Si hem d'entrar a valorar aquesta mena de duel, hem de reconèixer que no és que López Tena es defensi dels atacs de Benach sinó que era Benach qui explicava els motius de la seva decisió i alhora es defensava dels atacs que tant el notari com el diputat d'Esquerra havien llançat tant a ell com a la resta de membres de la Mesa en una interpretació política que anava més enllà de l'estricta lectura jurídica. En aquest sentit, no és amb Benach, que s'hauria d'encarar López Tena, sinó amb els seus homòlegs juristes del Parlament. Al cap i a la fi, si anem a pams i analitzem primer el que va passar amb la IP (el pla A), va ser justament Benach, en qui ara se centren tots els atacs, l'únic que va votar contra la revocació i, per tant, a favor que la IP avancés malgrat el dictamen.

En primer lloc, permeteu-me que us recomani l'apunt Llei de Consultes Populars, publicat el 9 de març d'enguany i que pot aclarir algunes coses en la mesura que ja aleshores, fa quatre mesos, hi havia algunes incoherències que poques persones denunciaven. Però sense entretenir-m'hi gaire aniré a la que considero més important. En aquesta notícia de Vilaweb mateix del 14 d'abril d'enguany llegim, entre altres informacions d'interès que us convido a refrescar: "La nova llei de consultes populars, juntament amb l'article 122 de l'estatut de Catalunya, que en aquest punt no ha estat recorregut per ningú, brinden a la societat civil la possibilitat de presentar al Parlament una Iniciativa Popular de referèndum." M'he permès de subratllar en negreta el que per a mi és el punt clau de tot plegat.

El Sr. Alfons López Tena va irrompre a l'àgora politicomediàtica amb l'esclatant èxit del seu llibre Catalunya sota Espanya l'any 2007. Com sap tothom que li ho ha sentit explicar alguna vegada, va esperar que l'estatut entrés en vigor per publicar el llibre perquè allà s'hi detallava l'estratègia que ens havia de portar a la independència. La clau era que l'article que permetia la creació de la Llei de Consultes per via de Referèndum no estava recorreguda per ningú. Tena, que és una persona que ho té tot apamat i pensat fins a extrems maquiavèl·lics com va demostrar amb l'article "Males bèsties" de 30 de juny de 2010, havia trobat l'escletxa i a partir d'aquí es va muntar tot. El CES va elaborar les bases, la Llei va anar endavant i tot estava a punt quan, de sobte, passa allò que ell mateix diu gairebé sense donar-hi importància a la rèplica d'ahir dijous: "El Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat la competència de la Generalitat sobre referèndums, malgrat no estar recorreguda." És a dir, que allò que ell havia dit i assegurat que no podia passar de cap de les maneres, ha passat.

Amb l'estratègia jurídica desmuntada per culpa de la sentència del Tribunal Constitucional, ell és el primer a saber que es poden fer consultes com la de la Diagonal sense demanar permís i consultes com les que, de fet, ja s'han realitzat a molts municipis, però que cap pla B no tenia l'eficàcia del pla A que havia esbossat anys abans i que seguia escrupolosament. Se li esgota, doncs, a ell i de rebot a tots plegats, el recorregut d'esprémer la legalitat al màxim i topa amb la realitat última: només la voluntat política ens portarà a la independència. Només la declaració unilateral. Només els 68 escons. A partir d'aquí, a partir de la sentència, desapareix el López Tena jurista i el que tenim davant és el Lopez Tena polític. Així mateix es va poder observar al debat especial que va fer Vilaweb la nit que es va saber la sentència, en què el notari era contundent amb tots els partits que, deia, havien embrancat el país en l'aventura fracassada de l'estatut.

I ve't aquí que aquest polític milita en un partit que, si el 8 de juny votava l'admissió a tràmit de la IP, el 15 avisava que hi votaria en contra quan arribés al Parlament perquè creia que el país no estava madur per decidir allò. Sense recorregut per a la IP, amb les consultes gairebé del tot espremudes i amb les eleccions al Parlament de Catalunya a la vista, les declaracions tant d'Alfons López Tena com d'Uriel Bertran el dimarts de la revocació de la IP són, doncs, les declaracions d'un polític que pren partit, que abandona la transversalitat en què molts l'havien ubicat aquests anys i que entra en la lluita partidista. És legítim, però el que no havia de fer era utilitzar la Coordinadora de la IP per anar contra el que ja era un rival polític.

Per tant, l'encrueliment contra Ernest Benach ja no és una lluita de l'àmbit jurídic, ja no és un enfrontament entre un representant de la societat civil i un representant d'un partit polític, sinó que en el fons és una diatriba d'un liberal independentista futur exmilitant de CiU que vol disputar a Esquerra l'espai electoral de les properes eleccions. I ho fa, paradoxalment, contra l'únic membre de la mesa i contra l'únic partit que, a l'hora de votar la IP, deixa de banda els criteris jurídics i opta pels polítics perquè entén que aquest és el mandat de la manifestació del 10 de juliol.

No és en va que darrerament estic reclamant moltes dosis d'honestedat. López Tena tampoc ha estat honest. Primer perquè no ha reconegut que tota l'estratègia s'ha enfonsat per un error de càlcul seu. Segon, perquè davant d'una sentència que és l'única responsable que cap referèndum no pugui tirar endavant, i en lloc de girar els ulls cap al partit on ha estat militant i on milita encara, el partit que, al costat d'ICV, canvia el sentit del vot per fer respectar la legalitat espanyola, adreça la seva càrrega irada contra Esquerra, únic partit que va votar la IP. Amb precedents tan desafortunats com l'article "Consultes dinamitades", publicat a l'Avui el 14 de desembre de 2009, potser ja ens ho podíem esperar.

Molta sort, Alfons, en la teva imminent nova aventura política.