Ací l’Arjuna indostànic posa en cintura (i li fa la figuereta) a la Xerazad dansarina de tots els temps; coreografia exhuberant i emfàtica de seducció tan primitiva com animal (i per això molt comunicativa), triomf mediàtic de Bollywood. Video classificat com a eròtic en el seu país d’origen: no de bades, cauen alguns vels. ¿Vegeu el joc dels dobles?
I ací Bob Azzam (Robert Mazza), sefardí d’Alexandria d’Egipte, en la que sembla una de les primeres versions de “Ya Mustafà!” en el moment de la seua difussió internacional. Aquesta cançó ja es cantava en les tavernes gregues, com a mínim des de 1920. “Necessitem una / una copa!”
I ací un gitano espanyol,el sensible Tijeritas tendint ponts de “tarannina” amb el Magrib, trabuca la lletra al seu aire i ens lliura la versió que vam conéixer a l’inici de la transició democràtica
Per a ser transparent en aquest blog, haig de comunicar-vos que, considerant el gran impacte històric i geogràfic d’aquesta cançoneta mora, ja li he suggerit a tot un “manager socialista” de les anomenades “indústries culturals en llengua catalana” que impulse una versió skà de “Ya Mustafà” en el nostre idioma per a que la cante qualsevol grup de joves músics en els Aplecs i els festivals de rock. M’imagine que ells ho faran quan troben un “copy-writer” que es trenque molt el cap per a astacar amb calçador un verset que critique l’entorn del PP de manera oberta o vetllada. C'est la vie! Estem en bones mans! ;-)
Avui has alegrat el meu dia! No saps fins a quin punt! Coneixia, és clar de la meva infantesa occitana als anys 60, la versió de Dario Moreno.
Ara, la versió libanesa de Rida Boutros em té tan subjugat i tan emocionat que t'hauré de demanar permís per penjar-la del meu blog amb link al teu. Tan sols per tenir-la sempre a mà perquè ja s'ha convertit en un dels meus favorits de per vida.
Crec que la versió ska en català de la Marina Alta cap avall es fa absolutament necessària. No ens aprofita cap altre territori en homenatge al cuscús i als nombrosos valencians pied-noirs de la meitat sud del país fins a Guardamar on la mateixeta alcaldessa és filla de pied-noirs per molt que ja siga nascuda a l'exili de Montpelhièr dels seus pares guardamarencs. Jo, per la meva banda, sóc nascut a Marselha de pares elxans per la qual cosa comprendràs la meva afinitat. Nu suportaria sentir aquesta cançó en una versió catalana que no fos amb fonètica de Callosa d'en Sarrià, del Camp d'Elx o una altra de ben semblant! Estic per posar-me a fer la traducció jo mateix! Fill meu ho deixe perquè no tinc més remei que tornar a escoltar a la libanesa. L'escrit es fa llarg i ja tinc el mono. I aquest comentari -o molt semblant- serà el que pose al meu blog. Et demane permís.
theoreia |
dimecres, 14 de juliol de 2010 | 15:46h
Amic Joan-Carles,
potser la versió de Rida Boutrus és la més animada, per l'eco festiu de l'escenari; ella canta continguda, sense moure's massa: està diguent paraules grans; però els i les altres són els qui celebren l'efecte entusiàstic dels seus mots;
tot el que hi ha a Anotacions Rizomàtiques, en especial els textos originals, és exportable i reproduïble per altres mitjans; només tinc una llicència de "creative commons" per a citar l'origen;
per a complementar el molt que ja saps sobre els pied-noirs i la bibliografia habitual que tant s'ha difòs, aprofite el comentari per a referenciar-te un article de l'any 2009, poc conegut dins del moviment valencià, de la Revista Papers de Sociologia de la UAB, està fet per J.I. Garrigós Monerris, de la Universitat d'Alacant i per Aurora Villa, de la Universitat d'Elx, el link per accedir al seu pdf és: http://www.raco.cat/index.php/papers/article/view/157836/209727
es titula: "Inmigración y proyectos migratorios. El caso de una pied-noir de Alicante"
el seu resum és aquest:
A través de un relato de vida obtenido mediante entrevistas en profundidad a una sola persona,
nos hemos acercado a un proyecto migratorio que se originó con la independencia de
Argelia y la salida forzosa de los llamados
pieds-noirs en un contexto en el que España se
caracterizaba por ser un país de emigrantes. El estudio de un caso concreto nos ofrece la
oportunidad de profundizar en una de las escasas inmigraciones que se produjeron en nuestro
país hace cuarenta años. La entrevista ha sido dividida en tres grandes bloques: la vida
en Argelia, la experiencia del éxodo y la experiencia como inmigrante. Particularmente,
nos interesan los aspectos culturales y sociales que marcan una vida y acaban conformando
una personalidad, una manera de pensar, de sentir y de interpretar la realidad. El estudio
de una vida se puede extrapolar a un grupo determinado.
Palabras clave:
relato de vida, entrevista en profundidad, sociología de las migraciones.
pel que fa a la versió skà de la cançoneta, completament d'acord en que es faça amb les variants dialectals que dius, serà més just i versemblant; el tema crucial i resolutiu és que nosaltres fem propostes per a tots, però hi ha uns molt pocs que disposen contra uns quants ;-)
theoreia |
divendres, 16 de juliol de 2010 | 12:06h
Bon article de memòria biogràfica per a difondre la perspectiva mediterrània; entre els nostres mediterraneïstes, Baltasar Pòrcel va arribar ben lluny en les seues novel·les i iniciatives; ja saps que es parla de "mediterraneïtat" com a idea unitària d'una realitat plural i de "mediterraneïsme" com a voluntat ideològica; el mateix Joan Fuster, en el seu dia, va suggerir que potser la resta del món ha estat una colònia cultural de la Mediterrània.
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Avui has alegrat el meu dia! No saps fins a quin punt! Coneixia, és clar de la meva infantesa occitana als anys 60, la versió de Dario Moreno.
Ara, la versió libanesa de Rida Boutros em té tan subjugat i tan emocionat que t'hauré de demanar permís per penjar-la del meu blog amb link al teu. Tan sols per tenir-la sempre a mà perquè ja s'ha convertit en un dels meus favorits de per vida.
Crec que la versió ska en català de la Marina Alta cap avall es fa absolutament necessària. No ens aprofita cap altre territori en homenatge al cuscús i als nombrosos valencians pied-noirs de la meitat sud del país fins a Guardamar on la mateixeta alcaldessa és filla de pied-noirs per molt que ja siga nascuda a l'exili de Montpelhièr dels seus pares guardamarencs. Jo, per la meva banda, sóc nascut a Marselha de pares elxans per la qual cosa comprendràs la meva afinitat.
Nu suportaria sentir aquesta cançó en una versió catalana que no fos amb fonètica de Callosa d'en Sarrià, del Camp d'Elx o una altra de ben semblant!
Estic per posar-me a fer la traducció jo mateix!
Fill meu ho deixe perquè no tinc més remei que tornar a escoltar a la libanesa. L'escrit es fa llarg i ja tinc el mono. I aquest comentari -o molt semblant- serà el que pose al meu blog. Et demane permís.
potser la versió de Rida Boutrus és la més animada, per l'eco festiu de l'escenari; ella canta continguda, sense moure's massa: està diguent paraules grans; però els i les altres són els qui celebren l'efecte entusiàstic dels seus mots;
tot el que hi ha a Anotacions Rizomàtiques, en especial els textos originals, és exportable i reproduïble per altres mitjans; només tinc una llicència de "creative commons" per a citar l'origen;
per a complementar el molt que ja saps sobre els pied-noirs i la bibliografia habitual que tant s'ha difòs, aprofite el comentari per a referenciar-te un article de l'any 2009, poc conegut dins del moviment valencià, de la Revista Papers de Sociologia de la UAB, està fet per J.I. Garrigós Monerris, de la Universitat d'Alacant i per Aurora Villa, de la Universitat d'Elx, el link per accedir al seu pdf és: http://www.raco.cat/index.php/papers/article/view/157836/209727
es titula: "Inmigración y proyectos migratorios. El caso de una pied-noir de Alicante"
el seu resum és aquest:
A través de un relato de vida obtenido mediante entrevistas en profundidad a una sola persona,
nos hemos acercado a un proyecto migratorio que se originó con la independencia de
Argelia y la salida forzosa de los llamados
pieds-noirs en un contexto en el que España se
caracterizaba por ser un país de emigrantes. El estudio de un caso concreto nos ofrece la
oportunidad de profundizar en una de las escasas inmigraciones que se produjeron en nuestro
país hace cuarenta años. La entrevista ha sido dividida en tres grandes bloques: la vida
en Argelia, la experiencia del éxodo y la experiencia como inmigrante. Particularmente,
nos interesan los aspectos culturales y sociales que marcan una vida y acaban conformando
una personalidad, una manera de pensar, de sentir y de interpretar la realidad. El estudio
de una vida se puede extrapolar a un grupo determinado.
Palabras clave:
relato de vida, entrevista en profundidad, sociología de las migraciones.
pel que fa a la versió skà de la cançoneta, completament d'acord en que es faça amb les variants dialectals que dius, serà més just i versemblant; el tema crucial i resolutiu és que nosaltres fem propostes per a tots, però hi ha uns molt pocs que disposen contra uns quants ;-)
Bon article de memòria biogràfica per a difondre la perspectiva mediterrània; entre els nostres mediterraneïstes, Baltasar Pòrcel va arribar ben lluny en les seues novel·les i iniciatives; ja saps que es parla de "mediterraneïtat" com a idea unitària d'una realitat plural i de "mediterraneïsme" com a voluntat ideològica; el mateix Joan Fuster, en el seu dia, va suggerir que potser la resta del món ha estat una colònia cultural de la Mediterrània.