VilaWeb.cat
Rafel Molina | dijous, 1 de juliol de 2010 | 16:50h
Com més va, de més grosses en sentirem d'un costat i de l'altre. Em sembla que, sortosament, cada cop van quedant més clares les opcions que tenim.
Torno a recomanar el "Ves què hi farem" del Youtube.




Dijous 1 de juliol de 2010


He llegit  que els del  Tribunal Constitucional, són una penya de cocaïnòmans i alcohòlics però no m’ho crec. Conec l’autor de l’escrit i sé que la seva frase és  metafòrica.

Ben mirat, si fossin cocaïnòmans i alcohòlics, encara podria quedar alguna esperança d’enteniment amb Espanya, perquè, potser, la seva seria una decisió  presa mentre lluitaven contra el “mono”, i els federalistes i els que es pensen que Espanya ens entén, podrien seguir argumentant alguna cosa. Quedaria alguna possibilitat.

Estic segur, però, que la seva és una sentència pactada i meditada, que respon exactament a una determinada concepció d’Espanya i les seves províncies i les seves comunitats autònomes.

“La indisoluble unidad de la nación española”. Han estat capaços d’escriure-ho vuit vegades consecutives. Gràcies per l’aclariment.

No conec  bé el tema de les drogues però em sembla que això no s’escriu víctima de l’alcohol i la cocaïna.

Com t’estava dient. No podem esperar res més. Se’ls ha d’agrair que hagin parlat tan clar i que no siguin cocaïnòmans.

Suposo que quedarà clar per tothom que no tenim cap més opció que marxar. Iniciem doncs, una fugida clara i transparent, sense crits, sense avalots, sense cassolades. Marxem i prou.

Dissortadament, els partits catalans, encara voldran marcar cadascú el seu paquet i potser, es manifestaran tos junts, però deixant clar que no van junts.  Serà una llàstima.

Ho torno a dir: cal que marxem tan aviat com sigui possible.

També és cert que no sé com s’ha de fer.


Comentaris: 10
  • República de Catalunya
    Vicentico | divendres, 2 de juliol de 2010 | 13:12h
    Ves que hi farem, per evitar mals majors una pedra al ronyò si no es pot disoldre s'ha de pixar, per mal que faci.

    Ja està bé de marejar la perdiu. I m'estic referint exclusivament als polítics de casa. A no ser que els partits catalans, que integren el nacionalisme amb les seves múltiples variants dins els seu discurs, ens hagin pres el pel a tots durant anys, és ben possible un govern de concentració que tindria la majoria necessària per dur a terme el procés de constitució de la República de Catalunya. No és necessari ni fer un referèndum per la independència. No més cal expressar-ho i explicar-ho bé de cara a les pròximes eleccions al parlament. La ciutadania a votar i si es treu realment la majoria per governar al novembre, ja està fet. No hi ha déu que ho aturi. Un cop constituits en estat propi podem decidir el que vulguem: federar-nos, confederar-nos, o ensenyar el cul. En tot cas, el que es decidis fer seria pactat d'igual a igual. Pensar que és possible conseguir-ho per la via inversa, és una beneiteria, com s'ha pogut comprovar fins al moment.
    Si aquests partits catalans no son capaços de posar-se d'accord, i primen els interessos particulars sobre els generals, la ciutadania sabra que hi ha un problema preliminar a resoldre, modificar el panorama polític. 

    Visca la República de catalunya!
    • hola company
      Rafel | divendres, 2 de juliol de 2010 | 13:42h
      Negociant amb ells, és evident que no aconseguirem mai res de res. Però segueixo sense saber com ho haurem de fer.
      Però la independència no la podran parar, n'estic segur.
      • Sense ànim d'ofendre
        Vicentico | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 01:45h
        en serio que no t'entenc. Si amb ells no hi ha res a discutir i la independència no la para ni déu, a que esperem a declarar-la. Donar aquest primer pas, avui, és molt sencill, però potser no tenim la convicció o el coratge suficient.
        • insistiré
          Rafel Molina | diumenge, 4 de juliol de 2010 | 17:23h
          Però que la declaro jo unilateralment? o tu i jo unilateralment?
          • jo també insistiré
            Anònim | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 02:13h
            Que la solució és simple, tots a una, i que el problema és que els partits polítics d'ideari nacionalista no es posen, o no volen posar-se, o no els interessa posar-se d'accord, és una realitat que la sociatat civil, amb la movilització pels referendums, ha posat en evidència.

            Si no ens podem fiar dels partits polítics, per la meva part no hi ha cap problema. Si vols muntem una candidatura independentista com deu mana ,sense ànim de lucre, per les pròximes eleccions. Amb l'objectiu clar i exclusiu d'instituïr el procés de secessió, crear un govern de transició i convocar eleccions a la RCat. Igual ens enduiem una sorpresa maiuscula.
             
            • de l'aforisme.
              rafel | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 09:36h
              Hi ha un aforisme que diu:  "Si els catalans anessin tots junts.... potser ja no serien catalans". Això d'una banda i de l'altra: muntar una candidatura sense ànim de lucre, vol una quantitat de ganes, de temps i de diners, molt respectable.
              Però ànims i si la poses en marxa ja m'ho faràs saber.
              • Tens raó
                Vicentico | dilluns, 5 de juliol de 2010 | 11:06h
                Un altre aforisme diu: "l'astúcia dels uns consisteix sovint amb l'estupidesa dels altres".
                Ara resulta que ja ens estem discutint per veure com ha d'anar això de la manifestació del dissabte. Si la pancarta no porta englantines a les puntes  no hi vaig, apa. És patètic!.
                De la candidatura, ja et faig saber ara que ni de conya. Que igual va i ho arreglem. I és que tinc una llaga que alimentar, i de moment mai li ha faltat tec. Seguirem així, que no sabria(m) viure sense ella.
  • Deixant-li fer a 3:
    josepblesa | dijous, 1 de juliol de 2010 | 23:06h
    López Tena, Laporta i Carretero.

    Carretero, perquè sent en part de família també d'origen español és qui en tirà primer.
    López Tena per ser fillde l'emigració española, n'és el conductor, i en la manera de fer la té d'español amb sentit d'estat.

    I Laporta perquè ens l'obrirà a les masses de persones.

    La resta una colla de micos esbatussant-se.

    Una abraçada

    PS: en Martini encara pinta?
    • Tant de bo
      Rafel | divendres, 2 de juliol de 2010 | 13:40h
      Però no estic gens segur de si voldran anar junts.

      El Martini segueix pintant però em consta que té una mena de crisi creativa i que no sap ben bé QUÈ pintar. Si tens allò del facebook, hi ha un grup Fans del Martini que t'hi pots apuntar i sabràs les novetats i etc. Ja et diré, de pas, que seria un honor.
      Ara està embolicat en un llibre d'acudits sobre la burka.
      Et mantindré informat.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats