Els catalans passem por. D'una banda tenim por d'Espanya, por del què pensaran de nosaltres i del que ens faran si ens senten queixar-nos massa o si se'ns acut caminar discretament cap a la porta de sortida. Però d'altra banda, ens hem acostumat a viure amb una por paralitzadora d'un "enemic" intern que ens imaginem invencible, fortíssim i sempre llest per esbudellar-nos a la que moguem un dit. Dic això en relació a tota la qüestió de la maduresa de la societat per convocar un referèndum etc. Hi ha, no ho dubto, un sector important de la població catalana que és "espanyolista" i que s'oposa per activa o per passiva a qualsevol pas cap a l'alliberament nacional. Però aquesta força oculta no ha estat mai quantificada, i potser d'un llangardaix mitjanet, n'estem fent un drac alat que treu foc pels queixals i esmorza 14 verges cada matí. Per posar un exemple: aquesta massa indeterminada teòricament s'hauria hagut d'oposar activament a la immersió lingüística a les escoles; de fet, tenen el dret a demanar que als seus fills se'ls eduqui en castellà a la pública de casa nostra. No sé, si no tinguéssim la llei de immersió i ara proposessin d'establir-la, jo m'imaginaria masses de gent exaltada amb bats de beisbol i policies fent-los costat prenent d'assalt les escoles públiques per impedir l'agressió lingüística i salvaguardar l'ensenyament del castellà en igualtat de condicions -com a mínim. I bé, com sabeu, l'opció del "tot en castellà" la trien 4 tarats de Ciudadanos, 2 de la Falange i poc més.
Tampoc és qüestió de ser ingenus, ja sé que el camí cap a la independència no està obert de bat a bat i que això no seria bufar i fer ampolles, però crec que els primers que ens hem d'alliberar de la por paralitzadora som nosaltres. I no ens enganyem, la Història no la fan les masses sinó les elits. Les masses poden donar suport o oposar-se però el catalitzador sempre és una elit conscienciada que es decideix a arremangar-se i posar-se a treballar. I ara estem en aquest impàs: o ens hi posem o pleguem veles. Perquè les seves elits fa temps que hi estan posades. I de fet, penso que la gent que ara viu a Catalunya, el que realment vol és viure bé, i molts que ara són poc o gens "catalanistes" demà serien independentistes si veiessin clar que la independència és possible, civilitzada, que fuig de l'extrem de l'arc polític i agafa posicions més centrals, i que at the end of the day els hi ompliria més les butxaques que no pas la situació actual. I aviam, ha de quedar ben clar que després, cadascú seria lliure de parlar la llengua que li rotés i aplaudir la selecció que vulgués, com no podria ser d'altra manera. Al Baix Llobregat se seguiria parlant en castellà i a Badia aplaudint la selecció espanyola, però tindíen més serveis i de més qualitat, vet aquí el secret de tot plegat. I tots contents.
