AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Ai, xiqueta, el temps passa volant, qui m'ho havia de dir, sembla mentida, com ens ha canviat la vida, si és que és un sospir i ni ens n'adonem. Si aquell dia algú t'haguès explicat on estaries deu anys després, hauries rigut descreguda, que et conec! Doncs mira, potser tens raó... avui, però, probablement ja no riuria tant si algú em profetitzés el meu futur a deu anys vista. Si d'una cosa serveixen els anys, nena, és per saber, almenys, que mai podem dir "de este agua no beberé, ni esta cura no es mi padre..."
Diria que fou ahir que tallaves el pastís nupcial i ja han passat deu anys amb tots els seus dies, i totes les seves alegries i penes. Sí querida, situacions que canvien, gent que va i ve, marxant com si mai haguessin sigut, i d'altres que romanen per sempre encara que no els veiem. Sembla mentida com les coses són i deixen de ser... I tant! Inclòs el nuvi, que jo crec que l'únic que va fer bé fou tallar el pastís del casament fa deu anys i desaparèixer en fa sis. Y tu que lo digas! Per sort abandonà l'escena abans que la representació deixès de ser comèdia. Quin descans recuperar la solteria, nena...
La de coses que han passat, i la de guions i personatges que han ido y venidoLa teva àvia allà, ay mi nieta que ya tié una carrera... pobre, des d'aleshores, com en un serial televisiu on es renova el repart i l'elenc protagònic cada temporada. Xé, xiqueta ma que parles bé! Elenc protagònic... sempre has parlat de categoria, que fina ella, i pensar que aquell dos de juliol estrenant mil·leni, ni tan sols havies acabat la carrera, encara no tenies ni feina estable... que allò de la política no et feia profit! Sort que ho vas deixar i et vares centrar, te'n recordes el dia de la graduació? quina emoció gastava...
Sí, la política, mai se'n sap que hauria passat si... chi lo sa. Que te'n penedeixes, xiqueta? No, que va, acabar la carrera fou el millor que vaig poder fer, mira tu, la política pot ser molt avorrida si t'enquistes o massa trepidant, o arriscada, si no te'n vols deixar portar per... (coi! igual que el matrimoni!) Que no, que no me'n penedeixo, deu anys després sóc aquí, fent una feina que realment m'agrada, en un lloc privilegat i amb gent que paga la pena.Ei, que tu trabajo ta costao! Sí, i temps...
Xe, las vueltas que da la vida... y tú, las vueltas que has dao tú! Que tienes más peligro que Willy Fog con un abono transporte! Collò! València? Sí. Qui m'ho havia de dir, i de mestra... Però estàs a gust? I tant! La gent és... cóm t'ho podria dir, afable? més: simpàtica, amable, sense malícia, de poble sà, amb eixe punt extrovertit i mediterrani, molt del sud, com jo, oberta, vaja, com una família... fa pena que s'acabi.
Ai, nena, feia temps que ni me'n recordava arribat el dia. Els dos de juliol ja eren com qualsevol altre. Però avui, ves per on, hi he pensat. En ell? No dona, no, Dios me libre! En el pas del temps, en com hem canviat, en tot plegat.... hi he pensat amb un somriure, allà asseguts a la sala de professors, sense alumnes, i gairebé sense professors. Els quatre o cinc de sempre fent l'esmorçaret, llet merengada, aigua-llimó, i fartons... vaja, rematant el curs acabat, ha estat com un banquet de boda, com casar-me de nou però amb mi mateixa i amb l'inici d'un nou camí. Xe, que m'ha sabut a glòria, més que el pastís nupcial de fa deu anys, mira que et dic. Ja serà menys! Que sí xiqueta, que sí, que si un se sent valorat i recolçat, si t'agrada el que fas i la gent que t'envolta... ja dic, això no té preu, facis el que facis, de professor o d'escombriaire, tant és. Els trobaré a faltar...
Va xiqueta, que ja et rodola una goteta per l'ull, mira que n'ets de llàgrima fàcil tu...
josepselva |
dissabte, 3 de juliol de 2010 | 16:01h
Per els docents decents, el resum de l'any no és el desembre, com per a la resta dels mortals, sinò pel juny. Com la Pasqua Militar (que no és Pasqua ni limonà) o el Año Judicial (concertat amb el calendari Sentenciano) les oficialitats van desfasades del temps corrent i viuen en una confusió mental de segles.
Dit això (que no és poc) i escrit (que tampoc massa) els novells en questes lides, encara manteniu la i·lusió - i que sigui per molts anys- que l'esclavatje del plat de llenties -esquifit, però segur- mata. Tu n'ets exemple vivent. Certament els teus últims posts irradien aquest esperit esperançat que tan de bo mai perdis. Que la moviola, -les memòries guarda-les per la transició a l'edat final- et sigui sempre de tanta ajuda i els records en qualsevol polaritat, no siguin mai dolents, sinò profitosos.
Aquests últims dies, els companys m'han aconsellat zones i instituts per fer la meva demanda (tu demanes, la Conselleria t'ho nega i "contra el vicio de pedir...") de preferències pel curs (que no any natural, com ben dius) vinent, però, d'entre tots els consell, un ha estat contundent:
"És igual on t'envien finalment, clar que és més fàcil si hi ha bon ambient, i és una sort començar en un Institut com aquest, però de vegades el bon ambient el portem nosaltres mateixos, i les ganes també, i si tu en tens, que en tens, i t'integres, doncs t'integren, i tu d'açò en saps, o siga que tranquil·la, que on vages estaràs bé... ara que, xiqueta...com ací, enlloc! he, he! " ;p
Potser és tracta només d'això, de mantenir la il·lusió i gaudir amb el que fas i si l'ambient és regular, doncs fer tu mateix que sigui bo i au. El plat de llenties és molt important, però per desgràcia són sovint els que ja el tenen assegurat els que perden (si mai l'han tinguda) la il·lusió i la vocació docent (i decent). Poder fer una feina que t'agrada i per la qual cal vocació (i si se'n té) és un privilegi. I si les condicions son dures (que hi ha centres on ho són i molt) raó de més per no llençar la tovallola i esforçar-s'hi més encara, que l'educació dels adolescents no és moco de pavo...
No sé si la moviola serà generosa, però a hores d'ara ja sé que aquest any/curs el recordaré sempre com un aigua baptismal meravellosa després de molts anys de sequera en satisfacció professional. Només espero, i confio, que tant de bo n'hi hagi molts més com aquest, i si no són millors, almenys que siguin, efectivament, profitosos. En qualsevol cas, i com diem a ca meua, "que me quiten lo bailao!"
La vida done voltes i més voltes i la teua decisió va ser encertada i ... molt !! Ara a esperr on será el teu nou lloc on aniràs a arrelar per un any o dos o tres, qui ho sap, però el teu saquet s'anirà omplint d'experiències i de vida. Bon día benvolguda mestra !
Gràcies per les teves paraules de suport i estima. Tan de bo els saquets s'omplin com dius, i el camí ens sigui ple d'aventures, ple de coneixences.
Salut.
Ps. He fet alguns canvis lèxics i estilístics, i alguns afegitons, al post des que el vaig publicar anit, i d'altres retocs i enllaços més que no tenen preu... ;-p para todo lo demás, mastercard.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Dit això (que no és poc) i escrit (que tampoc massa) els novells en questes lides, encara manteniu la i·lusió - i que sigui per molts anys- que l'esclavatje del plat de llenties -esquifit, però segur- mata. Tu n'ets exemple vivent. Certament els teus últims posts irradien aquest esperit esperançat que tan de bo mai perdis.
Que la moviola, -les memòries guarda-les per la transició a l'edat final- et sigui sempre de tanta ajuda i els records en qualsevol polaritat, no siguin mai dolents, sinò profitosos.
Aquests últims dies, els companys m'han aconsellat zones i instituts per fer la meva demanda (tu demanes, la Conselleria t'ho nega i "contra el vicio de pedir...") de preferències pel curs (que no any natural, com ben dius) vinent, però, d'entre tots els consell, un ha estat contundent:
"És igual on t'envien finalment, clar que és més fàcil si hi ha bon ambient, i és una sort començar en un Institut com aquest, però de vegades el bon ambient el portem nosaltres mateixos, i les ganes també, i si tu en tens, que en tens, i t'integres, doncs t'integren, i tu d'açò en saps, o siga que tranquil·la, que on vages estaràs bé... ara que, xiqueta...com ací, enlloc! he, he! " ;p
Potser és tracta només d'això, de mantenir la il·lusió i gaudir amb el que fas i si l'ambient és regular, doncs fer tu mateix que sigui bo i au. El plat de llenties és molt important, però per desgràcia són sovint els que ja el tenen assegurat els que perden (si mai l'han tinguda) la il·lusió i la vocació docent (i decent). Poder fer una feina que t'agrada i per la qual cal vocació (i si se'n té) és un privilegi. I si les condicions son dures (que hi ha centres on ho són i molt) raó de més per no llençar la tovallola i esforçar-s'hi més encara, que l'educació dels adolescents no és moco de pavo...
No sé si la moviola serà generosa, però a hores d'ara ja sé que aquest any/curs el recordaré sempre com un aigua baptismal meravellosa després de molts anys de sequera en satisfacció professional. Només espero, i confio, que tant de bo n'hi hagi molts més com aquest, i si no són millors, almenys que siguin, efectivament, profitosos. En qualsevol cas, i com diem a ca meua, "que me quiten lo bailao!"
Salut.
Ara a esperr on será el teu nou lloc on aniràs a arrelar per un any o dos o tres, qui ho sap, però el teu saquet s'anirà omplint d'experiències i de vida.
Bon día benvolguda mestra !
Gràcies per les teves paraules de suport i estima. Tan de bo els saquets s'omplin com dius, i el camí ens sigui ple d'aventures, ple de coneixences.
Salut.
Ps. He fet alguns canvis lèxics i estilístics, i alguns afegitons, al post des que el vaig publicar anit, i d'altres retocs i enllaços més que no tenen preu... ;-p para todo lo demás, mastercard.