Les reaccions en el temut dia 11 en endavant, després de la manifestació d’Omnium, es comencen a veure, i no aporten cap novetat, ja que les posicions politiques segueixen fent tombarelles per no escoltar el clam de la ciutadania, i seguir com si res hagués passat. L’acte de dissabte a la tarda va estar molt be per netejar consciències, però el vertader acte serà el dia de les eleccions catalanes, on l’objectiu dels 68 diputats disposats a donar el pas serà la victòria definitiva. Tota la resta ajuda evidentment, però sense el suport parlamentari queda amb un foc d’encenalls.
Des de les Espanyes, la vicepresidenta De
La sordera que abans parlava fa que no han entès res, o que no ho volen entendre,
Els líders del tripartit no tenen pèrdua, el President parlar de refer pactes autonomistes, un cop més quan la població li ha fet una crida que ell evidentment no escolta, i el seu cap a Madrid li ha dit que aquí no hi ha res més a parlar, francament si li quedes una engruna de dignitat, presentaria la dimissió avui mateix, i no embrutaria més un càrrec que mai ha assumit amb la importància que te. Per Esquerra en Carod treu del bagul dels records el seu projecte de 2014, que va desaparèixer del seu discurs misteriosament durant uns quants anys, i ara casualment torna a veure la llum, ja n’hi ha prou d’enganys, quan es perd la credibilitat poca cosa queda. Per últim en Joan Saura, que ara vol reformar
En definitiva i com s’esperava no han entès res, aquesta setmana veurem com els 25 diputats socialistes a Madrid tornen a votar en la nostra contra, i qui dia passa any empeny. La solució quan la societat pren la iniciativa, en el cas de Catalunya son 68 diputats en les properes eleccions, que en aquests moments poden representar Reagrupament, i no caldran més manifestacions, ni suportar mes sorderes injustificables.
Tristor i res més. No hi ha res a dir. La política franquista ha donat i dóna els seus fruits. Franco ho tenia molt clar i ho va fer bé: impulsar una forta onada d'immigració per a barrejar i dividir ("divide i venceràs"). Com a exemple, la ciutat de Tarragona que va més que duplicar la seva població. I ara es veuen els resultats, i no val a dir que amb la immigració ha vingut la riquesa, perquè primer, ja erem rics i segon, una cosa es rebre immigrants i una altra és que t'invaeixin i a la vergada no et donin eines per aplicar unes polítiques d'integració. Al no ser estat, estàs indefens, sense armes per actuar.
En fi, ara els espanyolets xalen pels territoris catalans, fan el seu Rocio, canten jotes, gaudeixen de la seva selecció, i amb tot el dret del món. Tenen unes lleis que els protegeixen i ben fet que fan, es defensen, lluiten pel seu i estan molt units. Tenen dos partits que els defensen i la resta estan còmodes amb el resultat franquista. (no sigui cas que perdin vots...).
Es trist dir-ho, però avui en dia un espanyol a Catalunya si vol manifestar la seva voluntat de ser-ho, té el meu suport perquè s'ajusta a les lleis fetes pels catalans.
Salut.
Hola Gabriel, Crec que el problema no son els espanyols, som nosaltres, avui n'hem tingut un clar exemple amb la revisió de la IP pel Referèndum i la seva negació. Això es el que volen els partits que tenim al Parlament, i contra això esta vist que les manifestacions de poc serveixen, ara be, tenim una arma infalible que son els vots i les urnes, i una gran oportunitat, les properes eleccions, aquí no hi pot haver desafecció, ni tonteries, si volem donarem el tomb i escombrarem tota aquesta mediocritat cap a casa seva, diguin el que diguin les lleis espanyoles avalades per nosaltres. Som un poble conquerit, però no vençut, i davant tanta hipocresia per no deixar-nos veure la llum de la sortida cal ser honest i donar el pas o com deies molt be, tindrem el que ens mereixem.
Salutacions
Albert