Apa, lletraferits, a dir-hi la vostra!
Benvolguts lletraferits:
Ha arribat el moment de l’article que us vaig prometre al voltant de la nova realitat que vivim en el món de la recepció literària (vaja, no només de la recepció, sinó també de la publicació). Tanmateix, com que aquest espai està servint de punt de trobada dels consumidors, abordarem el tema des de la idea de la recepció.
No fa massa temps que ens ha arribat una nova possibilitat a l’hora d’enfrontar-nos amb el plaer de la nostra afició, vici, bogeria, obsessió (apliqueu-hi vosaltres la denominació que més us escaigui) lectora. Es tracta de l’e.llibre (llibre.e, llibre electrònic) del qual ja vam parlar terminològicament la setmana passada. Trobar-me amb un usuari d’un e.llibre a la perruqueria va motivar les meves ganes de comentar la situació, tot i que ja feia temps que tenia pensat parlar de la qüestió en un moment o altre.
Com que m’agrada ser justa i equànime (amb mi mateixa i amb la gent que m’envolta), no puc desqualificar de manera poc meditada l’existència d’aquest nou estri, el qual sens dubte anirà proliferant en el nostre entorn. En primer lloc, perquè no seria coherent. Una persona que se serveix de la xarxa com a plataforma de difusió de la lectura i de l’escriptura, resultaria hipòcrita si, en nom d’idees obsoletes i romàntiques, s’oposés diametralment a l’aparició i a l’ús de les noves tecnologies.
Per tant, analitzarem el tema detingudament. Com gairebé tot a la vida, l’e.llibre presenta aspectes positius i d’altres que no ho són tant. L’espai i el preu juguen al seu favor. Si hom adquireix el suport –que no és gaire car, sinó que està en la línia d’altres objectes d’aquest tipus (telèfons mòbils, MP3, etc.)– pot després descarregar-se per Internet un munt de títols –des dels clàssics a les novel·les més recents– per un preu força mòdic. El suport té unes mesures més que raonables (com un llibre de butxaca), de manera que es transporta fàcilment i no fa cap nosa en bosses de tota mena. A banda, en cada un d’aquests suports –de memòria prodigiosa– hi caben simultàniament moltíssimes obres.
Vaig estar tafanejant dissimuladament l’e.llibre del noi de la perruqueria. La pantalla era clara i s’hi veien les lletres força bé. A més, el sistema té el valor afegir de la facilitat a l’hora de trobar qualsevol cosa. Ara, quan hom busca una citació en un exemplar de paper, es pot tornar boig si no ha estat previsor i l’ha marcat anteriorment. En canvi, amb l’e.llibre, el problema desapareix. L’usuari fa una cerca d’un mot qualsevol i en uns segons, voilà!
Per tot això, em sembla molt adient l’ús de l’e.llibre en alguns àmbits. Per exemple, l’acadèmic. Com a instrument d’estudi el trobo molt pràctic. Això no vol dir que no ho sigui també com a simple instrument de lectura lúdica i d’entreteniment.
Però, és clar, aquí comença la segona part, benvolguts lletraferits. Ja sé que l’e.llibre resol també el problema del poc espai en els nostres reduïts pisets urbans. Tota la literatura universal continguda en un estri que cap a la bossa de mà. Quin avenç!!!!
Tanmateix...
... i l’olor, i les pàgines, i els objectes oblidats entre els fulls, i les errates, i les portades suggerents, i les dedicatòries, i els records, i el plaer de regalar i de rebre, i la immensa felicitat de contemplar-los alineats a les nostres lleixes, i el llegat per als nostres fills, i el caliu que ens donen amb la seva sola presència, i sentir-los remugar i discutir quan fa temps que no els toques... i obrir-los i buscar i no trobar i descobrir, en canvi, un altre poema, una altra citació, un altre fragment... i la remembrança dels avis en els exemplars vells, i les visites calmoses i insubstituïbles a les biblioteques i a les llibreries... i quedar-te enganxat en una entrada del diccionari o de l'enciclopèdia que no buscaves però que t’ha captivat... i el dia de Sant Jordi... i les fires de vell... i subratllar i tocar i...
Ai, benvolguts. Estic segura que un dia tindré un e.llibre!
Però si no m’estimés amb la bogeria dels beneïts pels déus de la lletraferidura el resultat de l’invent del Sr. Gutenberg, com dimonis podria plantejar disjuntives en aquest bloc?
Tornant al que deia en l'àmbit educatiu, crec que si les noves generacions que venen ja sel's acostuma a llegir en digital a l'escola, serà molt difícil que gaudeixin del plaer de llegir en paper i encara menys del seu olor que no sabran apreciar.
D'altra banda, estic segur que el llibre en paper continuarà durant molt de temps, però suposo que com qualsevol altre canvi com aquest, hi haurà un moment en que es vendran i es regalaran menys llibres i les llibreries hauran de modernitzar-se si no volen veure's afectades.
Una abraçada!
A banda d'altres apreciacions, per sort la meva biblioteca de paper (força nodrida) ja no me la pren ningú. I és un llegat que estic molt orgullosa de poder traspassar a la meva filla.
Fins aviat, Rafa.
Estic completament d'acord amb tu. Trobo els avantatges que dius en els e-llibres; i també els inconvenients.
Potser ho podríem comparar una mica amb la música. En els vinils, i també en els cds pots mirar les caràtules, les fotos dels intèrprets, els títols, llegir les lletres...En canvi amb la música tancada dins d'un MP3 o MP4 només pots escoltar...ah!! i només ho pot sentir un mateix!!
Crec que tots acabarem amb un e-llibre a les mans; però ningú em podrà treure l'emoció de tenir un llibre de paper i fer el que tu dius molt bé: posar-lo al seu lloc del prestatge, olorar-lo, guardar-hi estampes o pètals de rosa, subratllar-lo, dedicar-lo...
Gràcies, Anna Maria! És un bon tema de reflexió!! Petons!!
En fi, posats a conservar algun estri prehistòric, voto pel llibre en paper, encara que no sóc dels qui els oloren, Anneta!
Remetent-me al "género chico", tan relacionat amb les "tonadillas" de l'Aurèlia i amb els meus sainets, no puc exclamar una altra cosa que: "hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad".
Quan ens veiem (si és que això torna a succeir, xD) en aquest espai josepcarnerià que suposadament compartim, me n'has de fer cinc cèntims de tot això, pobra ignorant de mi (glups).
Bé, tant se val, el fet demostra que, evidentment, també voto (aquest sí que el conec) per l'antic estri prehistòric de paper (amb ensumada inclosa).
Petonets, Maria.
El teu escrit m'ha fet rumiar diverses coses: l'e-llibre (m'agrada més amb el guió, el punt no m'acaba de convèncer; ves per on, m'he assabentat que corre per internet una plana d'"e-notícies") és molt pràctic, ecològic, etc. També suggereixo el mateix sistema per a les partitures: trobo que seria molt pràctic que hi haguessin faristols amb pantalles on es poguessin veure les partitures. Ens estalviariem, entre altres coses, les engorroses pinzes per evitar que els fulls surtin volant!
Però, com comentes, amb ell es perden tots aquests aspectes romàntics dels llibres de paper. I encara hi ha una altra cosa que com a investigadora m'amoïna. Ara per ara podem consultar la correspondència dels segles passats gràcies als arxius i, sobretot, a que les cartes estan en paper. Què passarà amb la correspondència actual? Com podran consultar la correspondència privada d'avui en dia els investigadors del futur? I, per descomptat, no només la correspondència. T'imagines, Anna, què hagués passat si els teus sainets setcentistes fossin digitals? Els investigadors hauran de saber informàtica per poder desxifrar les restes dels discs durs!
Nosaltres mateixes, AB, crec que hem mantingut interessants converses sobre el Set-cents per correu. I s'han perdut. Igualment ahir em vaig escriure amb el Biel i passa el mateix.
És una cosa molt preocupant, per a la qual ara mateix no se m'acut cap resposta ni solució.
Hi ha molt a dir sobre aquest tema. Ja n’he parlat moltes vegades en un fòrum perquè és un tema que, per damunt de tot, em preocupa. Com a escriptora puc dir que que el llibre electrònic ens perjudica molt als escriptors. A tall d’exemple, la meva noveŀla en versió anglesa es troba en format llibre-e i el resultat és que m’arriba tan poc de les vendes que vindria a ser el mateix regalar-lo. És clar que això és un problema més aviat amb les editorials, però difícil de solucionar (és un problema a nivell mundial). Fa un parell d’anys va aparèixer un article al New York Times sobre aquest tema. Explicaven que el llibre-e farà estralls entre els escriptors i, en conseqüència, afectarà negativament la literatura. Tot va començar amb les edicions pirates que, en el cas dels llibres-e, és un gran problema, pitjor que amb la música o les peŀlícules. Com que les edicions pirates aparèixen, en el cas dels llibres, tot just publicada una obra, les editorials han de compensar venent els llibres-e a un preu molt baix que no compensa en absolut la feina de l’escriptor. Amb tot plegat, el futur es presenta amb autors estrella si volen sobreviure (ja es veu ara, però no tant). És a dir que els autors hauran de trobar els diners d’una altra manera pel que fa als seus llibres, tal com ja fan moltes bandes de rock: vendre samarretes amb el nom de la banda/autor, o el nom d’una peça/noveŀla, fer moltes presentacions cobrant entrades cares, molt suport mediatic... En fi, tot un show. El resultat de tot això serà, sens dubte, l’eliminació dels autors que per diverses raons no puguin dedicar-se al show –manca de diners per començar, altres feines que han de fer per sobreviure (manca de temps), persones amb poca aptitud per l’escenari, o massa vells o lletjos... . I el resultat serà també una manca de qualitat a la literatura, ja que els autors estaran massa enfeinats fent-se promoció, a més de les altres feines que hagin de fer, que hem de fer normalment, per dedicar-se com cal als seus textos.
Ara bé: el llibre-e, per si mateix, va molt bé per a les persones que viatgen molt o que fan recerca amb molts llibres o les dues coses alhora (professors que són en un altre lloc durant l’any sabàtic, per exemple; en conec dos casos).
I hi ha molt més a dir, però aquest comentari ja és massa llarg. Ho sento.
Entenc molt bé el problema i, evidentment, ho sento de debò. Aquí a Catalunya crec que encara no veiem la situació com tu la estàs vivint al Canadà, però suposo que és qüestió de temps (segurament poc) que arribi.
Una abraçada,
Anna
Benvingut el llibre electrònic si això fomenta la lectura entre els més joves.
Per la resta, desitjo una convivència pacífica entre els dos suports.
;-D
No puc ser equànime amb el e. llibre perquè no n’he tingut cap a les mans.
Si es tracta d’un estri que, a més a més de les avantatges que tu cites, permet que s’assenyalin frases i que es puguin buscar pàgines per a trobar el paràgraf que volies tornar a llegir, retrocedir, anar endavant etc., aleshores, tot això, per a mi, és al seu favor.
Malgrat tot, em resisteixo, com a lector que gaudeix amb el llibre de paper, a canviar el costum i passar al e.llibre com a substitut de la meva pràctica actual.
M’agrada la música i tinc Cd’ de molta qualitat però mai abandonaré la meva col·lecció de discs de vinil de 33 rev. Estan molt ben enregistrats i, com els llibres, també, m’agrada palpar-los, treure’ls la pols, anar en compte que no es rallin...... Una cosa no treu l’altra!
Això no treu que hom pugui tenir a casa un e.llibre i fer-lo servir per a certes coses. Com dic, sobretot, jo li veig un ús en l'ensenyament, acadèmic, etc.
I sí, s'hi pot fer tot això que apuntes. Buscar citacions, mots, fragments, tirar endavant i enrere. Fins i tot connectar-se a Internet (no sé si en tots els casos o només en els més sofiscitats).
Per tant, suposo que hi ha un espai per a tot i un moment per a cada cosa.
En qualsevol cas, per damunt de tot, visca la lectura!!!!!
hahhahaha (ara estàs ben identificada). Pel que fa al teu comentari, és exactament allò que jo volia dir. Ho has resumit a la perfecció.
Estic força d'acord amb el que dius. Tot evoluciona, hi ha avenços que aporten coses bones i cal adaptar-s'hi i treure'n profit, i, a la vegada, potser una mica romànticament, és bo no perdre tot el que aporten els llibres en paper.
Cada porta que s'obre no ha de servir sempre per tancar-ne una altra.
Només un dubte: Què potser no hi haurà errates en els llibres electrònics?
IO
Sí, és clar que hi haurà errates (de segur que ja n'hi ha) en els e.llibres, però diferents. Més efímeres. També es podran regalar o rebre, però no és exactament el mateix.
Crec que tot pot conviure, com jo dic i com tu refermes també. Hi ha lloc i mercat per a tot.
Tanmateix...