“Caldria partir del fet molt notable, potser fins i tot sorprenent, de què una crisi econòmica , i fins cultural i política, de les dimensions de les que estan suportant les societats capitalistes aquests anys, des dels primers anys setanta, lluny de desembocaren un nou prestigi de les idees bàsiques de la tradició marxista, o socialista en general (...)”
“més aviat està resultant agent o, al menys, coetani si no agent,d’un període d’escàs predicamentd’idees marxistes, en particular, i socialistes en general, als països capitalistes”.
