20.874 persones de Badalona no tenen feina. Fa un any, n’hi havia 18.255.
Aquest és el nostre problema més important. Els propers anys, tot el que fem, ha d’anar orientat a rebaixar aquesta xifra, que ens aporten les dades que es poden trobar en aquesta adreça.
El planejament urbanístic s’ha d’adaptar a la necessitat urgent de crear ocupació.
Sempre parlem de polítiques socials, de prestacions assitencials, de subvencions, descomptes i ajudes. I això està molt bé.
Però no n’hi ha prou. Si no generem riquesa, la ciutat no se’n sortirà. Per Badalona aquesta situació és insostenible. Si fóssim una empresa, hauríem tancat. Però som una comunitat, una societat. Som molt més que una empresa. I precisament per això hem de garantir a la nostra gent que aquí hi poden tenir un futur, un projecte.
La Badalona industrial no tenia tants i tants serveis com l’actual. Hem canviat la ciutat i l’hem fet millor. Tenim clavegueram, enllumenat, serveis de neteja, d’atenció domiciliària, ambulatoris i hospital, policia, escoles i llars d’infants, residències per a la gent gran, casals d’avis, centres cívics, mitjans de comunicació i entitats i associacions que sustenten la seva activitat gràcies a les subvencions que reben de l’Ajuntament, és a dir, de tots nosaltres.
La Badalona industrial, deia, no tenia tants serveis. Però era pròspera. La gent sabia que aquí, s’hi podia guanyar la vida. Això, ara i avui, ja no passa o ja no passa tant. Però la gent hi és, i la prosperitat que va portar el benestar ha decaigut. El benestar s’aguanta pels pèls.
Necessitem dues coses. La primera, reconèixer que cal generar activitat econòmica i adaptar el planejament urbanístic a aquest objectiu. I la segona, esporgar una administració que ha de garantir uns serveis bàsics, però que no podrà garantir-ne d’altres.
Posar-nos d’acord en les dues coses que cal fer serà difícil. Però no ens queda més remei que afrontar amb il•lusió un futur que podem triar si volem que sigui nascut de la runa d’una fallida col•lectiva, o bé a partir d’una base que encara som a temps de salvar, si sabem treure el gra de la palla a temps.
