el mateix pelma de sempre. Jo hi era ara i al 77 amb en Godofredo Font, amb el Tiet Sidro Bomburé (ara hi haurien tornat, el pare segur, el tiet tindria noranta-cinc anys i ho dubto) i l'Eudald, el meu germà gran.
Aquesta vegada també hi vaig ser i em vaig treure el ventre de penes increpant als polítics iper la seva inutilitat. Carme, penso com tu algú ho altre ha de fer aquesta tasca, però a la feina s'ha de ser competent i compromés fins al moll de l'ós. Si amb tentra-dos anys estem igual, penso que això és incompetència total dels dirigents polítics del nostre país. Avui en Lluís Lach deia textualment que està fins els collos que l'Estaca encara soni quaranta anys més tard. Això vol dir que res ha canviat.
Manca un líder i jo, com el poble jueu que cerca un Messies, aquest líder crec que està en camí i el tenim força aprop. Cap polític actual no té ni la més mínima talla de líder. Tots els polítics actuals són força un desastre i la resposta dels manifestants a la cantonada de la Gran Via va ser espontània, potser un xic passada de voltes, però que visceralment expressava el sentiment de la gent del país. El sentiments de la gent que ens estimem aquests país. Una crida que es va fer, la trobo greu, però certa i sentida, era que aquí només hi manca en Millet. LA gent acusaven als polítics de lladres. La capaçalera, prudentment, amb això m'impera el seny després de la rauxa, es va disoldre per evitar mal majors i donar carnassa als canals de la España eterna.
També crec que ells Armarios i tota aquesta gent no hi eren a la manifestació encara que visquin aquí, però la independència l'hem d'aconseguir nosaltres sense gairebé comptar amb ells. Ells viuran igual en els seus llimbs intel.lectuals i ideol.logics i en el seu encefal.lograma pla d'espanyolisme idiota.
Crec, i ho dic sincerament, que la culpa de la situació que estem vivint actualment només la tenen els nostres polítics i que ens falta un Messies que ens redimeixi de tota aquesta colla de mercaders del Temple de Sepharat i ens porti a una terra neta, culta i civilitzada i poden honorar els nostres herois a Sinera.
Jo no hauria escridassat als polítics. Ni que només sigui pel venerable Heribert Barrera m'hauria aguantat. Jo sóc de les que creuen que si es pot val més actuar en positiu perquè et queda el cos millor i l'ànima també. Però entenc que es creïn situacions que portin a actuar de manera 'passada de voltes', ho puc entendre però em sap greu.
Fora d'això, la reflexió que escrius és molt bona.
Potser sí, però a la feina m'exigeixen responsabilitats i resultats i, quan els resultats no surten, la bronca hi és. Els polítics no viuen a tubilàndia ni a Eurodisney. Crec que el que està passant actualment a Catalunya és culpa d'ells perquè han viscut a tubilàndia i a la seva poltrona. Se'ls ha d'exigir responsabilitats i no cal compadir-los.
Penso que amb això t'equivoques i de bon tros. Així ho penso. Si hem d'anar a un Estat propi, s'ha d'exigir als polítics i a tothom. Catalunya no serà pas millor ni pitjor que Espanya una vegada siguem independents. Tindrà les mateixes clavagueres que té Espanya, França o Letònia. Corrupció, exèrcit, policia secreta ... i molta més merda ... i coses bones com identitat, llengua, cultura i nació, però això no treu que els polítics d'aquest país hagin estat porucs durant vint-i-tres anys i nefastos durant el tripartit. A vegades em fas pensar amb l'estimat amic Miquel, potser per això ens avenim menys en el concepte jacobí d'Estat que jo tinc.
Bon dia Ramon! Veig que podem estar d'acord en el fons però no en les formes. Jo no em sento còmoda escridassant. Bé, hi ha excepcions eh! Si em poses el Borbó a davant veuràs com trec tota la fúria que a casa en diem de Puigderajols.
David Boqué| Adreça electrònica |
dimarts, 13 de juliol de 2010 | 14:39h
Jo sóc partidari de les actuacions proporcionades, i crec que les escridassades tal i com es varen produir, foren completament adequades; cal fer en tot moment allò que sigui adequat, i aquest va ser el momment idoni per a què els polítics gaudissin d'un bany de realitat, donat que ens han demostrat sobrerament que ells viuen per sobre dels mortals. I aquest bany va venir per part de les escridassades (sense passar d'això) i per la impossibilitat de moure's per la quantitat de gent que hi vam anar. S'han acabat els vots "útils", els de la por, els del tacticisme, ... ara i fins a la fi ja només votarem independència
Bona nit David i gràcies per escriure el teu comentari. Si bé és cert que cal fer allò que és adequat, no sempre és possible. Avui per exemple, el més adequat hauria estat escopir a la cara d'en Zapatero quan es tornava a riure de tots nosaltres prometent que arreglaria una mica el que queda de l'estatut. Ja no en volem saber res d'aquest estatut. Ja només volem un estat!
http://lgalbany.blogspot.com/
Molt maco l'apunt a teu bloc i les fotos :)
el mateix pelma de sempre. Jo hi era ara i al 77 amb en Godofredo Font, amb el Tiet Sidro Bomburé (ara hi haurien tornat, el pare segur, el tiet tindria noranta-cinc anys i ho dubto) i l'Eudald, el meu germà gran.
Aquesta vegada també hi vaig ser i em vaig treure el ventre de penes increpant als polítics iper la seva inutilitat. Carme, penso com tu algú ho altre ha de fer aquesta tasca, però a la feina s'ha de ser competent i compromés fins al moll de l'ós. Si amb tentra-dos anys estem igual, penso que això és incompetència total dels dirigents polítics del nostre país. Avui en Lluís Lach deia textualment que està fins els collos que l'Estaca encara soni quaranta anys més tard. Això vol dir que res ha canviat.
Manca un líder i jo, com el poble jueu que cerca un Messies, aquest líder crec que està en camí i el tenim força aprop. Cap polític actual no té ni la més mínima talla de líder. Tots els polítics actuals són força un desastre i la resposta dels manifestants a la cantonada de la Gran Via va ser espontània, potser un xic passada de voltes, però que visceralment expressava el sentiment de la gent del país. El sentiments de la gent que ens estimem aquests país. Una crida que es va fer, la trobo greu, però certa i sentida, era que aquí només hi manca en Millet. LA gent acusaven als polítics de lladres. La capaçalera, prudentment, amb això m'impera el seny després de la rauxa, es va disoldre per evitar mal majors i donar carnassa als canals de la España eterna.
També crec que ells Armarios i tota aquesta gent no hi eren a la manifestació encara que visquin aquí, però la independència l'hem d'aconseguir nosaltres sense gairebé comptar amb ells. Ells viuran igual en els seus llimbs intel.lectuals i ideol.logics i en el seu encefal.lograma pla d'espanyolisme idiota.
Crec, i ho dic sincerament, que la culpa de la situació que estem vivint actualment només la tenen els nostres polítics i que ens falta un Messies que ens redimeixi de tota aquesta colla de mercaders del Temple de Sepharat i ens porti a una terra neta, culta i civilitzada i poden honorar els nostres herois a Sinera.
La meva reflexió del jo hi era.
Jo sóc de les que creuen que si es pot val més actuar en positiu perquè et queda el cos millor i l'ànima també.
Però entenc que es creïn situacions que portin a actuar de manera 'passada de voltes', ho puc entendre però em sap greu.
Fora d'això, la reflexió que escrius és molt bona.
Gràcies!
Penso que amb això t'equivoques i de bon tros. Així ho penso. Si hem d'anar a un Estat propi, s'ha d'exigir als polítics i a tothom. Catalunya no serà pas millor ni pitjor que Espanya una vegada siguem independents. Tindrà les mateixes clavagueres que té Espanya, França o Letònia. Corrupció, exèrcit, policia secreta ... i molta més merda ... i coses bones com identitat, llengua, cultura i nació, però això no treu que els polítics d'aquest país hagin estat porucs durant vint-i-tres anys i nefastos durant el tripartit. A vegades em fas pensar amb l'estimat amic Miquel, potser per això ens avenim menys en el concepte jacobí d'Estat que jo tinc.
Ramon.
Veig que podem estar d'acord en el fons però no en les formes.
Jo no em sento còmoda escridassant.
Bé, hi ha excepcions eh!
Si em poses el Borbó a davant veuràs com trec tota la fúria que a casa en diem de Puigderajols.
Jo sóc partidari de les actuacions proporcionades, i crec que les escridassades tal i com es varen produir, foren completament adequades;
cal fer en tot moment allò que sigui adequat, i aquest va ser el momment idoni per a què els polítics gaudissin d'un bany de realitat, donat que ens han demostrat sobrerament que ells viuen per sobre dels mortals. I aquest bany va venir per part de les escridassades (sense passar d'això) i per la impossibilitat de moure's per la quantitat de gent que hi vam anar.
S'han acabat els vots "útils", els de la por, els del tacticisme, ... ara i fins a la fi ja només votarem independència
Si bé és cert que cal fer allò que és adequat, no sempre és possible.
Avui per exemple, el més adequat hauria estat escopir a la cara d'en Zapatero quan es tornava a riure de tots nosaltres prometent que arreglaria una mica el que queda de l'estatut.
Ja no en volem saber res d'aquest estatut. Ja només volem un estat!