En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Dilluns a la tarda vespre, mentre els mitjans espanyols s'omplien la boca de xerrameca sobre la roja i feien càlculs de possibilitats d'omplir la lletera, un grup que portava més de quatre anys donant-li voltes a una decissió, sortien a la roda de premsa i és sumaven a la festa. La "roja" més blava que mai.
L'endemà, dimarts, Sant Pere. Ja sabeu quina relació hi ha entre aquest Sant i la pluja. La macarrònica graella televisiva i radiofònica, seguia més que mai envermellida de salivera. La sentència, tal com sona. La sentència d'un model, d'una relació. Alguns s'han tret el seu particular burka per a deixar-se veure com el que son. Una nova retallada a un retallat Estatut -que no era ja el nostre - ens deixa en evidència. Adèu Espanya diuen uns. A mi em sembla un Foteu al Camp !!!!!!. Això si, deixeu els diners en les nostres mans. Un estat que s'auto anomena democràtic, no pot tenir un Tribunal que tingui un poder superior a la decissió del poble. Una forma més de menysprear el dret a decidir dels pobles. De tots els pobles. L'Estatut, aquest o qualsevol altre, ha deixat de ser la forma de relació amb Espanya. Com diuen alguns, hem tocat sostre. O ens han baixat el sostre. Fins aquí ens pensen deixar. Ni un pam més. Aquest sostre que ens marca Espanya, es troba molt per sota de les nostres aspiracions i els nostres desitjos. Fins i tot, podem dir que no ens volen tractar com les pròpies comunitats autònomes espanyoles. Ens neguen el que donen al Pais Basc i Navarra. Ens rectifiquen articles que a l'estatut andalús o valencià apareixen. No hi ha gaire més a dir. Ens trobem abocats a prendre una decissió. Jo la tinc clara des fa molts anys, però hi han molts que han de despertar d'una vegada. O renunciés a l'autogovern i assumim que som provincianament espanyols o ens constituïm en un Estat independent com qualsevol altre nació lliure.
Demanem. Demanem, no. Exigim. Exigim un Referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Volem la independència, ja !!!!!!!!!.
L'Estatut, aquest o qualsevol altre, ha deixat de ser la forma de
relació amb Espanya. Com diuen alguns, hem tocat sostre. O ens han
baixat el sostre. Fins aquí ens pensen deixar. Ni un pam més.
relació amb Espanya. Com diuen alguns, hem tocat sostre. O ens han
baixat el sostre. Fins aquí ens pensen deixar. Ni un pam més.