Jeanne viu a les rodalies de la capital francesa amb sa mare Louise. Sa mare fa bullir l’olla tot cuidant canalla. Jeanne necessita numerari i veu un anunci que li pot canviar la vida. L’oferta ve d’un conegut bufet d’advocats propietat d’un antic admirador de la mare, i conegut dirigent públic de la comunitat jueva francesa. La història, que no s’acaba pas aquí, es basa en un fet real esdevingut el 9 de juliol de 2004 i que va remoure la societat francesa (...)
Efectivament, basant-se en l’onada d’antisemitisme a França –agressions físiques contra membres de la comunitat hebrea gala, Jeanne inventa una agressió inexistent que, malgrat la seva manca absoluta de lògica, de proves, posa en escac tot el sistema jurídic del país del costat. El president de la República, les autoritats... creuen, a ulls clucs, la versió de la xicota.
Téchiné, antic ajudant de direcció del gran Jacques Rivette, estructura el film en dues parts: les circumstàncies; la genealogia de la mentida, i, encabat, les increïbles conseqüències.
Diu el gran director francès que el seu no és un film de tesi, però que si que vol expressar les nostres pors, i el perill mateix de l’ordre moral en el que vivim.
Dinàmicament realitzada, a partir d’una colla de bons actors –Emilie Dequenne, Catherine Deneuve, Michel Blanc, Mathieu Demy, presenta els fets, les relacions entre les persones, la família de Jeanne. I té moments d’enorme lirisme, farcides de poesia, escenes d’una bellesa incommovible –el xat entre la noia i el seu amant, ella –per cert quina preciositat, quin rostre més expressiu, tot remant sota la pluja.
En resum, un bon film.
. La Fille du RER. Dir. André Téchiné. França. 105 minuts. 2009.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
