AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Els anhels suren acristallats, la tinta emmirallada raja del paper humit i salat.
Suro incontinent que destapa somnis d'arena blanca.
La mar s'allunya i s'apropa en ones rocoses,
escuma i bombolles d'alè.
Paraules ocultes. Silenci abissal.
Pel marge del riu baixen les pedres rodones que el corrent arrossega, i amuntegades es disposen i col·loquen fregant la fondària breu de la riba freda que em mulla els peus...
Mort d'aigua que aboca a la mar, part prematur líquid i blau, naixença marina que corre pel llit del seu cabal.
Brollen paraules llaçades dins la botella transparent, vidriosa i clara, per a més enveja dels peixos de memòria fràgil, lectors perennes de secrets, i habitants ingràvids de valls ubèrrimes; relliscant sucosos i insomnes damunt la nit d'estiu, fugissers.
Pel marge del riu baixen escumes "arrebolicaes" que el corrent arrossega, i estrepitoses es desfan i entremesclen fregant la riba llarga de la terra molla que m'ensorra els dits...
Imagine el torrent, el riu com la mort de l'aigua que aboca al mar, o potser com el naixement, qui sap, i les paraules navegant en la botella. I els peixos? Qui són els peixos? Potser nosaltres humans? Lectors perennes, habitants ingràvids, valls ubèrrimes... Tota una cal·ligrafia marina del cor, la terre, i la mar, si senyora. Coincidisc en un altre comentarista: últimament estàs inspirada. T'ha quedat molt bonic xiqueta. Espere que et quedes ací propet que ens fa falta la teua inspiració. B7s.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Imagine el torrent, el riu com la mort de l'aigua que aboca al mar, o potser com el naixement, qui sap, i les paraules navegant en la botella. I els peixos? Qui són els peixos? Potser nosaltres humans? Lectors perennes, habitants ingràvids, valls ubèrrimes... Tota una cal·ligrafia marina del cor, la terre, i la mar, si senyora. Coincidisc en un altre comentarista: últimament estàs inspirada. T'ha quedat molt bonic xiqueta. Espere que et quedes ací propet que ens fa falta la teua inspiració. B7s.