Passarà, i tant, la realitat s'ha ampliat, malgrat la pretensió constitucional.
Afegeixo, en relació als comentaris previs:
Ronda molt encara la idea (falsa) que "la culpa de tot la tenen els polítics". També hi ha certa preocupació sobre la manca d'independència de sentiment que hi ha qui troba un obstacle.
Sostinc que no és problema. Hi ha molt nou independentista que no ho és del clàssic sentiment, i hi ha molt del clàssic sentiment que s'ha polit de lligats inacceptables avui (coses com ara sangs, cognoms, etc...) Crec que ho tenim molt bé.
Responc:
"La exigència als polítics crec que ens la hem d'aplicar també cada un i els líders socials en general. El poder i les responsabilitat s es juguen a diferents bandes, com ara la dels mitjans. No es pot simplificar el problema i situació en aquest "la culpa de tot la tenen els polítics". Crec que hi ha molt independentisme que creu que s'ha de demanar la independència "als polítics" (obviant que aquests necessiten obligadament que siguem nosaltres que la volem clara i forta) o "al destí". Cal treballar-hi, i qui ha treballat sovint és menyspreat pel propi independentista, això sí que és veritable obstacle. Un altre és el de mirar-nos el que passa amb la mateixa idea d'encaixonament de la que ens estem sortint i hauríem d'acabar de sortir."
"Sobre el sentiment crec que ho tenim bé, perquè ara la independència ja ha deixat de ser una cosa només de sentiment, hi pesen molts altres factors, que van des de les dades de l'espoli a la manca total de respecte polític.
És això el que hem de visibilitzar, i no el que volen fer veure els que no volen la independència. Aquests, si ens hi fixem, què ressalten? Ressalten mentides, enganys seculars, pors, i enganys, "impossibilitats metafísiques" (impressionant!).
I què ens interessa ressaltar a l'independentista: tenim la sort que una feina ja ens la fan els contraris perquè no s'han adonat de la claredat del moment, es delaten, sense voler-ho, diria."
