Vuit contes o històries (Herederos. Parientes. Excavan. Perdidos. Esperan. Extraños. Cantan. En un lejano lugar en otro tiempo), servides amb l’estil peculiar, ben personal, de l’escriptor hebreu (...)
Una companyia literària que sovintejo, amb petites dosi, des de fa una colla d’anys i que mai no m’ha decebut en caps dels gèneres que empra (novel·la, contes, contes infantils, autobiografia).
Històries embolcallades amb trets singulars. Narrades com si diguéssim a cau d’orella. Amb finals oberts o que no tanquen de la manera clàssica o tradicional. I amb una clara, precisa i fonda manera de percebre els comportaments humans, els lligams entre persones.
Elements comuns: com a tots els llibres de l’Amos Oz, la parella, la relació dona-home, l’amor, el desamor, la solitud, la lluita per obrir-se camí a la vida. I en concret, en aquest text, el poble imaginari de Tel Ilán. Un poble habitat des de fa 100 anys per jueus, amb cap poblament àrab en el mateix indret, però si a la vora.
I de què parlen? Un desconegut arriba a casa d’Arie Tzelnik, un home gran abandonat amb la família, i que viu amb la seva mare vella. Un antic i conegut polític viu amb la filla, l’home té un caràcter ben difícil i és un rondinaire del cabàs. El poble viu un deteriorament físic i ambiental irrefrenable, una decadència forta i inevitable.
. Escenas de la vida rural. Amos Oz. Traducció a l’espanyol de Raquel García Lozano. 167 pàgines. Ediciones Siruela. Madrid. 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
