Si Espanya tinguès al què tindría que tenir, hauria d'agrair als jugadors catalans i els del Barça per haver aconseguit el campionat del món de seleccions nacionals, la nostra seria no ho dubteu, aquesta selecció nacional.
Malgrat tot, el Barça, és el millor equip del món.
enric carreter |
divendres, 10 de setembre de 2010 | 16:52h
La gran paradoxa: el millor Barça de la història, format amb una gran quantitat de jugadors de casa, catalans o no, l'equip del qual em sento tan orgullós, humil, educat, amb valors, ha possibilitat una selecció espanyola campiona del món i amanit amb els tenistes, els motociclistes, els automobilistes, els
basquetbolistes, i tots els esportistes catalans a les ordres i sota la
bandera i l'himne espanyols, ha produïut l'efervescència d'un nacionalisme espanyol (ells, que no barregen MAI esport i política) repugnant a casa nostra.
Per pensar-hi...
Encara espero veure algun dia un esportista català amb dignitat per plantar-se i dir PROU.
Exacte. I els gols de la sel.lecció espanyola nomès els van marcar jugadors del Barça. Que si no... Van jugar amb humilitat, no pas amb la prepotència que tenia la sel.lecció durant els temps (ja oblidats) dels Raúl i Guti, és a dir, jugadors del Reial Madrid. Ara, quan escric això (jo hi resideixo a prop del Parc del Retiro madrileny), els carrers de la ciutat de Madrid son tots plens de xiulets, bocines, gent cridant contenta, etcètera. Un salut,
Donant gràcies a l'equip millor del món.
basquetbolistes, i tots els esportistes catalans a les ordres i sota la
bandera i l'himne espanyols, ha produïut l'efervescència d'un nacionalisme espanyol (ells, que no barregen MAI esport i política) repugnant a casa nostra.
Per pensar-hi...
Encara espero veure algun dia un esportista català amb dignitat per plantar-se i dir PROU.
La pega és que no n'aprenen. I nosaltres tampoc. Ells es queden les copes que nosaltres guanyem.
Van jugar amb humilitat, no pas amb la prepotència que tenia la sel.lecció durant els temps (ja oblidats) dels Raúl i Guti, és a dir, jugadors del Reial Madrid.
Ara, quan escric això (jo hi resideixo a prop del Parc del Retiro madrileny), els carrers de la ciutat de Madrid son tots plens de xiulets, bocines, gent cridant contenta, etcètera.
Un salut,
JULIÁN.