això és un lema i no aquestes bajanades de gent immadura que reclama el dret a decidir, com les adolescents inestables per raó d'hormones esbojarrades, que descobreixen als tretze anys que poden decidir.
NO VOLEM L'ESTATUT!
Nacionalistes, autonomistes, espanyolistes... Cagacalces porucs immadurs i, sobretot, ben fotuts, que ja tenen una edat i no han crescut bé.
Les seves mares, catalanes de pro, criant-los i duent-les a la universitat i als instituts a fer una carrera i a tenir una seguida per viure, i elles i ells, més preocupades per veure què diran que cridi l'atenció i provoqui l'admiració dels oients, malbaratant el temps, organitzant-se activitats de lleure i poca cosa més. És el que hi ha, el resultat d'una educació obligada per la por de ser; demanen que els facin cas, que, si no, se senten soles, i, doncs, els cau a sobre la solitud i la tristesa de no ser ningú.
"I asseguda a la tassa, mentre els excrements són exclosos del seu cos menut i maltractat pels petits excessos de la vida de funcionària silenciosa amb alguns detalls de rebel·lia de baixa intensitat, com quan va decidir posar-se pantalons per anar a treballar, pensa i repensa:
M'admiraran si organitzem una manifestació? Bé, no sé exactament què faran, però si més no em parlaran i em discutiran. Ai, quin estiu més interessant, ja tinc una manera de passar-lo bé. A l'agost, de vacances a la Costa Brava, com ha fet de sempre la família, i al setembre, torna-li, a entretenir-nos amb el rotllo de la protesta sindical. Si no fos per aquestes foteses, quina prejubilació més avorrida; al capdavall, després de quaranta anys sense dir ni pruna, ara és la meva, que els qui eren millors que jo han desaparegut pel camí, per inconscients i poca-solta. Seny i seny, això és el que cal. Quina foto més maca em faré amb les personalitats rellevants del moment!"
NO VOLEM L'ESTATUT DELS QUI ENS HAN FOTUT!
Salut, República de Catalunya, que se'n vagin a l'illa del Julivert i que poc tornin per aquí!
Bon dia,
NO VOLEM L'ESTATUT!
això és un lema i no aquestes bajanades de gent immadura que reclama el dret a decidir, com les adolescents inestables per raó d'hormones esbojarrades, que descobreixen als tretze anys que poden decidir.
NO VOLEM L'ESTATUT!
Nacionalistes, autonomistes, espanyolistes... Cagacalces porucs immadurs i, sobretot, ben fotuts, que ja tenen una edat i no han crescut bé.
Les seves mares, catalanes de pro, criant-los i duent-les a la universitat i als instituts a fer una carrera i a tenir una seguida per viure, i elles i ells, més preocupades per veure què diran que cridi l'atenció i provoqui l'admiració dels oients, malbaratant el temps, organitzant-se activitats de lleure i poca cosa més. És el que hi ha, el resultat d'una educació obligada per la por de ser; demanen que els facin cas, que, si no, se senten soles, i, doncs, els cau a sobre la solitud i la tristesa de no ser ningú.
"I asseguda a la tassa, mentre els excrements són exclosos del seu cos menut i maltractat pels petits excessos de la vida de funcionària silenciosa amb alguns detalls de rebel·lia de baixa intensitat, com quan va decidir posar-se pantalons per anar a treballar, pensa i repensa:
M'admiraran si organitzem una manifestació? Bé, no sé exactament què faran, però si més no em parlaran i em discutiran. Ai, quin estiu més interessant, ja tinc una manera de passar-lo bé. A l'agost, de vacances a la Costa Brava, com ha fet de sempre la família, i al setembre, torna-li, a entretenir-nos amb el rotllo de la protesta sindical. Si no fos per aquestes foteses, quina prejubilació més avorrida; al capdavall, després de quaranta anys sense dir ni pruna, ara és la meva, que els qui eren millors que jo han desaparegut pel camí, per inconscients i poca-solta. Seny i seny, això és el que cal. Quina foto més maca em faré amb les personalitats rellevants del moment!"
NO VOLEM L'ESTATUT DELS QUI ENS HAN FOTUT!
Salut, República de Catalunya, que se'n vagin a l'illa del Julivert i que poc tornin per aquí!