pereto |
dimecres, 14 de juliol de 2010 | 09:19h
Els rumors són insistents: després del debat de política general al parlament espanyol, el president del govern central remodelarà el seu gabinet. Una de les hipòtesis que circula és la fusió dels ministeris d'educació, cultura i ciència. En la lògica de l'estalvi (o de donar-ne l'aparença) sembla raonable, tot i els efectes perversos que pot tenir la dilució de les competències en un súper-ministeri. La ministra Garmendia, que ha frustat, una per una, totes les expectatives que va alçar en ser nomenada, era objecte la setmana passada (una vegada més) de les crítiques de Nature. Amb la remodelació ministerial, la Garmendia es treurà de sobre la responsabilitat d'una retallada addicional dels fons de recerca. Però resulta irònic que l'anterior sacsejada de Nature servís per decapitar el seu secretari d'estat i ara és ella la que està a punt d'eixir volant per la finestra. Amb tot, el més preocupant de tot aquest episodi és el rumor sobre quina persona ocuparia el súper-ministeri. Molt, molt inquietant.
Actualització (16 de juliol). Ara resulta que l'anterior secretari d'estat rep el màxim guardó que atorga el Ministeri en matèria de recerca... no negue els mèrits científics de Carlos Martínez, però em sembla poc oportú, poc estètic.
Actualització (16 de juliol). Ara resulta que l'anterior secretari d'estat rep el màxim guardó que atorga el Ministeri en matèria de recerca... no negue els mèrits científics de Carlos Martínez, però em sembla poc oportú, poc estètic.
