carmecatala |
dissabte, 10 de juliol de 2010 | 20:52h
Quant els ànims es tranquil•litzen, quant l’excitació perd intensitat, els ulls comencen a veure la realitat de l’entorn. Tot són comentaris sobre l’èxit de la manifestació i gairebé tothom sembla estar en possessió de saber que és allò que s’havia d’haver fet, més ben dit, allò que no s’havia d’haver fet. La gent fent cua a les paradetes de gelats, la gespa de les voreres quedava aixafada sota les estelades o no, on reposaven distesos bastants manifestants exultants d’èxit.De sobte una imatge que segurament no es tornarà a repetir: un bebè gatejant pel mig de la Diagonal, darrera l’ampolleta d’aigua que se li escapava rodolant. Aquesta podia haver estat la millor fotografia de l’any, si no fos que m’he deixat la càmera a casa. Estic feliç i sento que he fet allò que calia, al menys fins aquest moment.
Bona nit Carme i salut !