IMPORTANT PROPOSTA PER A PARLANTS CATALANS.
ESPERO QUE US INTERESSI, LLETRAFERITS, LECTORS I INTERNAUTES DE PRO.
Ahir, per primer cop, vaig trobar una persona que llegia amb tota normalitat un novel·la en format electrònic. Jo era a la perruqueria i em tocava rentar el cap, mentre que el lector s’asseia allà mateix esperant que li arribés el torn (era un noi d’uns vint-i-molts, la meva “perru” és unisex). Fins ara, jo només havia vist gent amb aquests llibres a la facultat, en l’àmbit acadèmic, o a la televisió. Però mai emprant-los com un estri de lleure normalitzat. Tinc pensat reflexionar amb deteniment al voltant d’aquesta qüestió en un pròxim article, però ara mateix m’interessa més anar per un altre camí.
Perquè avui vull centrar-me en el tema de la denominació de l'objecte en qüestió. I no patiu, lletraferits, que no em caldrà allargar-me massa. El raonament és ben senzill.
Aquests nous objectes de lectura, que pouen en les prestacions de la més moderna tecnologia, s’anomenen genèricament arreu del món e.books. La cosa està clara: e (inicial d’electrònic) i book (llibre en anglès). Analogia d’e.mail (novament aquesta inicial seguida del mot mail –correu en la mateixa omnipresent llengua anglosaxona).
Doncs bé, no m’agrada. Ja n’estic tipa de tants anglicismes innecessaris. No entrarem ara en la disquisició absurda que les llengües són un ens viu que canvia constantment. Ho sé perfectament. Sóc filòloga i aquest fet és el primer (en contra d’allò que algú pugui pensar) que t'ensenyen a la facultat.
Tanmateix, la introducció massiva de mots procedents d’altres llengües no sempre està justificada. Es pot entendre quan, en l’idioma receptor, el codi no ofereix possibilitats pròpies per designar la nova realitat sorgida. Però no és el cas. El nostre dissortat català conté el terme electrònic (que vés per on, també comença amb e). I, no cal dir-ho, conté el terme llibre, tan antic i venerable com la mateixa llengua. Per tant, faig directament una proposta. Com que tampoc no es tracta d’allargar les denominacions (tots sabem que el parlant tendeix a l’economia lingüística) suggereixo seriosament l’ús de la fórmula:
e.llibre (e d’electrònic en català, llibre de llibre en la mateixa, romànica i bonica llengua).
Total: a partir d’ara SEMPRE que faci referència a aquest nou objecte que, n’estic segura, aviat tindrà una forta presència social, li diré així: E.LLIBRE
Us sembla bé, lletraferits? No amagaré que magradaria que el mot fes fortuna. És nostrat i modern. A més, posseeix un bon avantatge per als parlants catalans:
La e pot ser oberta o tancada, a gust del consumidor en funció de la seva variant dialectal.
Així, hom pot dir: 
o 
.llibre segons li demani el cor i l’aparell fonador.
Què més podeu desitjar? M’agradaria molt tenir opinions i adeptes, si pot ser.
Omplim l’espai cibernètic d’E.LLIBRES, amics.
Anna Maria Villalonga (juliol 2010)
Amb tot, encara li queda recorregut al llibre de paper i mentre les editorials ho facin tant malament amb el llibre electrònic, aquest no acabarà de quallar realment.
Llevat del suport (economia d'espai), no hi ha cap altra motiu que ens porti a passar del llibre tradicional al llibre de paper ara mateix. Ni pel cost, ni per les opcions de descàrrega, ni per les opcions de protecció del text. Ni pel preu i varietat no sempre compatible de formats.
Víctor, per la teva intevenció. Hi ha un article després d'aquest on parlo parla d'uns i altres, al marge de la terminologia, i, lògicament, surt guanyant el paper de totes totes.
Estic d'acord amb tu, tot i que jo sí que li puc trobar, en certs àmbits com el d'estudi, alguns avantatges a l'e-llibre. Per exemple, si es poden descarregar articles de revistes científiques, per dir alguna cosa, com els que jo recomano als alumnes. S'estalviarien les fotocòpies i la impressió, també seria una manera d'estalviar paper i arbres.
Una abraçada.
Ja m'està bé la teva proposta!!
Però segur que em costarà agafar un llibre en aquest format. Jo els llibres, a part de llegir-los els subratllo, els comento, faig anotacions, m'apunto frases i pàgines... Després el llibre em sembla més viu.
Es pot fer tot això, en un e-llibre??
No nego que sigui pràctic per emportar i manejar.... però sé que em costarà adaptar-m'hi.
Petons!!
La fórmula "llibre electrònic" és més nostra i conviurà amb e-book, aquesta per l'esnobisme i les ganes d'escurçar. Ara com ara jo aposto per llibre electrònic.
Malgrat que normalment coincidim i que els teus raonaments els veig clars, correctes i lúdics, en aquest cas haig de dir que no m'acaba d'agradar la fórmula del e.llibre, per diferents motius:
- La pronuncia no és com en anglès, amb i, i amb la e no em sona bé.
- Em dona una sensació de "traducció literal" del terme anglosaxó que no em funciona.
- Dit al revés, llibre.e, com proposa algú, es percep molt estrany, i no transmet massa bé.
Jo, malgrat tot, li diria llibre electrònic, tot i que sigui llarg.
Petons,
IO
Ja he dit molts cops més avall que la proposta, ara deixant de banda el vessant lúdic i divertit de l'article, només l'apunto per denunciar un problema i, alhora, no em sembla dolent fer-la servir per abreviar en aquests articles meus, posem-ne per cas, i en els d'altra gent.
A "A l'ombra del crim" he anunciat l'aparició del format en e.llibre d'una obra de la qual ja n'havia fet la ressenya, i crec que, en aquest entorn, queda prou bé.
En tot cas, l'autor del e.llibre en qüestió, hi ha estat d'acord i ara diu que ell sempre ho farà servir.
Gràcies, IO.
mireia
E.llibre o llibre.E
però llibre!
Jo normalment dic “e-book”, però he d’explicar per als que no em coneixen que visc al Canadà anglòfon i, per tant, normalment parlo en anglès. D’altra banda, quan parlo en català dic “llibre electrònic”. I no em resulta llarg, ho dic d’una manera molt natural. Ho sento, Anna Maria, però no m’imagino dient “e-llibre”, em costa dir-ho així, m’estimo més continuar amb “llibre electrònic” quan parlo en català. Ara bé: si es tracta d’un text on hem d’escriure “llibre electrònic”, especialment si és un text curt, potser és preferible simplificar i, en aquest cas, em sembla bé una simplificació de “llibre electrònic”. Tanmateix, jo no escriuria “e-llibre” (em sona poc natural), sinó que escriuria “llibre-e”. No t’oblidis que si posem “e-llibre” també estem emprant una forma d’anglicisme. De fet, quan m’escriuen de l’Institut Ramon Llull i escriuen “correu electrònic”, posen “correu-e”. Jo opto per “llibre-e” quan escrivim.
Ja sé que costa, però és una lluita que sempre tinc.
Sigui com sigui, en el meu fil lletraferit mig irònic mig novel·lat, em puc permetre alguna llicència un pèl diver, no?
Petonets, Shaudin.
Per cert, a Toronto se'n veuen molts ja de llibres.e?
és e.mail, però no es pronuncia així, sinó "i.meil".
la gent opta, que jo sàpiga, per dir "et faré un mail" o bé "un correu electrònic".
Igualment no seria e.book sinó "i.buk", a l'hora de dir-ho. I és fonèticament fàcil pq són dos monosíl·labs ben oposats i potents (vull dir que es diuen fàcil).
aleshores crec que l'opció acabarà essent igual que en el cas dels correus. la gent dirà: a) i.buk, o b) llibre elecrònic, segons cregui o li surti.
salut i independència!
Ja sé que es diuen fàcil les fórmules angleses. Li ho acabo d'explicar extensament al meu germà. Però es tracta de deixar de banda la facilitat de la merda de l'anglès i fer servir les nostres precioses llengües romàniques. xD!
i tornant-hi:
així com crec que en el cas dels correus es tendeix a simplificar i dir: "t'envio un meil" (per simplificar),
en el cas dels llibres es dirà: "tinc l'ibuk", per exemple, perquè dir "tinc el buk" prestaria a confusió ja que el mot "buk" està molt més assumit pels parlants (d'aquí) que no pas ho estava el "meil".
(òbviament, quan no es digui "correu electrònic" / "libre electrònic")
salut i independència!
En tot cas, tinc una mica de preocupació:
S'entèn o no s'entén el meu to jocós i humorístic dins del fil lletraferit d'aquest bloc que bàsicament vol posar situacions que vivim damunt la taula en la línia de parlar de llengua i literatura?????
Jo sóc partidari però, de l'expressió llibre electrònic.
A reveure!
Ara bé, pensa que, en la vida quotidiana, el parlant tendeix (està molt estudiat pels experts) a allò que s'anomena l'"economia lingüística", a través de la qual intentem dir amb pocs mots o de manera escurçada les coses. Això no deixa de resultar contradictori, perquè, en canvi, fem molts girs inútils o emprem moltes paraules de reforç que no tenen cap significat real. Tipus: oi que m'entens?, etc.
Però el cas és que els parlants som així i aquests fenòmens es produeixen. Perquè anteposem la idea d'estar segurs que l'interlocutor ens entén.
El motiu de l'economia fa que les fórmules e.mail o e.phone, funcionin tan bé. Perquè són breus i compactes. No és el mateix dir: envia'm un "correu electrònic" que envia'm un mail (si t'hi fixes, fins i tot suprimim sovint el e, perquè aquí, a casa nostra, un mail només s'associa amb l'electrònic i, per tant, no es pot induir a error; per parlar del correu postal, no ho fem servir, evidentment).
És per això que jo dic això del E.llibre. Pensa que ni tan sols no podem dir solament "llibre", perquè no ens entendríem. Per tant, la fórmula vàlida i genuïna: "Llibre electrònic", esdevé molt llarg. No passa res per dir un "e llibre" o quelcom similar de manera informal.
Ben pensat, m'agradà més. Petons
Petonets enormes.
Quasi tothom en diu e. boocks. Estic d’acord amb tu que enriquim el català i, per tant, que seguint el camí de les abreviatures, en diguem e. llibre.
De tota manera, aprofito l’avinentesa per expressar la meva preferència pel llibre en paper. Ja ho hem comentat aquí; sentir i olorar el paper és un plaer que no es pot reemplaçar. No es tracta, ara però, de frenar l’evolució de les coses.
Gràcies, Jordi. Diguem, E.LLIBRE!!!!!!
és una invasió!!!
Jo encara no he vist gaire gent amb e-llibres pel carrer. A mi em costa molt llegir documentació llarga a l'ordinador, però suposo que no és el mateix. Tot és provar-ho. Espero la teva reflexió sobre el tema!
Pel que fa al tema lingüístic, i malgrat la ironia i l'humor que, evidentment, tenyeixen el meu article, hi ha un pòsit de veritat que vull que ens porti a reflexionar.
Una abraçada,
Anna
Jo ja fa un temps que vaig veure un noi llegint al metro un "e.llibre"; suposo que cada vegada serà més normal.
La teva proposta està molt bé però trobo que és traslladar al català uns recursos anglosaxos per crear paraules relacionades amb l'àmbit electrònic. No seria viable fer una nova paraula a partir de recursos propis de la llengua catalana?
Una abraçada enoooorme!
Aurèlia
De la mateixa manera que hem d'intentar dir "correu electrònic", podem dir "llibre electrònic". Seria la manera més genuïna. Jo he jugat amb el recurs de l'anglès per economia i per demostrar que la nostra llengua és capaç de moltes possibilitats, inclosa aquesta.
Amb tot, no la trobo malament. Ho he fet amb humor, però dir, sobretot en un registre informal, E.LLIBRE, no em sembla del tot malament. No només recuperem lèxic, sinó també fonètica.
Hahahaha.
Tot i això, li he penjat a la pàgina del Màrius Serra. A veure què me'n diu, ell que s'ocupa força d'aquests temes. I també a la d'en Matthew Tree.
Una abraçada
Gràcies, Vicenç. Fem córrer la veu del E.LLIBRE.