Cada dia és una certesa més palpable que molts dels mals del nostre país vénen del fet de no tenir un Estat propi. Qualsevol disposició legal, qualsevol iniciativa del govern, si fóssim un Estat, ningú no ho qüestionaria. Aquí hi cabrien des de les delegacions catalanes a l'exterior fins a la imposició del català en la llei del cinema avui aprovada. Això és precisament el que plantejava Carod-Rovira a l'entrevista que li han fet avui a can Cuní.
Ara bé, la clau rau a convèncer els independentistes potencials que el millor negoci que pot fer el nostre país és la independència de l'Estat que l'oprimeix. Els independentistes potencials són la gent catalanista de bona fe que pensa que la independència no és una cosa assenyada, o que és impossible. O, senzillament, les persones que diuen que si Catalunya ha de ser independent amb els mateixos polítics que tenim ara, no en volen ni sentir a parlar.
Aquest és el punt vital on hem de fer èmfasi. Per seduir els independentistes potencials i dur-los al nostre terreny, primer caldria fer una gran regeneració política a Catalunya, escombrar-la de tots els polítics sense ofici ni benefici i trufar-la de personalitats competents i patriotes que, amb les seves accions i decisions, convencessin els independentistes potencials que Catalunya és realment diferent d'Espanya perquè és millor, perquè té una classe política capaç de dur el país a ser una de les deu primeres potències europees a tots nivells: polític, econòmic, social i cultural, però que la condició sine qua non per aconseguir-ho és l'assoliment d'un Estat propi.
Mentre els independentistes convençuts només es dediquin a riure's les gràcies mútuament i a insultar els independentistes potencials, no anirem enlloc perquè així mai no s'eixamplarà la base sobiranista. L'independentisme ha de ser hàbil i intel·ligent, i convèncer amb arguments però també amb fets, els qui encara no ho són, que la configuració d'un Estat català és la solució a tots els nostres problemes.
L'independentisme està força normalitzat, però no ho estarà del tot fins que els arguments de PSC i PP a favor de seguir a Espanya no s'aguantin per enlloc i els pugui rebatre un nen de deu anys. Ha d'estar encarnat en polítics preparats, patriotes, honestos i solvents, que vagin predicant a tort i a dret que no hi ha altra sortida que la independència. En aquest sentit, els dos punts del programa de Reagrupament em semblen d'allò més encertats: regeneració democràtica i independència, per aquest ordre. I és que mai no convencerem els no convençuts si primer no som els millors, perquè, qui s'apunta a un cavall perdedor?
Catalunya, doncs, ha de fer un esforç doble, que no han de fer els Estats consolidats: ha de tenir un govern i un parlament, no només eficients, sinó actius, impecables, honestos, és a dir, excel·lents. És per això que la idea d'Artur Mas de situar els millors a cada conselleria m'agrada. Després ja veurem com la porta a la pràctica. Però sent els millors, oferint un producte excel·lent, és l'única manera de convèncer. No podem ser mediocres, i tampoc no hem de voler-ho. Primer cal que els partits catalanistes es declarin obertament independentistes i que convencin els seus votants. Amb bons arguments, estudis sòlids i ben fonamentats, un full de ruta detallat i pedagogia intensa, molts independentistes potencials quedarien convençuts.
El desllorigador, doncs, és la regeneració política. A Catalunya és possible perquè hi ha moltes ments brillants amb el cap ben endreçat. Ara cal que convencin els polítics que l'aposta ha de ser clara, o bé que ells mateixos saltin a la palestra política.
Hi ha molta gent que per a no anar a votar o per tal de no mostrar una actitud propositiva s'inventa qualsevol excusa de mal pagador, és el patetisme de viure en un país ocupat, són els seus símptomes.
T'explicaré una anècdota:
Hi ha molta gent que dia si, dia també,estan tot el dia contra la política i els polítics i que si gira, que si tomba.
Al meu poble el 13-D vam organitzar una consulta per a la independència, el resultat 30% del padró 39% del cens, gens malament.
La consulta la vam organitzar gent en la qual no hi havia cap polític professional, treballant i posant diners de la nostra butxaca.
Creus que en va venir cap a votar, d'aquest que tot el dia reneguen dels polítics ?
Mira Elsa, els països ocupats generen uns espècimens, que no són altra cosa que els símptomes d'una patologia social pròpia d'un dèficit d'autoestima, d'un autoodi bastit pels canals de comunicació familiars, educatius, i socials.
Una societat que malparla dels polítics, és preocupa d'altres pobles ocupats, sobretot si estan a milers de qlmts de distància, genera un integrisme ecologista, es burla de la gent que defensa la pròpia cultura i llengua, es malfia dels que defensen els intersos econòmics del país i genera enveja contra aquelles persones que triomfen sense renúnciar a la catalanitat -Jan Laporta-.
Estudiar els mecanismes psicològics que va generar l'esclavitut a molts negres als EUA i el col.laboracinisme francès de 1941 ens ensenyaria molt.
No et refiïs massa de les opinions de molta gent, que tot el dia estan piulant i mouen el cul del sofà, o del Bar.