, va motivar la represa de la seua amistat especial. Sembla que Ophélia l’anima a que faça passes en la seua projecció internacional, ja que li inventarà l’heterònim Ferdinand Personne. Encara que haja tret poc rendiment en vida, molt probablement els seus poemes anglesos l’ubiquen en una posició d’apreci per als crítics internacionals a l’hora de rebre el conjunt de la seua obra. No de bades, per exemple, Harold Bloom establirà al seu cànon occidental que Fernando Pessoa ha estat el poeta més representatiu del segle XX. La darrera frase que diu als seus amics, mentre es trobava morint-se per una crisi hepàtica, a l’edat de 47 anys la pronuncia en anglés: “I know not what tomorrow will bring...” (“No sé que durà el dia de demà...”).
Els 35 sonets anglesos
Els únics llibres publicats en vida de Fernando Pessoa són Mensagem, Antinous, 35 sonnets, English Poems I, II i III. A excepció del primer, la resta estan en anglés. Tot el llegat literari del “drama em gente” a dins del seu famós bagul, més les publicacions esparses en els periòdics de l’època. L’heteronímia apareix suggerida en una estrofa del sonet VIII: “how many masks wear we, and undermasks, / upon our countenance of soul...”. L’episodi biogràfic de la seua voluntat matrimonial impossible és explicada amb un grau esplèndid de consciència lírica al sonet V: “The coin I’d heap for marrying my Muse / and build our home i’th greater Time-to-be / Becomes dissolved by needs of each day use”. Hi ha evocacions de les expectatives de la seua infança polièdrica al sonet X: “As to a child, I talked my heart asleep / with empty promise of the coming day, / and it slept rather for my words made sleep / than from a thought of what their sense did say”. La seua afició a les societats secretes, el misticisme i la visió espiritual (recordem que Fernando Pessoa farà que el visite a Lisboa un mag molt peculiar: Aleister Crowley http://pt.wikipedia.org/wiki/Aleister_Crowley )apareix per exemple al sonet XVIII: “Indefinite space, which, by co-substance night, / In one black mistery two void mysteries blends; / The stray stars, whose innumerable light / repeats one mistery till conjecture ends”. Hi ha també definicions plàstiques i relativistes sobre les certeses del món, per exemple al sonet XXVI: “The world is woven all of dream and error / and but one sureness in our truth may lie-- / that when we hold to aught our thinking’s mirror / we know it not by knowing it thereby”. En general, es tracta d’uns sonets molt rics, que s’inserten dins la tradició literària anglesa i al mateix temps deixen vore la veu autèntica i plural del mateix Fernando Pessoa, una veu plena de raonaments joganers, perplexitats resoltes amb humanisme afirmatiu i la sinuosa estela clarificadora del Géminis més famós de Portugal.
[Clica en l'arxiu adjunt, per accedir al pdf dels 35 sonets en versió original]
Quina troballa ! Gràcies Joan-Carles! Portugal, silenciosament, sempre ha tingut grans persones, i també de menypreables; un país viatger, colonitzador, aventurer. Trobes gent de Portugal arreu del món on majoritàriament s'han integrat. Molt propers als anglesos; coneixen, parlen i utilitzen la llengua anglesa magníficament. I aquests sonets de Pessoa són esplèndids !! Excel.lent lectura per aquests díes d'agost ! Bon dia Joan-Carles !
Gràcies, moltes gràcies! No sabia dels sonets anglesos de Pessoa encara que sabia que havia passat uns quants anys a Àfrica del Sud i que es va guanyar la vida amb el seu coneixement de l'anglès. Després de llegir els sonets de Shakespeare i d'haver traduït -darrerament- un parell de poemes anglesos que he publicat en algun lloc del meu blog, la descoberta d'aquests poemes -tampoc conec massa l'obra de Pessoa en portuguès- és tota una troballa.
Jo també, per coses de la vida de mon pare, vaig fer cinc cursos entre primària i secundària a Austràlia on vaig arribar als 9 anys des d'Occitània. He conservat un lleu accent nadiu austràlia -que em reconeixen els britànics de Guardamar i de tot arreu on sóc Cap de Turisme i de Residents Estrangers. I sóc, com saps, llicenciat en traducció-interpretació anglesa per la Universitat d'Alacant. Comprenc perfectament que Pessoa tingués una vena profundament britànica atesa que d'aquests anys en diuen "formative years" i es queden enregistrats profundament per a tota una vida. Fins que va morir -l'any 1994- vaig parlar sempre anglès amb ma germana Rebecca i això que havien passat més de vint anys des del nostre retorn. Se m,'acaben les vacances però tornaré als sonets anglesos de Pessoa en tenir un moment de lleure.
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Excel.lent lectura per aquests díes d'agost !
Bon dia Joan-Carles !
Gràcies, moltes gràcies! No sabia dels sonets anglesos de Pessoa encara que sabia que havia passat uns quants anys a Àfrica del Sud i que es va guanyar la vida amb el seu coneixement de l'anglès. Després de llegir els sonets de Shakespeare i d'haver traduït -darrerament- un parell de poemes anglesos que he publicat en algun lloc del meu blog, la descoberta d'aquests poemes -tampoc conec massa l'obra de Pessoa en portuguès- és tota una troballa.
Jo també, per coses de la vida de mon pare, vaig fer cinc cursos entre primària i secundària a Austràlia on vaig arribar als 9 anys des d'Occitània. He conservat un lleu accent nadiu austràlia -que em reconeixen els britànics de Guardamar i de tot arreu on sóc Cap de Turisme i de Residents Estrangers. I sóc, com saps, llicenciat en traducció-interpretació anglesa per la Universitat d'Alacant. Comprenc perfectament que Pessoa tingués una vena profundament britànica atesa que d'aquests anys en diuen "formative years" i es queden enregistrats profundament per a tota una vida. Fins que va morir -l'any 1994- vaig parlar sempre anglès amb ma germana Rebecca i això que havien passat més de vint anys des del nostre retorn.
Se m,'acaben les vacances però tornaré als sonets anglesos de Pessoa en tenir un moment de lleure.