Eren dos quarts de nou del matí del 15 de juliol del 2009 quan un cotxe blanc va aturar-se davant de casa seva a Grozni (Txetxènia). Quatre homes van obligar-la a pujar al cotxe. Va tenir temps de cridar que l’estaven segrestant. Malauradament sabia que es podia donar aquesta circumstància; havia tractat moltes persones que directament o indirecta, havien patit una experiència similar. Havia rebut pressions i amenaces. Tot i donar l’alarma, els pitjors presagis van fer-se realitat. El cos de Natàlia Estemírova, activista de l’ONG Memorial, va ser trobat sense vida, hores més tard, amb uns quants trets de bala al cos a la veïna república d’Ingúixia.
Estemírova, estreta col•laboradora d’Anna Politkòvskaia (assassinada el 2006) afegia així el seu nom a la llarga llista de persones assassinades a Rússia, Txetxènia i altres parts del Caucas nord vinculades a la lluita contra la impunitat amb que el FSB (l’antic KGB) torturava i tortura, assassinava i assassina amb la connivència del govern rus i el govern titella txetxè del dictador Ramzan Kadírov.
La mort d’Estemírova, reconeguda internacionalment per la seva lluita pels Drets Humans i que havia rebut la medalla Robert Schuman del Parlament Europeu (2005), el Right Livelihood Award del Parlament Suec (2004, conegut com el “Premi Nobel de la Pau Alternatiu”), així com també la primera guardonada amb el premi Anna Politkòvskaia, va fer suspendre a Txetxènia les activitats de Memorial com a mesura de seguretat.
El seu director Oleg Orlov, va acusar directament Kadírov d’estar al darrera de l’assassinat. La mort d’Estemírova deixava per terra la creença que els activistes i els periodistes havien deixat de ser el blanc dels assassins i que Txetxènia podia passar full. L’abril del 2009 el govern rus havia posat fi a la “missió anti-terrorista” contra Txetxènia.
L’assassinat, un mes després, de Zarema Sadulàieva, directora d’una ONG dedicada a proporcionar pròtesis i rehabilitació a joves mutilats i del seu marit Alik Djabraílov va reblar el clau de la impotència certificant que a Txetxènia les coses continuaven més o menys igual.
Un any més tard Memorial torna a actuar al territori. A la tasca de documentar cada desaparició, cada detenció, cada crim, cal afegir-hi el valuós suport que les seves oficines donen a les famílies que aterrides pel règim instaurat per Kadírov, s’ho pensen dues vegades abans de fer cap denúncia. “Pensa que tens un altre fill”, és una frase repetida pels repressors.
Txetxènia, sota l’aparença d’una certa normalitat, és ara un regne de taifa de Kadírov que amb l’ajut del seu teip (clan) com un gàngster qualsevol, cobra de tots i cadascun dels negocis pròspers de Txetxènia. Les desaparicions i els assassinats han minvat però els activistes dels Drets Humans continuen documentant detencions i tortures. Corre encara molta, molta sang, per les clavegueres del país.
La intervenció directa de l’exèrcit no és tan visible però l’FSB continua actuant com a esquadrons de la mort, mantenint a ratlla qualsevol dissidència tot incrementant ara la seva sanguinària presència a repúbliques veïnes com Daguestan o Ingúixa. L’experiència de Txetxènia serà molt valuosa per tal de refinar les eines de repressió i tortura.
La situació al nord del Caucas, no ha millorat en absolut. Putin continua amagant tot d’atrocitats sota l’estora de la seva suficiència davant una Europa, davant el món sencer, que li riu totes les gràcies i s’empassa el decorat democràtic que Putin ha erigit a Rússia –el 40% del gas que es consumeix a Europa és rus- on al parlament (Duma) una oposició testimonial es veu impotent per canviar les coses i on les eleccions fraudulentes i els entrebancs per constituir partits, són el pa de cada dia. La desestructuració de la societat civil i l’augment de casos de grups de nacionalistes extremistes dilueixen cap esperança d‘albirar un resquill mai sigui d’horitzó de canvi.
Des de l’ONG catalana Lliga dels Drets dels Pobles i la seva campanya Txetxènia trenquem el silenci, es continua denunciant aquests fets. A part de la documentació que periòdicament ens acosta a la realitat txetxena des de diversos vessants, darrerament es va presentar a Barcelona en català i espanyol el document Qui n’és el responsable?. Crims de guerra a Txetxènia, un estudi exhaustiu de les moltes violacions dels Drets Humans que es cometen a Txetxènia. Podeu llegir-lo aquí
Recomano també de Jonathan Littell la lectura del seu llibre Txetxènia, any III on explica les impressions d’una visita a Txetxènia el 2008 i com l’assassinat d’Estemírova va fer repensar l’enfocament del text. Un excel•lent reportatge per fer-se una esfereïdora composició de lloc. LLegiu-ne aquí una interessant entrevista.
No deixem que el silenci escampi el seu mantell davant la mort indigne i covarda. Trenquem-lo, esberlem-lo. Per tu, Natàlia, i per tots els que no t’obliden i lluiten cada dia per fer florir entre els camps dels morts, les flors de la veritat. T'ho devem.
Teresa Pous