AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Fa un mes vaig gaudir de l'hospitalitat hospitalària, hospiciosa i urgent, del sistema de salut català. Bé, no us diré res que no sapigueu, n'he vist de millors, i tanmateix de pitjors. El menjar, doncs d'hospital, que voleu que us digui, el puré fred, la llet bullint, l'amanida de llegums... bona, l'amanida estava molt bona, si senyor, felicitin el cuiner. Llàstima que el meu apetit no li va fer justícia adès.
L'atenció, això sí: molt personal, personalíssima, és a dir, segons la persona que t'atengués, com en tot. A les quatre de la matinada em volien fer fora corrents i deixar-me al carrer adormida i defallida, em vaig negar, és clar. Només faltava això. Al matí, però, les preses havien volat i van trigar tres hores en donar-me l'alta: la paperassa, els canvis de torns...
Abans d'abandonar les instal·lacions que durant uns quants dies m'havien acollit, un metge peruà va venir a explicar-me que tenia, que m'havien fet, que havia de fer i com... En definitiva, a tranquil·litzar-me, que sovint és la millor medecina: una dosi intravenosa de informació justa, equil·librada i ben intencionada, clara, concisa i concreta.
Per tal de fer-me l'explicació, el meu metge peruà, emprà un català més que acceptable, científic i apropiat...
La terminologia era correcta, la fluïdesa encara millor, i las "soltura" extraordinària. Ni tan sols en veure la meva targeta sanitària de la Comunidad de Madrid, va canviar de llengua. No així d'altres funcionaris mèdics "estatals" (vull dir ciutadans
de l'Estat que amablement ens acollís a tots) que obviaven qualsevol possibilitat d'esforç lingüístic, això sí el termòmetre te'l posaven amb molta delicadesa.
Per si algú en dubte, no parlo d'un hospital de la metròpoli urbanita "cosmopolita" (?) desarrelada -i
desafectada- lingüísticament; sinó d'un hospital de la capital de la comarca catalano-parlant per execelència, on els esforços per no canviar de
llengua (la seva pròpia) en sentir un "buenos días" era d'un peruà, la resta... doncs això, el termòmetre amb delicadesa i poc més....
En tornar per terres valencianes, vaig anar al de capçalera a
fer-me més proves, a portar-li els informes de l'hospitalització i a
continuar amb el seguiment. Al meu metge d'ací li suposo jo de
llatinoamèrica per l'accent, però ben podria ser canari perquè el gasta
molt barrejat, o fa molt que hi és.
Castellano-parlant inamovible,
respectuosament m'escolta i m'entén en valencià del nord (quan li parle) i en valencià
del sud (quan m'hi esforço) i fins i tot en castizo madrileño llegado el caso. I tot i que sé que no té pèls a la llengua, mai ha deixat veure de quin peu coixeja; l'altre dia, però, els ulls varem fer-me "chiribitas" en sentir-lo blasmar aïrat...
Mire Doctor, que encara me falten els resultats de l'últim cultiu que me feren allà, que no els podria demanar vostè directament a través del sistema...? Del sistema dices? Je, buena la broma. Ya me gustaría, ya, pero el sistema de salud valenciano no
se relaciona con nadie, y menos con Cataluña, todos los sistemas de
salud lo hacen, pero el valenciano no, no ves que estamos
gobernados por una panda de ca... en la "cheneralitat"! Y además
anticatalanistas! Si no nos dejan ni ver la TV3!!! Imposible pedir nada
a otro hospital y menos catalán! Mira, llama tu, y pide que si te pueden
hace el favor de enviartelo por fax aquí al centro de salud, a ver si
fuera de los conductos oficiales vamos más rápido...
"Es lo que tiene" esta "cheneralitat" nostra: "cheneralment" es dediquen a tallar els possibles llaços (de tota classe) amb l'altra cheneralitat i amb tot el que faça olor a Països Catalans.
Xe, xiqueta, ja diràs com has quedat, i si te quedes per ací. B7s
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
"Es lo que tiene" esta "cheneralitat" nostra: "cheneralment" es dediquen a tallar els possibles llaços (de tota classe) amb l'altra cheneralitat i amb tot el que faça olor a Països Catalans.
Xe, xiqueta, ja diràs com has quedat, i si te quedes per ací.
B7s