Estimadas amigas, estimados amigos,
Quisiera haceros partícipes de un sentimiento, aunque estoy seguro que ya estáis al corriente: en Catalunya estamos tristes, profundamente decepcionados y, claro, también indignados.
Sé que sois muchas y muchos los que nos queréis a los catalanes, que os gusta venir a Catalunya, que os sentís bien tratados aquí y que, incluso, os gusta que hablemos en catalán aunque no siempre nos entendáis. Sé que sois muchas y muchos quienes respetáis nuestro sentimiento nacional, aunque no lo compartáis.
A todos vosotros quiero deciros que la sentencia del Tribunal Constitucional supone un punto de inflexión sin precedentes y determinará un antes y un después de nuestra relación con el conjunto del Estado español. Es triste y nunca debería haber ocurrido. El Estatut fue elaborado y votado en el Parlament de Catalunya, después retocado en el Congreso de los Diputados (algo que nos dolió profundamente en Catalunya), y finalmente fue ratificado mayoritariamente en referéndum, incluso si para muchos suponía un mal menor.
El texto de 2005 definía Catalunya com una nación, el de ahora la define como una nacionalidad, por mucho que el preámbulo diga que el Parlament de Catalunya la define mayoritariamente como una nación. Pero es que ni siquiera esa fórmula, vaga, ambigua, inconcreta, parece gustar a la mayoría de los magistrados del Tribunal Constitucional. Un Tribunal, cabe recordar, que es más un ente político que jurídico. Un Tribunal que, os recuerdo también, ha quedado totalmente desacreditado por haber sucumbido a la encerrona que le tendió el PP más rancio e irresponsable que hayamos conocido nunca. Un Tribunal que ha sido incapaz de dictaminar sobre el Estatut durante cuatro años y tras cinco intentos. pero es que, además, de los doce magistrados iniciales sólo quedan diez: uno murió, y otro fue recusado por el propio PP, con el argumento de que había colaborado con el gobierno catalán. Otros cuatro tienen el mandato caducado y a tres más les caduca en noviembre.
Ahora el PP pide prudencia y moderación. Precisamente la que nunca han tenido. Como siempre, lanzan la piedra y esconden la mano. Pero también hemos quedado muy decepcionados con el PSOE, un PSOE que ha preferido competir con el PP alimentando el sentimiento anticatalán en lugar de alimentar y promover los beneficios de construir un estado verdaderamente plurinacional.
El problema es que es ya la tercera vez que un Estatut aprobado por el pueblo de Catalunya es recortado en Madrid no respetando así la voluntad de la gente: la primera fue en 1931 (el de Núria), la segunda el del 79 y el actual ha sufrido, además, un triple recorte (el que pactan CiU y Zapatero en Madrid, el del Congreso, y ahora el que se deriva de la sentencia del TC). Qué duda cabe que todo ello pesa, y mucho.
Personalmente hace ya algún tiempo que me di de baja del barco federalista español. La sentencia del TC, pero sobre todo la actitud de los principales partidos españoles en todo este proceso me ratifican en esta decisión.
No tengo nada contra España como tal, y mucho menos contra los y las españolas que así se sientan. Faltaría más. Pero tampoco quiero tener que justificarme cada vez que me presento como catalán, o hablo en catalán, o reclamo poder hablar en catalán en el Parlamento Europeo, o...
Echo en falta amigas y amigos en el resto de España que hablen en clave de pluralidad federalista, que defiendan la unidad en la diversidad, también en España. Y ante esa ausencia algunos hemos decidido apostar por otros federalismos. En mi caso el que me lleva a defender una Europa federal donde el ente a federar sea Catalunya como tal, y no necesariamente formando parte de un Estado español que ni la quiere como ésta se siente (una nación), ni la respeta (en tanto en cuanto no respete a la voluntad expresada mayoritariamente por su Parlament y por su ciudadanía en referéndum), ni la representa (lo veo continuamente en Bruselas, donde, oportunamente, se olvidan algunas cuestiones fundamentales que tienen que ver con este modelo de Estado supuestamente descentralizado que dice ser España).
Por todo ello, amigas y amigos de España, quiero que sepáis que la situación hoy en Catalunya es de tal desazón que nos obliga a muchas y a muchos a reconducir las bases de un diálogo que, aunque debe mantenerse abierto, cómo no, será en base a una nuevas reglas del juego.
Es más, si hoy hubiera un referéndum sobre la independencia de Catalunya yo votaría sí, como ya hice durante las consultas simbólicas de hace unos meses.
Son muchas las concesiones pragmáticas que en pro de la convivencia se han hecho desde Catalunya, y por ello mismo nos duele tanto este silencio de quienes antaño se decían amigas y amigos de Catalunya.
A estas alturas ya no os pedimos que compartáis nuestro sentimiento, ni siquiera que lo comprendáis, ya sólo os pedimos que lo respetéis, y que seáis conscientes de que esta sentencia, pero sobre todo el proceso que nos ha conducido hasta ella, supone un antes y un después de la relación Catalunya-España.
Desconozco donde puede llevarnos todo ello, pero es evidente que hemos superado hace tiempo el punto de no retorno, y es evidente también que ello supone una clara crisis de Estado.
De momento nos hemos convocado el próximo día 10 de julio a una manifestación unitaria que aspiramos sea masiva. Nos agradaría mucho que, ésta vez, os uniérais a nosotras y nosotros. Os esperamos.
Afectuosamente,
Un amigo que os quiere y os respeta, a pesar de todo, pero que os pide que entendáis que las cosas han cambiado, y mucho.
Per quan un "lobby" sobiranista amb vocació transversal? Em refereixo a que el sobiranisme es vagi estenent sense partidismes com una taca d'oli i vagi impregnant lentament a tots els partits polítics, sindicats, entitats, societat... L'exercici de la sobirania serà quan la compartim tots, sigui quina sigui la nostra ideologia. Quin s'hi anima?
Comparteixo amb tu el que ara exposes. Jo també he cregut en l'Espanya plural pèrò ja no puc més. Espanya es vol única i uniforme (indisoluble que ens recorda el TC), sense matisos i rebutjant la pluralitat i la riquesa de la diversitat que en podria ser el seu major patrimoni. Per tant, Catalunya ja no té lloc a Espanya. Separem-nos amistosament, separem-nos com a germans, per que així som, per molts de nosaltres tenim les nostres arrels llunyanes també en terres d'Espanya... Si no ho fem acabarem malament i l'odi anirà arrelant entre nosaltres. Separem-nos i aquell dia m'alegraré pels èxits de la "roja" ;-)
Perdone mi reacción, estoy cansado de que la gente diga que Catalunya quiere esto, de que Catalunya quiere lo otro.
Cuando hablas en nombre de Catalunya, hablas en mi nombre, en el de mis amigos y en el de mis familiares: Ningun@ quiere independizarse de España, ninguno es de derechas, ni facha.
¿Por que hablas de Catalunya?
Tod@s los pólític@shablaís de Catalunya según os interesa, y decís, siempre que Catalunya quiere esto, o lo otro (me repito, lo se, no tanto como l@s polític@s).
Yo no quiero independencia, yo lo que quiero es poder trabajar, tener vivienda digna, y que mi hija reciba buena educación.
Quiero que l@s polític@sresuelvan problemas, y que, por favor, no hablen por mi, cuando ni siquiera me conocen, no digan que yo quiero tal o cual cosa porque ell@sla quieran.
¿Es tan dificil?
Hable por usted, y por los que como usted piensan; pero no diga que yo por nacer donde he nacido y vivir donde vivo, pienso como usted, ni yo, ni mucha gente que conozco.
No se si me explico.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-520082689 -1073717157 41 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:42.55pt 42.55pt 42.55pt 42.55pt;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:0cm;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
¡¡YO QUIERO SER
SOLIDARIO!!
No quiero ser diferente, pero sí quiero ser y tener las mismas condiciones de
vida que todos ellos.
Por eso:
QUIERO:
Que mi I.P.C. (último) del 4,1 sea el de la media de toda España, o sea, el
3,8. (Cada año es superior y me aleja del resto de los españoles).
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier
punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres,
vivir en una y alquilar dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua que en una urbanización próxima a Valencia cuesta 0,2 €
valga igual que la que yo pago: 18 €
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con costo de 0,75 €, sea
lo que me cuesta a mi que ahora pago 1,15 €.
QUIERO: Que el impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que
ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo
logran), que en Cataluña tiene una escala semejante a la del I.R.P.F.
QUIERO: Que la ITV,
que en Melilla cuesta 19 €, sea igual a la que yo pago 44,65 €.
QUIERO: Que de las seis salidas que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid sean
de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona y no gratuitas como ahora.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto
gratis y un ordenador para cada dos niños como en Extremadura y no gastarme
entre 200 y 300 euros en libros y un ordenador para casi cada dos clases como
ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía sea totalmente de pago
y carísima como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que
la densidad de tráfico es una 20ª parte de la de las autopistas catalanas.
QUIERO: En definitiva, ser igual. Los pensionistas catalanes tienen unos
ingresos idénticos a los de otro que viva en cualquier parte de España.
POR ESO, cuando yo sea igual que todos los españoles, con todo lo que me sobre,
gustosamente ¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO!!!
Pero más innegable aún es que el nacionalismo (español, vasco o catalán, me da lo mismo) no es sino una herramienta de manipulacíon de los políticos para intentar aumentar su cuota de poder en la sociedad.
Desconfía de quien te diga "lo que somos" o que te repita constantemente cuales son "nuestros sentimientos".
Porque te está utilizando.
Quiero enviarte un beso fuerte. Este post transmite de una forma sincera la tristeza que sentís en Catalunya. Es hiriente por lo descarnado. Tanta manipulación mediática de las posiciones, opiniones y lecturas tan electoralistas de las posturas que defendéis a veces os hacen parecer soberbios, irracionales, separatistas.
Y sin embargo, aquí te vemos dolido y si me lo permites, un tanto desesperanzado.
Yo personalmente me considero una apátrida: sin patria, bandera ni rey. Quiero a los que se lo merecen, y adoro a los que se empeñan en pelear por un mundo más justo. Si tienen la misma sangre, idioma o gustos culinarios es algo que me resulta absurdo por circunstancial y carente de significado humano.
Pero aquí no hablamos de eso. De lo que se trata es de respetar la voluntad de un grupo de ciudadanos. En este caso, os queréis denominar nación: pues si queréis, ya está hecho para mi. Como si decidís pintar todas las fachadas de vuestra preciosa tierra de verde fosforito. Esto es lo importante.
El único límite para la voluntad de un pueblo es la agresión -en cualquiera de sus formas- a otro. Y aquí no se produce, de ninguna manera que podamos imaginar.
Ayer escuché a Joan pedir a los catalanes y catalanistas el apoyo para la manifestación del sábado 10. Ahí estaremos, mi niña y yo. Iremos desde Madrid a gritar fuerte y claro que lo que el pueblo decide, tiene que ir a misa. Se presenta un escenario difícil, me preocupa que se os entienda mal y se reaccione peor -que se os vuelva contra vosotros toda esta coherencia democrática-, no te miento.
Mucho ánimo a todos los compañeros de ICV-EUIA. Estamos con vosotros, no estáis solos. ;)
independentistes de tota mena i reformadors catalans de l'estat espanyol
de tot ordre i condició està servida. Ara és evident que qualsevol
projecte de transformació de la forma de l'estat espanyol només podrà
advenir en el moment de negociar la secessió. La proposta de bastir un
estat espanyol federal plurinacional només podrà venir (si és que ve)
com a contra-proposta espanyola a la declaració unilateral
d'independència catalana. Això és el que ara
ja saben tots els que veritablement volen transformar la forma de
l'estat espanyol des de Catalunya i no volen seguir autoenganyant-se.
Per
tant, ara el que ens cal és bastir la unitat de l'independentisme i el
federalisme per forçar la convocatòria del referèndum o la declaració
d'independència al Parlament (l'ordre precís dels esdeveniments me
l'hauran d'acabar d'explicar els juristes). Crec que ja hem començat a
veure trobades que fins fa poc eren impensables. ¿Algú podia preveure fa
un any que en Josep Ramoneda –referent màxim de la
intel·liguèntsia del PSC– es dignés a fer un acte en comú amb
en Joan Puigcercós? Em sembla que torna a ser hora d'oblidar velles
baralles i teixir nous vincles estratègics amb gent que fins fa dos dies
es miraven amb altivesa.
El missatge és clar: deixem ara de banda la diferència entre reformistes
catalans d'Espanya i independentistes catalans perquè ambdues coses
només poden passar per la prèvia declaració de la sobirania catalana. Un
cop haguem assolit aquesta sobirania, veurem si Espanya fa una
contraproposta federal plurinacional. Si la fa, sotmetrem aquesta
proposta a referèndum i veurem quina mena de sobirania prefereixen els
catalans. Si no la fa, negociarem senzillament els termes de la
secessió i posarem rumb cap a la defensa del federalisme europeu.
Ara toca, doncs, desactivar el camp de joc que hi havia
fins ara i bastir ponts, escriure articles comuns, fer trobades entre
independentistes de tot ordre i tots aquells federalistes que
prefereixen córrer el risc de deixar de ser espanyols que seguir sent-ho
en el marc de la Constitució del 78 i l'Estatut triplement retallat.
Aquesta aliança haurà d'implicar, d'una manera o altra, la ruptura del PSC, la d'ICV i la de CiU (ERC ja es va trencar l'any passat), que s'hauran de dividir entre els que prefereixen seguir sent espanyols al preu que
sigui i els que només es plantejaran de seguir sent espanyols si Espanya
respon a la declaració d'independència catalana amb una contraproposta de reforma
federal plurinacional.
Per tant, saber si ICV pujarà una mica o no si segueix el discurs de Raül Romeva, no té cap interès polític. El que té interès polític és aconseguir una rearticulació dels partits catalanistes que vagi en la línia marcada pel fantàstic discurs de Raül Romeva (que per sort no està sol).
Personalment, a mi també em sembla evident que pel que fa a la qüestió nacional l'única posició que avui pot adoptar el catalanisme d'esquerres és el sobiranisme català eurofederalista. La resta de posicions o han estat desestimades pels partits espanyols o ara ja són posicions espanyolistes enmascarades.
Salut i República.
M'ha molestat molt com s'ha portat tot l'afer de l'Estatut d'Autonomia al Tribunal Constitucional i abans. Fa poc escrivia a la meva página que això suposa una victòria dels separatistes castellans del Partit Gürtel, dels centralistes i unitaristes, dels jacobins, que provocarà un afebliment dels federalistes i autonomistes i un enfortiment dels independentistes catalans.
A la pràctica, no són tan greus les retallades anunciades al text, malgrat les quals es podrà continuar desenvolupant l'autogovern autonòmic català. El que sí que és greu és el mal emocional que s'ha fet a la gent. A ningú no li agrada que li contradiguin, però si es fa bé, cosa que no s'ha fet pas, se'n pot parlar. Ara bé, és molt difícil digerir que un Tribunal Constitucional caducat, partiditzat amb exageració, després d'anys quan potser només calien mesos, toqui una sola coma d'un text que havia passat tots els filtres exigibles: Consell de Garanties Estutàries, esmenes parlamentàries autonòmiques, votació parlamentària autonòmica, esmenes parlamentàries estatals, votació parlamentària estatal, referend popular...
A nivell d'estrategia electoral, tal com li vaig dir fa un temps al Diputat Herrera, crec que si en lloc d'agafar com a tret diferenciador del partit polític l'Estat del Benestar de caire escandinau, I.C.V. agafa la senyera i la independència, el votant s'encaminarà cap a E.R.C.
Aquesta nova orientació incipient del partit em mantindrà amb més dubtes electorals, ara que ja no en tenia massa.
Una salutació ben cordial,
El més fumut és que, escoltant algun dels nostres polítics, sembla que ja estem en aquella fase tan deteriorada on la dona es menysprea a si mateixa, s'autoinculpa i ja ni denuncia.
Per la nostra supervivència, és evident que hem de demanar el divorci ja!
M'imagino que la majoria ja l'heu vist: us recomano de debò que veieu el video de Vilaweb TV amb el López Tena, Cardús, Requejo i Partal. Que bé que tenim gent tan vàlida en aquest país!
Aquest post es un exemple de exageració, i de creació de marcs mentales neocon, per desfigurar i per fer alarmisme. Curiosament, remarcant la figura de neoliberals, como el pro-yanqui Lopez Tena, o Requejo, o el senyor Partal, amb interessos economics per la independencia.
Cordialment
David
Uau! M'ho hauràs d'explicar, la veritat.
Així doncs, haig d'entendre que, segons tu, tots els que pensem que essent Catalunya un estat independent podem viure millor i gaudir d'uns serveis millors, perquè no tindrem cap balança fiscal desequilibrada amb ningú, som neocons i liberals?
Bé, ja ens ho diràs.
Cordialment,
Dani
Hola,
Neocon: m'hi referit a que els marcs mental son propis del neocon. Llegeix un mica de George Lakkoff per el google, i el que han fet els neocon amb la guerra de Irak, Afganista, i la guerra contra el terror. Que collons, es el que sempre ha fet la Esglesia: crear marcs mentals, "fer creure" al poble, per els seus interesos de poder. Aqui tinc que tornar als meus origens marxistes: les clases dominants (Maragall, Puyol, Ribó, Macia, les famoses 200 families de la alta burgesia, i els que viuen de la politica, com Carod, Saura, Puigcercos, Mallol, etc) determinen la superestructura.
Nacionalistes: ja ho he explicat abans. A tu et preocupa el nivell de vida de nosaltres els catalans, pero no et preocupa tant els dels habitants de Teruel, Cadiz o Leon. Per tant, estas aplicant un criteri de diferenciació territorial, basat amb factors identitaris-linguistics (Volkgeist). La teva tesis es : Em preocupo del benestar economic de Barcelona+Girona+Lleida+Tarragona, pero no de Teruel, Cadiz o Leon. Alguns parlen de Paissos Catalans, el cual referma que les vostres preocupaciones estan en consonancia del ambit territorial de una llengua, la llengua catalana. Sobre aqueste base identitari (en realitat tots els territoris son plurals), argumenteu les vostes reivindicaciones, i per aixo feu servir arguments economics. I aixo es neoliberalisme, perque son les forçes de aquest poders economics i de poder, les que busquen fragmentar poder i crear noves fronteres. Els que no som nacionalistes, no volem mes fronteres, no diferenciem entre espanyols versus catalans en el ambit politic, i no remarquen el factor identitari.
cordialment.
David
habitant de Cádiz ha de tenir més drets que un habitant de Lisboa o
Toulouse? O de manera encara més evident: que un habitant de Tànger,
Marraqueix o Dakar? Per què no defensa que Espanya esdevingui una
comunitat autònoma de França al costat de Midi-Pyrénées o una comunitat
autònoma de Portugal, o que esdevingui una comunitat autònoma del
Marroc? Vostè és un nacionalista espanyol banal perquè el seu marc mental
polític sempre pressuposa Espanya com a "unidad de destino en lo
universal". La gran victòria del franquisme és que hi ha una part de
l'esquerra catalana que ha interioritzat la definició joseantoniana
d'Espanya.
Un consell: llegeixi atemptament el llibre de Michael Billig "Nacionalisme banal" (editorial Afers)
Salut.
Bé, ara ja veig el teu argument.
Aquí t'haig de dir que l'argument econòmic com a justificant per a la independència és, per a no nacionalistes, el més evident, el més clar: el que toca la butxaca. A la meva forma de veure-ho és el que observaran molta gent que viu a Catalunya però que tal volta no és tan catalanista com jo (suposo que això és opinable).
Però resulta que per a mi l'argument econòmic n'és un més, per suposat important, però no l'únic.
També és important la llengua, la justícia, la forma de ser i treballar i veure les coses, mil etcèteres, i, en definitiva, EL RESPECTE. I aquesta és la clau: EL RESPECTE.
I noi: ni se'ns respecta ni se'ns entén. Com ara aquella dona maltractada.
El que tu dius en el teu post està bé però, és clar, tu ni ets catalanista ni ets nacionalista. I jo sí. Així de simple. I de la mateixa manera que puc respectar la teva opinió tu hauràs de respectar la de milers de persones que ho veuen com jo. Cada dia en som més perquè aquesta és la única forma de veure-ho. I, a més, els que tanquen la porta, una i una altra vegada, és a dir, els que maltracten, són els espanyols (no tots, però desgraciadament saben com imposar-se).
També et vull dir que els mass-media i nacionalistes espanyols també són especialistes en la creació de marcs mentals. I marcs mentals que per res obvien la violència. Potser el teu propi marc mental.
En fi David, salut i sort.
Cordialment,
Dani
Et felicito per l'article.
Us recomano aquest article, sobre les gran preocupaciones identitaries que estem parlant, mentres la nostra burgesia ens roba, i altres cuestions mes prioritaries es dediquen menys esforços i recursos:
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Nacion/elpepuopi/20100701elpepiult_1/Tes
Maruja Torres – Nación (El Pais, 01/07/2010)
En días como hoy se siente una orgullosa de pertenecer a esta nación-nación que es Cataluña. En ello me encuentro. No quepo en mí de estímulos, primero gracias a que el president socialista de la Generalitat ha contribuido, con su actitud, a que las masas se desmelenen próximamente en público y reafirmen sus sentimientos nacionalistas. Por lo cual, dichas multitudes votarán con más convencimiento, si cabe, a Convergència i Unió en las próximas elecciones autonómicas. Eso es grandeza de alma: perderá el mando pero quizá consiga, por fin, la indulgencia plenaria montserratina, a pesar de haber nacido en Córdoba.
Otro motivo de honra y prez para mí lo constituye don Àngel Colom, notorio y sonoro independentista parejo a Carod Rovira en estas lides, y en las filas de CiU, desde que su partido se fue al garete. El señor Colom acaba de dar la cara para responsabilizarse por el hecho de haber recibido una pasta gansa (12,5 millones y medio de pesetas) del Palau de la Música que Félix Millet estaba desvalijando. Fue para pagar las deudas de su extinto Partit per la Independència, y las lágrimas que vertió ante la dádiva fueron tales que borraron todo recuerdo de intermediario alguno de Convergència o de lo que fuera. El caso Millet continúa proporcionándonos, pues, grandes alicientes. Pero en el caso de que decayera, lo que puede suceder, ya que en este momento solo nos importa que somos una nación-nación, podríamos deleitar nuestro ego insaciable con las aventuras del señor José Mestre. Este caballero, hasta ahora director general de la terminal de carga del puerto de Barcelona, y que cuenta en su haber con el premio al mejor empresario nacional del año, ha sido detenido como presunto traficante en drogas, aliado a una mafia que usaba sus instalaciones para hacer entrar contenedores de cocaína en el país (decidan ustedes cuál). Ojo, Valencia. En cuanto te descuides nos ponemos a tu altura.
Atentament
És un tema legítim i a més necessari sobre el qual dialogar, enlloc d'amagar el cap sota l'ala, però això implica desenvolupar i obrir pensaments originals sense por i sortir de certes carreteres trillades.
Conxita, es evident que jo estic parlant sobre nació, nacionalisme, estatut, identitat, pero ho faig per cuestionar i criticar (espirit critic constructiu) alguns conceptes i politiques que considero que no aportan res a la ciutadanía. De la mateixa manera que en d'altres forums i xerrades participo en debats sobre com regular els mercats i com intervenir en els moviments financers, i aixó no vol dir que jo participi en aquest moviments financers, ni sigui banquer, ni comparteixi les tesis del liberalisme salvatge, sino el que vull es racionalitat i control dels mercats.
Una abraçada,
David
Afectuosament,
Conxita.
Estimo especialment
les llengües romàniques i llurs cultures, i no sols no n'excloc
l'espanyola, sinó que és la que conec més bé. I estimem allò que
coneixem, per tant em considero hispanòfil.
D'altra banda em sento
europeu meridional, mediterrani occidental, ibèric i fins i tot em puc
proclamar espanyol, exactament en la mateixa mesura, però, que se'n pot
proclamar un portuguès, un andorrà, un gibraltareny o un rossellonès.
Més
aviat és Espanya qui obstinadament es demostra incapaç d'admetre
aquesta forma d'hispanitat a la manera helvètica...
-Españoles lo hemos sido siempre, hijo de madrileño.
Veo que te gusta atacar la parte Madrileña pero no la Catalana
-La palabra
"español" es un catalanismo adoptado por la lengua castellana en la
Edad Media.
La palabra español es una palabra de origen Occitano, Precisamente de la
parte del Valle de Aran, que por cierto quiere la independencia de
cataluña.
-Si no os hubierais nutrido en la ignorancia sabrías que
español quiere decir catalán.
Gracias por tu omnisciencia.
-Me sorprende que utilices el castellano
para dirigirte a otros españoles.
Creo que mas gente además de ti puede leer este bloc.
-No entiendes que tienes un problema de
ignorancia? Los catalanes somos españoles, el catalán es la lengua
española.
Ya se que todos los que vivimos en España somos españoles.
-hasta cuando jugaréis al juego del golpe de estado permanente?
Creo que se te cambiaron los hemisferios cerebrales, es justo al reves.
-Cataluña ya existía en España cuando Castilla era un reino de
mierda.
Gente que utiliza esos terminos se define perfectamente como persona.
-Viva la España catalana, el original, si no que muera esta
España.
Viva la España catalana la andaluza y la de todo el territorio español.
-ignorantes y centralistas.
No te preocupes que cuando consigas la independencia de Cataluña, puedes
seguir con la de tu portal y posteriormente con la de tu casa y si
quieres despues te montas un despaño en tu habitación y la diriges
siendo presidente, rey y señor de todo tu territorio habitacional
(además creo que fue lo primero que se creó despues del Big Bang).
Texto original
Com?
ohh |
dimecres, 30 de juny de 2010 | 17:46h
D'espanyols
ho hem estat sempre, fill de madrileny. La paraula "espanyol" és un
catalanisme adoptat per la llengua castellana a l'Edat Mitjana. Si no us
haguéssiu nodrit en la ignorància sabries que espanyol vol dir català.
Em sorprèn que utilitzis el castellà per adreçar-te a altres espanyols.
No entens que tens un problema d'ignorància? Els catalans som espanyols,
el català és la llengua espanyola, fins quan jugareu al joc del cop
d'estat permanent? Catalunya ja existia a Espanya quan Castella era un
regnet de merda. Visca l'Espanya catalana, l'original, si no que mori
aquesta Espanya d'ignorants i centralistes.
Raül,
per fi algú que diu les coses clares. Estem amb tú. Em de ser valents. No cal perdre les nostres arrels federalistes, però aquest camí, ara per ara, ha estat truncat per una de les parts. Per tant, únicament ens resta un camí.
Com sempre, al capdavant.
Felicitats!
Jo també fa uns anys que m'he anat passant del federalisme amb Espanya al federalisme amb Europa. Vaig firmar el Manifest "España federal" impulsat (quasi és evident) des de Catalunya. I vaig estar a la seva presentació a Barcelona. La meva firma (de les primeres) fou una espera (com a ultimàtum) per veure quanta intel·lectualitat espanyola s'hi sumaria. Doncs, bé, ben poca.
Jo apostava per una mena de confederació entre Catalunya i Espanya, tot i que un federalisme més potent a través de la via autonomista, no em semblava un mal camí. Però aquest camí ha mort amb tot el procés estatutari i no esperem canvis en la Constitució espanyola per construir un Estat verdaderament federat i plurinacional. Això és ciència-ficció.
Per l'anàlisi lògic que hem hagut de fer molts antics federalistes espanyols/ibèrics, des de partits molt diversos (PSC, ICV, ...) o des de la independència de cap afiliació partidista. La situació de l'independentisme ha millorat. També gràcies, a que sempre n'hi hagut que han apostat per aquesta via. Reconeixem-ho. El canvi s'ha produit i hem engrandit les files de l'independentisme. Un independentisme que promou la plena independència i sobirania. Però d'una forma més sana (no des de l'odi). I per diferents motius als habituals. Molts dels meus són per qüestions de futur i globals, més que per qüestions nacionalistes a les quals no em sento pertànyer. No pot ser que perdem més el temps amb el debat Catalunya-Espanya. El debat nacional hauria de ser com promoure la riquesa cultural del país i internacionalitzar-la. I no l'encaix amb Espannya ja que sembla que als poders fàctics espanyols/madrilenys/valencians ja els vagi bé com estan les coses. I és molt més fàcil, construir un país més just i solidari des d'un estat independent català i amb pes a la UE; que d'una altre forma, continuant amb una Espanya molt a gust amb el PP-PSOE i la fi de la via autonomista (i bona part, amb pretensions i regressions purament centralistes). Volíem acabar amb l'Estat-Nació, i la globalització semblava que ens hi duria, però no és així, ha estat a l'inrevés, amb la globalització, el localisme i el sentiment de pertinença en un món global (i desconcertant per molts) es fa més important.
És més. El PSOE no només ens ha fallat en l'Espanya plural, plurinacional, plurilingüe i federal (sigui simètrica o asimètrica, amb tocs confederals/bilateralitat o no). També ens ha fallat, i molt, en termes ideològics: on queda la "o" d'obrero i la "s" de socialista? Enlloc;, l'han perdut completament. I a més, quasi podríem assegurar que han venut la sobirania d'Espanya a Alemanya i als FMI. Les diferències entre els dos principals partits és evident. El tripartit és molt més d'esquerres que el Govern PSOE, i tot i així en sóc molt crític; tot sigui dit de pas.
Fa uns mesos, vaig tenir la oportunitat de sortir en el debat Banda Ampla. I vaig recordar, que els nous independentistes estimem als pobles d'Espanya i volem una independència socialment majoritària (incloent els immigrants). Humilment, vaig intentar aportar claredat a tot el debat: Catalunya ha de poder parlar de tu a tu (sobirania) amb la resta de pobles d'Espanya (i el món). Això és just, i això són Nacions lliures.
Abans però vaig formar part de la comissió comarcal "Bages Decideix" que impulsava la democràcia participativa i la consciència cívica ciutadana (integrant a la immigració en la plena ciutadania, com ha de ser) a través de les consultes sobiranistes. La veritat, vaig quedar molt content de veure aquell moviment ciutadà. Moviment, que a la meva ciutat, no s'havia donat (per part del número de voluntaris), des de la Transició. És això l'aprofundiment democràtic, la política exercida directament pel poble; oi? És així. I en canvi, molts afiliats a partits d'esquerres de la ciutat i la comarca, van fer com s'hi no passés res o amb discurs ambigus al respecte. No s'adonen que entre les seves files (PSC, ICV, ...) cada cop hi ha més independentistes. I que aquest és el camí: una independència majoritària i plural. Jo continuaré estimant els pobles d'Espanya (per desgràcia, molts espanyols no entenen la existència de tal realitat), però fa temps, que des de la plena sobirania, que és des de la plena llibertat en la qual un poble es pot expressar. Per això, vaig formar part d'aquest moviment de consultes. I amb orgull, ho recordo: tant de forma personal com a ciutat.
Un dels problemes és la disciplina de partit, però el camí ja està fet: la raó ens fa entendre que el cor ens ha enganyat. Hem de passar-nos tots a l'independentisme perquè la majoria (per no dir quasi tots) de la elit espanyola (acadèmica, política, ...) no els agraden les nostres idees federals i plurinacionals. Volen una Espanya unida i uniforme, i amb una "lengua común". I estan fent totes les mesures (mediàtiques, socials, econòmiques) perquè això sigui així. Ens hem adonat que els que lluitaven contra Franco, lluitaven per la democràcia i un Estat de dret i social. I en aquest camí i projecte espanyol ens hi hem sentit molt a gust i els nostres avantpassats hi han contribuit molt (des de la "governabilitat i estabilitat" d'Espanya). Ara, no hi ha projecte comú.
Adéu Espanya;
Felicitats Romeva!
he llegit durant aquests dos dies. Felicitats, i gràcies per mullar-te.
Ets tot un exemple per la resta de polítics, Raül.
http://www.youtube.com/watch?v=0h49GPA7C7M
Em sembla alucinant que recurris a mites i al historicisme, en un debat politic del any 2010, que no te res a veure amb la guerra del Segadors. El teu discurs em recorda als Cambó, al pujolisme, al nacionalisme del mites i amb un to de guerra. Mes avall, un parlava de "mort", i tu amb un video sobre guerres. Realment lamentable.
¿aixo es esquerra? Després que no us extrany si us diem que sou nacionalistes.
Cordialment
David (Barcelona)
Quins collons.
Respecte, si us plau.
David (Barcelona)
I jo pregunto: ¿defensar la sobirania d'Espanya no és una posició conservadora?
Només vull fer la reflexió que jo creia que ICV és un partit de lluita i de govern, però també de lluita si no ens deixen governar, i tant de bò que la lluita pugui ser pacífica.
D'altra banda, no he fet més que citar l'himne nacional de Catalunya en una versió, sí, històrica més propera a com va sorgir originalment, i la història també cal valora-la, si més no per no repetir-la. No confonguis símil amb igualtat.
Salut
Conxita (Girona)
El meu pare, un obrer metalurgic, cantaire en el temps jove en el Cors de Clavé, ja em va explicar fa temps, que aixo de les patries, les diadas, el 1714, es una cuestió de dretes i de tradicionalistes. Per aixo, em sembla paradoxal que hi ha hagi obrers o treballadors, que tinguin present la batalla de Almansa, o que parlin de 1932 o de 1936, com si fosin avui. Tot aixo son preocupacions de alta burgesia, e interesos de poder, dels Jordi Pujol, els Maragall, Alavedra, Collell, Artur Mas, els Portabella, els Ribó, Millet, etc. I es una cuestió que genera costos contra la clase treballadora, i mentre la Imma Mayol privatitza Parcs i Jardins, i el ajuntament de Barcelona participa amb la especulacio urbanistica brutal.
Pensa-ho
Salutacions,
David (Barcelona)
gràcies per haver sabut explicar-ho tant bé i haver-ho fet d'una manera tant didàctica (val lapena l'esforç i haver-ho fet en castellà i pels espanyols)
Et vaig votar al PE i també vaig votar en Joan Herrera.
El que s'ha trencat no se pas si es pot arreglar, però em sembla que no vull que s'arregli. Ja n'hi ha prou i m'agrada que ICV estigui dient el mateix. El tema del referendum em sembla "juridicament correcte" dir-ho, però no cal que us hi escarrenseu massa. Seria lògic, però l'Estatut és mort, i Espanya ja ens ha dit adéu!
http://www.youtube.com/watch?v=jyaKXahh56k
Salut,
Conxita.
Pep, quanta llegeixes els comentaris de independentistes, sempre es basen en la diferenciació, sempre hi ha una base cultural-lingüística, de diferenciar persones, de remarcar el instint territorial. ¿per que els independentistes no es preocupen per la economia i drets dels habitants de Logroño, de Teruel o de Soria?? Doncs perque parteixen de un concepte de diferenciació.
Reivindicar els limitis fronterers d'una nació amb els limits lingüstics o culturals és polititzar les llengües i les cultures. Però la cultura o la història, el sentiment i identitat són conceptes i realitats complexes, evolutives i multiples, i que no poden servir per a definir-nos una comunitat politica de persones. L'Estat ha d'abandonar tot afegit identitari per els seus ciutadans. Per això Sr. Artur Mas (Casa Gran del Catalanisme) diu: “és català qui se’ n sent”, “el sentiment de pertinença és més important que la condició administrativa de viure en un territori”, “deixeu-m’ho resumir en una sola frase: el catalanisme s’ha d’ocupar de’l ànima de la nació”. I també veus com el Raul Romeva en el seu post parla varies vegades de sentiment, i fa la diferenciació entre els que som catalans, i els que no ho son.
Cada comunitat autonoma ha de mantenir els seus costums o llengües, això és logic i natural, però si els fets culturals-ligüistics s'utilitzin com subjecte de dret per a reclamar un estat propi i independent: Això és el nacionalisme.
Cordialment,
David (Barcelona)
I no ho oblideu, som la common people qui paga tota aquesta festa.
Salut,
David (Barcelona)
I a quina festa et refereixes? La del marketing? Aixo entra en el pla de la promocio de les idees in conviccions (o marcs mentals, digue-ho com vulguis). Ho trobo totalment licit.
Les religions son marcs mentals, i la ciencia també utilitza un metodo, un marc mental, i em sembla que parlem de coses diferents. Les religions ens van dir que la pluja era El Dios de la Lluvia, i que els trons era un castig de Deu, o que tal cosa era un milagre. I la ciencia ens explica que son fenomens metereologics, per motius fisics, perfectament explicables. Son marcs mentals si vols, pero son coses diferents, un es el engany, altres en permeten apropar a la veritat.
No caiguen en el relativisme.
Salut. David
Si us plau, parla amb els del teu partit perque no paren de dir bestiesses i absurditats. que si "refer" l'estatut sentenciat ( a mort )...que si un referndum sobre el cadàver....ja n'hi ha prou !. O independència o mort !
Em sembla realment inaceptable.
La base de la esquerra sempre ha estat la raó.
Salut
David (Barcelona)
http://www.designer-replicahandbags.com wholesale cheap discount designer replica handbags,shoes,belts,sunglasses,watches,clothing,
best quality low price replica louis vuitton,replica gucci,chanel,balenciaga,christian louboutin,hermes,rolex,fendi,
jimmy choo,Yves saint laurent,dolce&gabbana,miu miu,prada,christian dior,thomas wylde,ugg,chloe,burberry,
valentino,versace,givenchy,alexander wang,etc.please email us to get the wholesale price,you will get much lower price if you wholesale.
sales@designer-replicahandbags.com
All our products are exactly the same as the original one,which is mirror image,we guarantee that we have the best quality items that you can't find before.
Louis vuitton replica handbags link http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/louis-vuitton.html
replica chanel handbags link http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chanel.html
replia gucci handbags wholesale link http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/gucci.html
Alexander Wang handbags
http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/alexander-wang.html
Chloe handbags
http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chloe.html
Balenciaga handbags
http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/balenciaga.html
Belts
http://www.designer-replicahandbags.com/belts.html
any people loves <a href=http://www.designer-replicahandbags.com>replica designer handbags wholesale</a>
www.designer-replicahandbags.com
the <a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/louis-vuitton.html>Louis vuitton</a> handbags is the most famous brand in the world
and <a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/gucci.html>gucci</a> handbags
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chanel.html>chanel</a> handbags
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chloe.html>chloe</a> handbags
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/jimmy-choo.html>jimmy choo</a> bags
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/alexander-wang.html>Alexander wang</a> bags are so stunning
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/shoes.html>replica designer shoes Christian louboutin shoes</a> love it
<a href=http://www.designer-replicahandbags.com/belts.html>louis vuitton belts Gucci belts</a> buy them to save money
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/louis-vuitton.html]Louis vuitton handbags[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/Gucci.html]Gucci handbags wholesale[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chanel.html]chanel handbags[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/balenciaga.html]balenciaga handbags wholesale[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/chloe.html]chloe[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com/handbags/jimmy-choo.html]jimmy choo bags[/url]
[url=http://www.designer-replicahandbags.com]designer replica handbags wholesale[/url]
D'Heràclit a Hegel, passant pels de Frankfurt i fins la física puntera, la negativitat ha estat present en el cor de les coses dels homes com a motor bàsic de desenvolupament humà, com allò que s'oposa, nega, l'establert per aconseguir un altre nivell, una nova reorganització d'aquestes coses, el real, que identifica, i amb la qual s'identifiquen, de manera millor les persones.
¿Ha d'estranyar-nos que en un món progressivament uniformitzat en maneres, valors i objectius (de manera "democràticament" imposada) com són els de la globalització allò "particular" es revolti, en nom de la seva pròpia identitat (digueu-li autoconsciència si voleu), negui les imposicions i cerqui una reorganització diferent de les coses (humanes) en què encaixi millor la seva realitat?
La "qüestió" catalana, per dir-ho gramscianament, és real, ve de lluny, és aquí i no se n'anirà perquè una altra realitat (feta, com totes, de mitologies, però en aquest cas imposada per la força --que és la raó última del que està passant) vulgui, per acomplir els seus propis propòsits racionalitzats, engolir-la.
David, deixem-nos de conyes racionals marineres. No hi ha una raó. Tots en tenen. Senzillament, s'imposa la que té més força. Ara com ara.
Salut.
I a despit de Hegel, que la separació-reorganització sigui duta a terme pel seu cantó més "raonable" i pacífic.
.
Totalment d'acord amb tu, Manuel, i a més jo entenc que els pobles poden arribar a tenir autoconsciència-noètica (de la seva identitat a través del temps, com els individus humans sans), i això també és sa perquè la humanitat no constituïm una globalitat amorfa sinó, com tu apuntes, és un conjunt de pobles més o menys propers o distants, sintònics o antagònics, i això també és ric i creatiu, dialècticament. I, per sort, és un fet.
Salutacions,
Conxita.
PD: repeteixo que en termes de llengua es obvi que si que hi han diferencies, per el tema de les llengues propies.
Salut
David.
No m'has contestat a la pregunta. Et torno a preguntar de un altre forma:
¿Per que jo, català, i que visc a Barcelona, tinc que tindre mes drets que una persona que viu a Logroño o a Cádiz??
Cordialment,
David
Salutacions, Conxita (Girona).
Manuel, be, si et sembla correcte fe apelacions a la mort, tu mateix, a mi no em sembla raonable ni positiu. Estic d'acord en que la base del progres es la critica, es el que jo estic fent critican a Raul Romeva i les seves tesis nacionalistes, pero insisteixe que la politica sempre s'ha de fer amb raó. Deia Rafael de Campalans "Politica es pedagogía", i per tant lo fonamental es explicar a la ciutadania els arguments, i com tu comprenderás cridat "independentisme o mort", no es pedadogic, sino simplemente es un crit, i es una exaltació. I també veig en el post de Raul Romeva, que utilitza varies vegades el factor sentimental. Siguem clars: la discusió sobre la sentencia del TC, sobre el que ha retallat sobre el Consell de Garanties Estatutaries, sobre les competencies del Sindic de Greuges, sobre si la nació no te efectes juridics, sobre si el TSJ es la ultima instancia judicial, sobre com han de regular les caixes de estalvis, sobre el Consell de Justicia, etc... temes molt tecnics... ¿Penses que tots aquest temes tan tecnics i que preocupen a interesos de poder, son motiu per reaccionar d'aquest manera?? No, aixo a qui li preocupa es un profesor de Politica com Raul Romeva, a o gente que viu de la politica com Saura, Carod, Montilla o Iceta, i que necesitan la reivindicació permanent.
Si que existeix la raó i el debat racional, si que existen la veritat o unes veritats, existeixen el fets i les dades, enfront a les creences, o el missatges buits de la retorica politica.
I sobre el tema del identitat colectiva, que vols que et sigui, no crec en mecanismes inexorables de la Història, o que la identitat sigui un segell inesborrable en el suposat espirit d’un poble. La identitat de Catalunya no es la mateixa avui que fa 100 anys, o que fa 200 anys. Crec que s’utilitzen les diferències culturals i lingüistiques entre comunitats autònomas per a extremar el “fet diferencial”, potenciant el que ens diferencia, per a separar-nos, per interesos de poder.
Cordialment,
David (Barcelona)
En realitat, tot aquest maremàgnum tècnic, si bé important, i molt, a l'hora de concretar les coses de debò, no és més que la vena dins de la qual batega allò real de debò: som catalans, ni millor ni pitjor que els altres, però diferents, i no bàsicament per raons d'història, de llengua, de costum, etcètera, sinó perquè hi ha una voluntat real col·lectiva que empeny en aquest sentit.
Des de quin estrat de poder, i qui, pot negar a aquesta voluntat d'acomplir allò que busca, que sent, que pensa, allò en què es reconeix?
La diferència és necessària per al reconeixement mutu com a persones i com a col·lectivitats. Si no hi ha individuació, personal i col·lectiva, no hi ha res.
No confonguem el pensament racional sobre les coses (humanes) amb la raó per excel·lencia, no hi ha absoluts.
Catalunya, els catalans, canvien i canviaran, perquè es barrejaran, perquè s'han barrejat, perquè han evolucionat, perquè..., com tots els col·lectius. Ser diferent no vol dir mantenir cap essència. Vol dir que, tot i estar en canvi constant, continuem, afortunadament, tenint (potser no conservant) coses que ens fan semblants entre nosaltres i que ens diferencien de les semblances dels altres.
No advoco per les fronteres. Tant de bo desapareguessin totes. Però totes. La d'Espanya com a Estat diferenciat també. Una Europa. Això sí. Sense estats. Si els altres n'han de tenir, nosaltres en volem un. (I per cert que, ben segur, la relació amb Espanya seria més bona i mútuament enriquidora).
Per què una col·lectivitat, Espanya, pot defensar (i ben fet que fa) la seva raó d'existir i no pot fer-ho Catalunya?
És que tenen una raó, o raons, uns drets, lleis, costums, i tota la pesca, superiors en bondat als nostres?
La falta d'administracions, entitats públiques, mass-media, recursos financers i no financers propis, autoconsciència, reconeixement d'altri..., és resultat d'alguna renúncia que hi va fer Catalunya en algun moment, o bé conseqüència de la raó esclafadora del qui té la força (no tan sols militar)?
La decisió del TC pot ser legal però no legítima: va contra la voluntat clarament expressada de la població de Catalunya i fins de la d'Espanya a través dels seus representants.
La Constitució era una eina que havia de permetre, entre altres coses, fer encaixar una realitat problemàtica. Almenys aquest n'era l'esperit. Mitja dotzena de senyors i senyores han decidit que això no és així... sobre la base de la lletra, sempre interpretable.
Doncs, si no hi ha altra manera, canviem-la.
Creus de debò, David, que hi ha algú a Espanya, avui, disposat a canviar la Constitució fins aquest punt? Bé, els fets, parlen per ells mateixos.
Per cert, els espanyols no són el problema; ho és tota la mitologia i unidimensionalització (en el sentit marcusià del terme) que se'ls ha fet empassar, a ells i a nosaltres. Els poders de tota mena, doncs, que hi ha al darrere.
Tu mateix en el teu post estas parlant de catalans i espanyols com si fosim diferents. Per mi ser espanyol es el mateix que ser català, jo soc català i espanyol, i barceloní, i europeu, i esser humà. Clar que hi han diferencia entre un ciutadà de Barcelona i un de Soria, ¿pero es que no hi han diferencies entre un de Sitges i un de Agramunt?? ¿i un ciutadà de Nou Barris i un de Llofriu?? Estem parlant de Politica, i a efetes politics no hi han diferencies entre si vius 600 km o 900 km mes al nort o al sud, perque la democracia es basa en la igualtat de drets, respectant la diversitat cultural, i aquesta diversitat es respecta.
Dius que no vols fronteres, pero clar, mentre aixo no pasi, tu vols crear la teva frontera, i curiosament utilitzas un criteri de demarcació cultural-linguistica, com fa el nacionalisme. En camvi jo tampoc vull fronteres, vull un mon amb una igualtat efectiva, sota un mateix sistema de drets humans, efectius. Pero mentre aixo no arrivo, no vull crear mes fronteres, que a la gent del carrer no ens aporta cap benefici, genera costos i sobretot a les clases populars, i son intereses de poder, de alta burgesia, i grups empresarials. I no vull crear mes fronteres
Tu vols crear fronteres. Jo no vull crear fronteres. Aqui rau la diferencia.
Cordialment,
David (Barcelona)
Des del respecte,
Núria (l'Estartit).
El concepte de tribunal constitucional no s'ha inventat a Espanya, es un control de legalitat introduit per el juriste Kelsen. Lo important son el raonament de la sentencia del TC, cosa de la que veig que ningun parla, i molts politics sense coneixer la sentencia, ja han començat a exagerar.
Quant tothom va començar el Estatut al 2003, ja es savia com funcionava aixo, i ningun va dir res, i tothom sabia que tenim un sistem politic amb control de constitucionalitat de TC, com totes les democracies mes avançades que puguis trobar. A mi no m'agrada la polititzacio de la justicia, pero aixo li tenim que dir al PP i PSOE, no es responsabilidad del TC. A mi no m'agradaba el Estatut, pero intentaré despolitizar la justicia, i també s'ha de camviar la injusta llei electoral, la politizacio de les caixas de estalvi, la reforma del sistema educatiu, la progresivitat fiscal, la optimitizació de la administració, etc.
David
En 30 anys de democràcia el nacionalisme espanyol ha anat dinamitant el propi constitucionalisme, la democràcia i el respecte per les minories. Finalment també ha dinamitat el Tribunal Constitucional. Això només és un símptoma més, no la causa última. No som lliures, David. És hora de ser-ho.
Estoy deacuerdo contigo David, la muerte no son palabras de libertad, y mucho menos de Iniciativa, ¡¡que significa la independencia!!, ¡¡que nos aporta!!, si la tuvieramos, tendriamos mas libertad? refiriendome al pueblo, cambiaria todo a mejor? Yo creo que nos quedariamos mas solos, dividiriamos mas las fuerzas de izquierdas en incremento de la derecha, nos estariamos destruyendo mas todavia, o es que creemos, que en cataluña se acabaria las politicas de derechas se acabaria el imperialismo español, pues os recuerdo que estuvo el PP con CIU 8 años, que ERC mira hacia ese CIU, y el PSC hacia donde mira?, tendriamos lo mismo pero en version catalan, Creo que deveriamos luchar (en un marco de trabajo contitucional) por un estado español Republicano y federalista. a mas a mas, quien acaban siempre llebando la bandera de la independencia, ejemplos como en belgica; o en Canada.
Creo que el pueblo a de escoger, y yo estoy a fabor de que haya referendum, pero en este referendum votaria NO
Los que ya tenemos unos añitos, observamos que se ha repetido desde los tiempos de Pujol, la palabra identidad, nacio, sentiment, Madrit (como algo peyorativo), español versus catalán, que al final todo eso ha calado incluso en partidos de izquierdas, cuando el nacionalismo siempre ha sido de derechas.
Saludos,
David (Barcelona)
El de Monistrol de Calders
Oh, em direu, aquest concepte és a la Constitució que van votar els catalans. Sens dubte. Però no (us) feu trampes. Aquesta noció es va introduir a la CE per poder apaivagar el règim nacionalcatòlic de Franco i els seus militars colonialistes, i els nostres pares i avis van haver-hi de votar a favor perquè tenien por. Aquesta era l'única manera de sortir de la dictadura sense sang. La història és aquesta, agradi o no agradi als espanyolistes.
Però les coses ja no són com eren. Avui dia, apel·lar a un text votat sota la por pels nostres avantpassats -sí, ja som àmplia majoria els ciutadans que no vam poder decidir res l'any 1978- per refusar la veu al poble actual és una ignomínia. Davant d'aquesta nova presa de pèl, l'única solució democràctica és consultar el poble quina sortida vol i apostar per una separació civilitzada. La resta, fum per a enganyar el personal.
Visca Catalunya lliure !!!
La constitución fue refrendada por una amplia mayoria de los catalanes; para una independencia es necesaria la reforma de la constitución, es decir 2/3 de las dos cámaras, más el referendum, ése es el camino legal.
El viejo truco de reducir la consulta a la clase que nos interesa, no cuela.
Por otra parte Cataluña podría predicar con el ejemplo y conceder la independencia de la Vall D'aran, es curioso como reclama un derecho, pero a la vez lo niega, a los propios.
Eres muy bueno como diputado, muy bueno, en esto no estamos de acuerdo. Yo no soy independentista, pero reconozco el derecho a la independencia; eso si bajo un sistema legal, y sin atajos.
No, el nacionalismo puede ser de todos tipos, y el de derechas en este caso es el del TC y el de izquierdas el de Raül.
Sempre amb les mateixes histories aquestos espanyolistes que es pensen que som com ells...
article 11.
L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el
Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen
l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic
especial.
¿ donde esta la independecia de la que hablas? si el propio estatut lo tilda de "singularidad"
Per assolir la independència les lleis espanyoles no serveixen. Amb aquest Estatut ha quedat completament evident, definitivament.
A mi sinceramente me suda la polla la historia de Catalunya, pues no es más que eso, historia. El idioma también, tengo muy claro que en Catalunya hablamos 2 idiomas, y punto. Que nos "expolien", pues la verdad, ser solidario entra en mi concepto de ser de izquierdas, la cultura, siempre en continua mutación, o cualquier mandanga que pueda esgrimir un nacionalista...
Pero por la España que nos tiene tirria por ser catalanes, por la España que nos boicotea cada navidad, por la España de "Pujol, enano, habla castellano" (y puedo seguir bastante rato)... por esas españas no paso. Cuando, espero, algn día seamos un país libre ya me encargaré yo de votar a unos C's que defiendan el bilingüismo, o a partidos que no puedan llevar al país a un conflicto. Partidos donde conviven catalanes y castellanos como PSC o IC-V son la bisagra perfecta para pasar de ser españoles a, simplemente, catalanes. Los nacionalistas no se podrán apropiar de una Catalunya libre si los votos no se lo permiten, a eso no temo. Pero la Catalunya, libre.
Acabamos de ver la reforma laboral y todos hemos visto que el PSOE es de izquierdas, que te cagas ,verdad, compañero ?
Efectivamente ha quedado muy claro que PP y PSOE son exactamente lo mismo: nacionalistas españoles y de derechas.
Y es que no hay nada más facha que ser español. Este es el asunto y déjate de marxismo trasnochado y vacio.
Ya has visto la setencia del Estatut: nada se parece más a un español de derechas que un español de izquierdas.
Articulo aparecido en El Periodico, sobre el documental "Adeu Espanya", de Daniel Fernández y Joaquim Coll. El nacionalismo como ve que no obtiene una mayoria social mediante argumentos identitarios, utiliza tesis economicas. Fabrica argumentos basados en un soberanismo neoliberal. De tal forma que para ello utiliza los marcos mentales del expolio, nos roban, y el trato colonial. (hubo un dirigente de ICV-EUiA que dijo aquello de "apadrina a un nen extremeny", en una notable falta de respeto).
Lo de los marcos mentales ya hablaba de ello George Orwell, o leer un poco de George Lakoff, y como los republicanos neocon utilizan la exageración y el alarmismo, y se basan en la susceptibilidad.
Pensa-ho Raül
Salutacions,
David (Barcelona)
:::::::::::
05 junio, 2010
Cuando sobra el interrogante
http://danifernandez.blogspot.com/2010/06/cuando-sobra-el-interrogante.html
Jo encara no t'he votat mai, però tot pot passar, oi? :-)
Porto dos dies, justament esperant aquest pas que acabes de fer, de la gent que defensava les possibilitats del federalisme amb Espanya o d'alguns autonomistes, i crec que ets el primer d'una llista que ha de ser ben i ben llarga.
És l'hora de treballar plegats, com a societat que som, i malgrat que les dinàmiques electorals de la tardor faran nosa per fer aquest treball transversal, cal que es faci. Com algú ha apuntat anteriorment, la "mani" cal fer-la, però la prova del cotó de veritat serà la recollida de signatures per la IP. Una xifra espectacular de signatures, farà obrir els ulls a molta gent.
Visca una Catalunya Lliure dins d'una Europa realment Federal!
Prufi
Jo encara no t'he votat mai, però tot pot passar, oi? :-)
Porto dos dies, justament esperant aquest pas que acabes de fer, de la gent que defensava les possibilitats del federalisme amb Espanya o d'alguns autonomistes, i crec que ets el primer d'una llista que ha de ser ben i ben llarga.
És l'hora de treballar plegats, com a societat que som, i malgrat que les dinàmiques electorals de la tardor faran nosa per fer aquest treball transversal, cal que es faci. Com algú ha apuntat anteriorment, la "mani" cal fer-la, però la prova del cotó de veritat serà la recollida de signatures per la IP. Una xifra espectacular de signatures, farà obrir els ulls a molta gent.
Visca una Catalunya Lliure dins d'una Europa realment Federal!
Prufi
Em satisfà veure com el meu vot serveix, però lamentablement, el nou número 1 de la vostra formació no pensa el mateix.
S'ha burlat de les consultes, les ha menystingut, i fins i tot algun municipi no ha pogut fer la consulta perquè els regidors d'IC van votar-hi en contra.
Gràcies per la teva reflexió. Molt interessant, i la faré córrer entre amics espanyols que tinc.
Només expressar-te que espero poder-te tornar a votar pròximament, però no serà a IC, que tal la plataforma Independentista....
Un cop siguem lliure, ja decidirem quin camí prenem, però de moment, i ara més que mai, amb Espanya no hi ha res a fer.
Gràcies i endavant
¿Alguien piensa que a los parados les preocupa hasta que punto el Sindic de Greuges tiene competencias exclusivas? ¿o que a la gente que gana mil euros al mes les preocupa como ha de ser la jerarquia del sistema judicial? ¿o sobre los informes del Consell de Garanties Estatutarias? No. Eso son preocupaciones de élites politicas, en consonancia con grupos corporativos, medios de comunicación, y alta burguesia, como se ha visto con el caso Felix Millet.
Catalunya es una sociedad plural y diversa. Cada ciudadano tendrá su sentimiento identitario, que es perfectamente legítimo, pero que debe de pertenecer al ámbito privado, no al ámbito público-institucional. Y lo que se está haciendo es politizar la identidad y lo sentimental, de la misma forma que las religiones desde hace siglos han mezclado politica y sentimientos religiosos.
Yo como catalán, prefiero rebajar los conceptos sentimentales e identitarios en política, porque la politica debería centrarse más en lo concreto, los servicios sociales, las inversiones publicas, las guarderias y escuelas, los hospitales, la economía, reducir las desigualdades, generar empleo, etc. Y si me preguntan por la independencia, que me expliquen porque y para que, pero me parece vacio que todo se base en un asunto de susceptibilidades, y de preocupaciones de élites politicas y empresariales, y una cuestión de creación de marcos mentales, y de simular agravios. Todo es una cuestión constructivista, y sobre todo promovida por élites y grupos politicas. Otra cosa es que haya gente de la calle que tambien le siga el juego, no lo niego. Pero tambien pasa con las religiones. La religión en su origen fue un invento de unos pocos para situarse en el poder y dominar al pueblo, jugando con conocimientos astronómicos, de los movimientos del sol, de la mecanica de las lluvias, o de la crecidas de los rios Nilo, Tigris y Eufrates, o Indo, etc, y eso no quita para que haya mucha gente sencilla que le siga el juego a las religiones. Porque los poderosos, los papas y cardenales juegan con la "necesidad de creer en algo". Algo parecido pasa con todo esto.
Saludos,
David (Barcelona)
Pertànyer a Espanya, econòmicament és una ruïna. Si tu vols seguir sent espanyol (és legítim) només pot ser per sentiments identitatris irracionals, però econòmicament és irracional.
Has fet diana. Ara torna a pensar . . . . i això ja fa més de tres-cents anys que dura ! ! !! 300 anys ! ! ! ! Si encara creus que encara no toca o no hi veus raó suficient, potser tens algun problema particular o no arribes ni a ser un català-català, sense ganes d'ofendre, gens ni mica.
Lamentable, que una part de la esquerra compri arguments pujolistes i neoliberals
Salut,
David (Barcelona)
Quant el Bush pare, va perdre les eleccions, no entenia el perque. . . hi algú li va dir on era el problema: es la economia, estúpido!
No t'estic dient estúpid, tant sols et recomano informació i objectivitat: dèficit fiscal, anivellament, balances España-Catalunya, desinversió, eix mediterrani, compliment del pactat i pressupostat, etc.= Economia.
De tot l'altre, també, però ho deixem per una altra vegada.
Cordialment
Clar que s'ha de parlar sobre economia, el problema es com es parla, i com es planteja.
Salutacions
David (Barcelona)
Perquè hem de ser nosaltres qui renunciï a la identitat ?
Fas com els de C's que demanaven excluore temes simbòlics i centrar-nos en socials i tot el dia estan amb la "roja":
I com el PP i el PSE a Euskadi que tot el dia estan o canviant mapes del temps, el sistema eductiu i posar la parula Espanya al seu equip ciclista Euskaltel, menys mal que s'havien d'ocupar dels problemes reals.
Vosaltres feu com els capellans dels segle passat, qua anven dient a al gent que per quaresma no havien de menjar carn i ells es fotien com a bacons.
Aquest dicurs progre, cada vegada se'l creu més gent.
Vols tenir hospitals i millor qualitat de vida? Doncs noi, la independència TAMBÉ VA D'AIXÒ.
Que els que et roben són els espanyols!!
I ja que parles de robatori, no dius res de la nostra burgesia, els Millet, i Prenafeta i Macia Alavedra, o el Bartu, que han estat robant, i emportant-se comisiones a base de especular amb el sol.
A cualsevol part de Espanya hi han reivindicacions de millorar els serveis socials, i tothom es queixa de que rep poc diners. Aqui a Catalunya, com som una regió rica, diem que volem ser independents, perque alguns politics enfatitzant el "ells" enfront a "nosaltres", creant marcs mentals de sentimentalitat i de identitat. Curios que tots el nacionalismes son les regions mes ricas les que es volen separar: Flandes, Padania i la extrema dreta de La Lega Nord, Quebec, inclos un moviment independentista a Texas, amb arguments tambe fiscals. Curios
pensa-ho Raul.
Salut
David
Salutacions
David (Barcelona
Nic
Salutacions,
David (barcelona)
Tant per la teva magnífica carta com sobretot per la pressa de consciència que en ella mostres i el valor de fer-la pública.
Ja fa un temps em va anar distanciant d'ICV la seva ambigua postura respecte a aquest tema.
I sortosament ja és des de molts sectors - inclús antagònics - que cada vegada més gent veu clar que només hi ha un camí: INDEPENDÈNCIA.
Només tenint un estat propi i independent podrem ser i existir.
I després s'estranyen que no vulguem ser com ells, ni dependre d'ells.
No hi ha cap altre camí: INDEPENDÈNCIA!!*!!
Magnífica carta, molt respectuosa i intel·ligent.
amb educació i estima, amb siusplaus i perfavor i ells sempre responen
amb lladrucs i exabruptes, insults i menyspreus, prepotència i
superioritat."
Que bons som els catalans i que dolents son els espanyols, eh? Educadament van cremar fotos del rei i insultat tot lo espanyol, per anomenar nomes una cosa. Als catalans ens falta una mica de autrocritica.
Jo vaig tenir l'oportunitat (no diré la sort, of course) de viure a Madrid del 78 al 81 quan encara era possible que els grups catalans actuessin d'una forma diguem-ne no incòmoda, i sempre em feia la impressió que ens perdonaven amablement i amb molt bona voluntat la vida, que ens consentien aquestes rareses com allò tan estúpid de voler tenir un idioma propi i distint.
Per mi, aquells anys tan farcits de comentaris benhumorats, foren el revulsiu, l'equivalent de la recent sentència, que em portà a considerar la independència com a l'únic futur sensat. L'altre només ens portava, ens porta, a la murcianització, amb tot el respecte per aquest poble germà ja dissortadament irrecuperable, que durant un temps (Ramon Muntaner dixit) va parlar un dels més bells catalanescs del món.
Quant a la manifestació del 10-J serà només això, una manifestació, per massissa que sigui, la prova important serà quan el parlament rebrà les signatures demanant la convocatòria oficial d'un referèndum sobre la independència i els polítics que en aquell moment hi hagi no tindran més remei que oblidar-se'n de les grans paraules que no diuen res, i votar sí o no.
Des del país valencià, on he tornat, us desitge molta sort i moltes ganes de seguir treballant.
Salut
Es "echo" de echar.
Así se pueden reir de ti.
Salduos
salut
Un saludo Ramón.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-520092929 1073786111 9 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
Raül,
me siento totalmente identificado con tu texto, nací en Catalunya, técnicamente
soy un charnego (abuelos por parte de madre aragoneses). Aunque en mi casa se
suele hablar castellano, disfruto plenamente de los dos idiomas de nuestra
tierra, pues me expreso perfectamente en ambos idiomas y, por supuesto, no
tengo nada contra España ni contra los españoles, pero sí contra la España que
nos quiere (a los catalanes), y desgraciadamente esa España existe y tiene
poder.
Si esa España solo existiera, no pasaría nada, pero en Catalunya tenemos el problema de que
esa España existe... y nos jode. Sin ir más lejos boicots en navidades, Gas
Natural + Endesa, Estatut, TV3 en Valencia... hay, y habrá, miles de casos.
Entonces ¿Para qué vamos a estar casados con alguien que en intervalos de 8-12
años nos va a joder? ¿Qué digo 8-12 años? En cuanto pueden, joden a Catalunya y
catalanes; pq siempre hay ese socialista que... ese juez que... ese arzobispo
que... ese periodista de la Cope que...
¡Hoy en día hasta los de derechas se divorcian cuando el matrimonio no
funciona! Pues a ello señores.
Total, que hace ya tiempo que llegué a tu conclusión, unidos a España, como
hermanos, pero a través de Europa. Estaríamos más cerca de los españoles que
nos quieren y más lejos de los que no.
Yo aún no he tenido la ocasión de votar en los referéndums no vinculantes, pero
te aseguro que mi voto también será un "sí" como la copa de un pino!
No por razones nacionalistas, no por razones económicas, no por razones
históricas, no por cuestión de lenguas... simplemente pq no quiero seguir
soportando a la España que no nos quiere... ya tengo suficiente sufriendo a la derecha
nacionalista catalana para que encima tenga que soportar a la derecha nacionalista
española…
¡Saludos y seguid así!
Cada día estoy más convencido de que Joan (Herrera) y tú sois dos de los
políticos más validos del panorama político catalán... y qué casualidad, militáis
los dos en IC-V.
Primer, fas un ús de la paraula xarnego que actualment s'ha perdut, i només usen els espanyolistes quan els interessa tirar merda sobre l'independentisme.
Xarnego actualment es fa servir per definir als immigrants no integrats i que es neguen a fer servir el català.
Això de ser fill o net d'immigrants era fa molts anys, i s'utilitzava sobretot pels francesos, així que mira si fa temps que s'ha perdut aquell significat.
I segon, crec que t'equivoques quan dius això dels "dos" idiomes de catalunya. A menys que el segon sigui l'Aranès a la Vall d'Aran, no veig quin sentit pugui tenir aquesta frase.
A Catalunya d'idiomes en tenim molts, i només un (dos si contem l'aranès) és el propi d'aquestes terres, el català.
La resta d'idiomes han arribat amb la immigració, ja sigui la de fa 50 anys o la de fa 10.
Jo mostro tot el meu respecte vers tots els idiomes, i aquesta dèria de posar el castellà a tot arreu, d'intentar convertir-lo en idioma universal per damunt de tot i de tots, no l'acabo d'entendre.
Només puntualitzar-te això.
Salut!
català". Doncs mira, des del punt de vista del territori, si tenim en compte que els Països Catalans estàn formats pe Catalunya, les Balears i el Regne de València, has de saber que el nord del Regne de València, després de la reconquesta, va ser repoblat per catalans, però el sud per castellans, cosa que converteix els Països catalans com territori bilingüe (o trilingue si contem l'Aranès).
Però a mi els enfocs nacionalistes del tema m'interesen ben poc. Jo et puc dir que davant de casa meva hi ha 1 m2 de terres de Catalunya. Com a davant de totes les cases, suposo... Si la meva parella entra a aquest terres, et puc asegurar que allà, s'hi parla castellà. Aquella és la llengua pròpia d'aquell territori en aquell moment. Però la veritat, és bastant absurda la idea de que un territori tingui llengua pròpia, en tot cas la llengua que s'hi parla ve donada per la persona que es troba en aquell moment en aquell territori. I aquella persona resulta que no hi parla català. I a Catalunya hi ha un 50% de m2 on es parla habitualment català i un 50% on es parla castellà. A la resta de terres catalanes, si no hi ha ningú, simplement no hi ha llengua... qui hi entri, hi parlarà com vulgui. És ben simple. ;)
I sobre el ser xarnego o no, el senyor Buenafuente també va admetre ser-ho a la televisió, i t'agradi o no, jo l'he sentit dir varies vegades, i sovint a la meva feina (el més curió és que la fa servir un que després es posa frenetic amb els partits de "la roja"). A part en entorns "radicals" es fa servir, a vegades, amb bastant despreci (la variant "xarnegot"). Però a mi m'importa ben poc, soc conscient que només la fan servir despectivament els energumens, o gent com jo i el senyor Buenafuente, que ho asumim amb naturalitat.
El discurs que fas de l'idioma, el trobo molt bonic i tal, PERÒ ÉS POPULISTA.
Evidentment dins el teu àmbit privat parla-hi l'idioma que vulguis, però vosaltres aneu més enllà, i demaneu per a una part de la immigració drets que no tenen les altres.
Perquè això de 50% català i 50% castellà ho sento però no és així.
Segurament xifres com 35% català, 35% castellà, 7% àrab, 6% romanès s'hi acosten molt més.
I l'únic que té sentit des d'un punt de vista partidari de la igualtat total, és que la llengua de catalunya és el català o l'Aranès a la vall d'Aran.
Després cadascú que parli l'idioma que vulgui en l'àmbit privat, els drets individuals han de ser respectat.
Però no anem amb aquesta demagògia colonitzadora pel món, perquè això que estàs justificant és una discriminació.
I et repeteixo que l'ús de la paraula Xarnego, que no et dic que no hi hagi qui la pugui fer servir en el sentit que comentes en algún cas molt particular, és el que he dit. Busca-ho al diccionari mateix, i ho veuràs.
Jo no li negaré al castellà el pes social que té dins el nostre país, però el fet que el parli molta gent no el converteix en idioma propi de la nostra societat, a menys que per comptes d'immigrants la gent que va arribar durant els anys 50 o 60 fossin invasors, cosa que sincerament no crec perquè si ho haguessin sigut ara no estaria dient el que dic.
nos quiere (a los catalanes) debería poner "pero sí contra la España que
no nos quiere (a los catalanes)".
Raül: Jo també soc català, i tothom sabía quan es va iniciar el procés estatutari al 2004 que podría ser revisat per el Tribunal Constitucional, forma part de les regles del joc democratiques. La sentencia final ha retallat una mica més, d'acord, pero aquestes cuestions de com s'ha de organitzar el sistema judicial, les competencies del Sindic de Greuges, o si el Consell de Garanties Estatutaries pot dictar informes vinculants, son preocupacions de elites politiques, de interesos corporatius, i de mitjans de comunicació. Esteu utilitzan els fets culturals-linguistics com eina de reinvidicació política continua, remarcant els fets diferencials en el terreny politic, per crear mes barreres i fronteras, i remarcant elements sentimentals i emotius, enfront a la racionalitat. I quan alguns politics parlen sobre la situació de Catalunya dient que sofreix un “expoli” o “colonització”, crec que estan exagerant i desfigurant la realitat, des de plantejaments economicistas i neoliberals.
Jo considero que el estat espanyol respecta a Catalunya, la nostra cultura, la oficialitat de la nostra llengua, el autogovern, el poder politic, les amplies competencias, la historia, i el dret civil propi.
Salutacions,
David
En quant a la llengua i la cultura, és prou evident l'asetjament constant a la llengua catalana i a la nostra cultura. Mira, com a tall d'exemple, com pot ser que ràdios de tota mena poden "punxar" música en castellà, anglès i altres idiomes, però no pas en català, gallec o eusquera? Perquè el dret -i en molts casos l'obligació- és sempre en castellà i l'opció és en català? Perquè hem de sentir que es vulneren els drets dels altres pel fet de que la educació és en català però no puc exigir el mateix tracte fora de Catalunya?
I els teus arguments sobre l'espoli fan pena, perquè el que sempre s'ha demanat és llum i transparència en aquest afer i és l'estat qui no en vol gens ni mica, de transparència. Potser et sembla un discurs economicista, però ja m'agradaria no haver de pagar més que altres i rebre tant com la resta. Perquè al final, tota aquesta discussió "economicista" i "neoliberal" es concreta en que cadascú dels ciutadans de Catalunya ha de pagar més i obtenir-ne menys, és dir, d'arribar a fi de mes o de que el tren sigui més net o de que t'atenguin millor a l'hospital.
Seny, senyor, seny i menys retòrica buida!
Octavi, saps molt be que dintre de les regles del joc democratic, està el recurs de constitucionalidad. Tots els impulsors del Estatut, desde Maragall, Saura, Carod, etc... eren conscients de que cualsevol llei ha de pasar per el control de legalitat del TC. Saps molt be que el català está en el seu millor moment, i que ha sigut reconegut desde 1978 com a llengua oficial, mentre que els nostres pares varen ser insultats o recriminats per parlar en català. Podem debatre sobre aspectes concrets, d'acord, i coses a millorar, pero recorda que el català és d'obligat coneixement a l'escola, asi com d'ús exclusiu en no pocs ambits institucionals, com l'educació, administració, mitjans de comunicació, etc. En fi, jo crec que a la gent no li amoïna ni la persecució al castellà ni l'amenaça al català perquè saben que o no és veritat o es limita a un llogic pragmatisme. I el que fan alguns politics es jugar amb susceptibilitats, perque la llengua es el que fa diferenciar entre grups, entre ells i nosaltres, quant falla aquest argument, utilitzan argument economicistes.
Salut
David (Barcelona)
La constitució, aprobada des de la por pels nostres avantpassats, acaba de ser l'excusa que ha posat el govern d'espanya per pixar-se damunt la voluntat del poble català.
Així que sobre aquest fet no hi ha excuses, defensar un poder que va més enllà del del poble ja no és només no ser d'esquerres, és no ser un demòcrata.
I segon, identitat i economía són evidentment els eixos fonamentals de qualsevol nació. Si resulta que segons tú hem d'acceptar que ens els rebentin a base de bé i quedar-nos amb els braços plegats, començo a dubtar de si és veritat que defenses els interessos de la societat catalana, o si realment vas en contra dels nostres interessos legítims i estàs a favor de la nostra sublevació davant un estat que s'ha demostrat antidemocràtic.
Sabeis cual es el verdadero problema: la avaricia!!.Los nacionalismos son malos por definicion.Se ha visto a lo largo de la historia que solo han creado maldad.Porque olvidais que hace un cuarto de siglo,Madrid y Barcelona luchabamos juntas contra el fascismo.Ahi si eramos todos iguales,no??,ahi un catalan era igual q un madrileño.Ahora q habeis progresado economicamente gracias a las aportaciones de Franco (verguenza deberia daros) quereis mas y mas.Los politicos os han llevado por su camino,habeis sido manipulados y lo habeis aceptado gustosamente.A ver cuando os dais cuenta de que el sentimiento catalan,cataluña como nacion,etc es una invencion q os hecho creer de tanto repetirosla.Un catalan (la mayoria sois descendientes de andaluces!!) es identico a un madrileño o un segoviano.Hablamos un mismo idioma desde siempre (ahora intentais a toda costa aprender catalaan e inculcarlo a las generaciones venideras para poder tener esa excusa como diferenciacion) pero os empeñais en cambiar eso.Q nos dferencia??,el pan tumaca??,las sardanas??.
Yo soy una persona de izquierdas de siempre y seguiré siendolo toda mi vida.He viajado mucho e ido a varios paises por todo el mundo con ONG,y deberias sentir verguenza por todos los esfuerzos q haceis por dividir,cuando el resto del mundo intenta unirse.
Lo unico q tengo claro es q el tiempo pone a la gente en su sitio.Y el vuestro no os va a gustar nada!!
Tant viatjar no t'ha servir d'absolutament res per aprendre a respectar cultures diferents de la teva. Això és clar.
Et dius d'esquerres però fas servir el mateix discurs ultramanipulador que el més feixista dels feixistes: Franco no va industrialitzar Catalunya, en canvi el teu castellà sí que es va expandir a nivell social gràcies al teu generalisimo a base de prohibir mitjans de comunicació en llengua pròpia (entre elles la primera emissora de ràdio de tota la Península), prohibir-lo a l'escola, etc... Per ser tant d'esquerres veig que admires molt el pseudohistoriador Cesar Vidal i la seva trepa. En altres àmbits no m'extranyaria gens ni mica que neguessis l'holocaust nazi !
Ah ! I no sóc un català descendent d'andalusos sinò un canari que no oblida el genocidi absolut que els castellans van perpetrar a la seva terra mare. I en tantes altres, com en els teus viatges pagats hauras pogut comprovar.
Ves a cantar el Cara el Sol davant de Catalunya Ràdio, ves !
Posiblemente la gran mayoría de catalanes seamos charnegos y/o descendientes de andaluces (hacía décadas que no leía tal término, ahora lo empleáis los españoles, lo que resulta curioso cuando menos). Lo que no somos, caballero, es idiotas.
Probablemente algunos catalanes y algunos madrileños lucharon juntos contra el Fascismo durante la Guerra Civil (de eso hará más de un cuarto de siglo, a menos que se refiera usted al Felipismo). Con seguridad media España lo hizo también. El Fascismo venció. E impulsó surante 40 años una política de genocidio cultural y minorización de lo no castellano que todavía impregna la psique colectiva de este país.
Por ello incluso un votante de izquierdas confeso como usted es capaz de poner por escrito que los catalanes "ahora intentamos a toda costa aprender catalán e inculcarlo a las
generaciones venideras para poder tener esa excusa como diferenciación" sin sonrojarse, o concebir el Pa amb tomàquet y la sardana como rasgos separadores. Después de semejantes partos intelectuales, creo que intentar explicarle que no ejercemos la propia cultura por tocahuevismo será un esfuerzo estéril.
Sin embargo, el problema no es que haya gente desinformada -que también-, sino que hay otras tantas personas e instituciones con mucho poder mediático y económico que se aprovechan de ello en beneficio de sus fines particulares, prolongando una situación de humillación cultural constante tan dolorosa como injusta a la que, a estas alturas de la historia, no tenemos por qué someternos. Y no lo vamos a hacer.
Respecto al progreso económico al que hace también referencia, permítame indicarle que la industrialización en Cataluña está muy lejos de iniciarse con Franco. Las fábricas de vapor Aymerich, Amat i Jover, las colonias textiles del Llobregat o las fábricas de hilado dan fe de ello en Mataró y Barcelona; municipios -por cierto- conectados en 1848 por el primer ferrocarril de la Península Ibérica y segundo de España (el primero se construyó en La Habana en 1836, mismo año en que se abolió la Mesta en Castilla, a más abundar).
¿Pero qué más dará? No nos queremos independizar de la España de 1714, del reino decimonónico, ni de la dictadura franquista. Nos queremos independizar de la España de 2010. Toda persona merece vivir en un Estado que le represente tal y como es, que respete su cultura, que no le trate como a un menor de edad mediante Tribunales que pretendan salvar a la democracia de sí misma y que gestione los servicios públicos con ecuanimidad. Por interés económico y por dignidad democrática. Porque ya es 2010, hombre.
Un abrazo.
Josep Pla deia que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres, i les coses segueixen exactament igual, com es pot veure en el teu cas... No sé si ets d'esquerres o no ––ni m'importa–– però reprodueixes exactament el discurs de la dreta nacionalista espanyola més rància, el de la cope, mundo, etc.
En quant això que la majoria de catalans som descendents d'andalusos, evidencia el teu profund desconeixement de la realitat d'aquest país ––i nació––. I encara que fos així, i què? Què vols dir amb això? Mira, Catalunya serà independent ––i més aviat del que et penses–– justament gràcies als descendents d'andalusos i altres parts de l'estat espanyol––i no només descendents, conec catalans nascuts a Andalusia––, que s'adonen de com és realment l'estructura d'Espanya i de com tracta Catalunya i els catalans. I això, des de dilluns és més la vora.
O sigui que, ja que no ens accepteu que puguem ser, no hi ha més alternativa. Com acabava el poeta, Escolta espanya.... adéu espanya. Ja estem a l'etapa final.
Et volia felicitar per aquest escrit, crec que va exactament en la línea del que hauria de ser el gir d'ICV, i sobretot, té el to amb el que cal dirigir-se a Espanya. Esperem que les teves tesis vagin fent-se un lloc troncal dins d'ICV, crec que ja el tenen dins el gruix de la societat catalana (menfotistes a banda, és clar).
Salut i ànims!
Toni
Le ruego que ante una expresión pública de este calado tenga en cuenta que es usted el que habla y es usted el que escribe.
Un hijo de Madrileño (Madrileño y Español) y Barcelonesa (Catalana y Española).
-Españoles lo hemos sido siempre, hijo de madrileño.
Veo que te gusta atacar la parte Madrileña pero no la Catalana
-La palabra
"español" es un catalanismo adoptado por la lengua castellana en la
Edad Media.
La palabra español es una palabra de origen Occitano, Precisamente de la
parte del Valle de Aran, que por cierto quiere la independencia de
cataluña.
-Si no os hubierais nutrido en la ignorancia sabrías que
español quiere decir catalán.
Gracias por tu omnisciencia.
-Me sorprende que utilices el castellano
para dirigirte a otros españoles.
Creo que mas gente además de ti puede leer este bloc.
-No entiendes que tienes un problema de
ignorancia? Los catalanes somos españoles, el catalán es la lengua
española.
Ya se que todos los que vivimos en España somos españoles.
-hasta cuando jugaréis al juego del golpe de estado permanente?
Creo que se te cambiaron los hemisferios cerebrales, es justo al reves.
-Cataluña ya existía en España cuando Castilla era un reino de
mierda.
Gente que utiliza esos terminos se define perfectamente como persona.
-Viva la España catalana, el original, si no que muera esta
España.
Viva la España catalana la andaluza y la de todo el territorio español.
-ignorantes y centralistas.
No te preocupes que cuando consigas la independencia de Cataluña, puedes
seguir con la de tu portal y posteriormente con la de tu casa y si
quieres despues te montas un despaño en tu habitación y la diriges
siendo presidente, rey y señor de todo tu territorio habitacional
(además creo que fue lo primero que se creó despues del Big Bang).
Texto original
Com?
ohh |
dimecres, 30 de juny de 2010 | 17:46h
D'espanyols
ho hem estat sempre, fill de madrileny. La paraula "espanyol" és un
catalanisme adoptat per la llengua castellana a l'Edat Mitjana. Si no us
haguéssiu nodrit en la ignorància sabries que espanyol vol dir català.
Em sorprèn que utilitzis el castellà per adreçar-te a altres espanyols.
No entens que tens un problema d'ignorància? Els catalans som espanyols,
el català és la llengua espanyola, fins quan jugareu al joc del cop
d'estat permanent? Catalunya ja existia a Espanya quan Castella era un
regnet de merda. Visca l'Espanya catalana, l'original, si no que mori
aquesta Espanya d'ignorants i centralistes.
Però llavors tampoc es pot fer en nom del espanyols, ni dels ciutadans de Logroño. I es fa contínuament... Això li molesta igualment, a vostè?
De què parlem quan parlem del posicionament polític "dels catalans"? Les decisions es prenen per majories. Dels ciutadans o dels seus representants polítics. I hi va haver una rotunda majoria del Parlament de Catalunya a favor d'un Estatut, un 30 de setembre de fa 5 anys. I una majoria a favor d'un Estatut molt retallat a Madrid en un referèndum de tèbia participació.
I ara la sentència del TC.
Potser que siguem seriosos d'una vegada i fem un referèndum per la independència de Catalunya. Així sabríem què pensen, majoritàriament, els catalans... Que tots no pensem igual, per sort!
Aprofito per felicitar-lo, Raül, per l'article. Sempre que l'he escoltat fa m'ha causat una molt bona impressió i he pensat de fa anys que seria una peça clau en un posicionament digne de la política catalana, també en el tema nacional. Que en això vostè estava a distància de l'habitual indefinició de ICV.
Ja posats, i que no quedi per demanar, empenyi per una candidatura transversal i unitària per la independència de Catalunya la propera tardor! O si més no perquè ICV s'hi defineixi, en aquesta qüestió.
Visca la llibertat dels pobles i dels ciutadans. A Castella, a Euskadi, a Catalunya i a tot arreu.
(Fill de pare nascut a Catalunya i mare nascuda a Andalusia)
1º Yo no tengo que decir públicamente lo que pienso ya que no soy político.
2º Yo hablo por mi boca y voto con mi mano.
3º Si hoy voto a ICV dentro de 4 años al PP y dentro de 8 al PSC creo que no soy raro (Raro es el que vota a alguien sin pensar en lo que le afecta).
4º Si tengo derecho a cambiar mi voto tengo derecho a que no hablen en mi nombre para todo, ya que yo no suscribo todo lo que quiera ese partido, aunque si me haya convencido en mayor manera alguna (y no todas) de sus propuestas en campaña electoral (trayectoria incluida).
5º Cuando un voto es vinculante es válido (si se dijera "te mato" y fuera vinculante oiría poco esas palabras).
1- Las elecciones y los partidos. Si tomamos esta variable, el pueblo catalán, en su gran mayoría, piensa lo que reproduce Romeva.
2- Las encuestas, públicas y privadas publicadas los últimos meses. Todas ellas nos dicen que la mayoría piensa eso mismo (que somos una nación, que estamos hartos de menosprecio, etc).
Según los datos de que disponemos pues, Raül está mucho más cerca de expresar lo que la mayoría del pueblo catalán piensa (porque estas dos herramientas le avalan) que no tu, que no has explicado en que te basas (a parte de tu legítima percepción subjetiva e individual).
Y si quereis independencia,empezar dando ejemplo y demos la independencia total al Valle de Aran,no???!!!!!
Ahora te recomiendo que para las proximas elecciones pienses, uses la cabeza y dejes de votar PSOE por inercia como hacias hasta ahora y votes alguien mas representativo de tu ideologia.
Que sepas, ademas, que siempre puedes volver a tu patria castiza donde seguro te trataran mejor.
Por otro lado, te puedo asegurar que los catalanes nunca se opondrian a la independencia de la Vall d'Aran, que por si no lo sabes, tampoco son castellanos y ademas tienen lengua propia como es el occitano. Lo unico que espero que el dia que la Vall d'Aran se independentize no sea para caer en vuestras manos.
Al que tu dius unir i no dividir, m'estàs excloent a mi. Si enlloc del vil-linguisme vols practicar el bilinguisme, també vull que la meva llengua estigui obligada per a tots els espanyols, com ho és al teva als que no som castellanoparlants, Valladolid inclosa. I si no, esteu dividint.
I et recordo ja que no deus saber-ho que Espanya té unes 510 normes que imposen el castellà (el meu títol
d'estudis no el puc tenir en la meva llengua, com sí que pots tenir-lo
tu).... I si no fixa't en les etiquetes dels productes que vens.
Si la Vall d'Aran vol la independència espero que li donem, com ho va fer Suècia amb Noruega, ja que som civilitzats.
Dejen de excluirse de momento, ya que dentro de mi conocimiento un Catalán es un Español a día de hoy (en un futuro ya se verá).
Tampoc esmentes que les primeres enmenes a l'estatut foren presentades per l'actuial President de la Generalitat, M.H. José Montilla.
Cordialment
Manuel
Dit d'una altra manera. L'estatut del 30 de Setembre va sortir ja inicialment escapçat, no perquè el PSC exercís influència, sinó perquè el govern castellà va donar públicament poders al PSC per negociar en el seu nom el text, sota el supòsit fals de que si l'aprovava el PSC no es retallaria al congrés dels diputats.
Llavors, aquest text retallat (que d'altra manera hagués contingut, sense cap mena de dubtes, el concert econòmic, per exemple) fou retallat pel pacte ZP-MAs, pel congrés i ara pel tribunal il·legal anticonstitucional.
L'altre detall és anomenar Tribunal Constitucional a les persones que han emés la sentència. La seva pròpia constitució diu clarament que el tribunal constitucional el formen 12 membres que entre d'altres condicions tenen un mandat màxim determinat. Per tant, si no hi ha 12 membres amb un mandat correcte, simplement, el tribunal no està constituït, i per tant no pot emetre cap mena de sentència. Qualsevol altra cosa és, al meu entendre, prevaricació i alta traïció.
un escrit impecable. Espero que se'l llegeixin també els teus amics federalistes catalans, i s'adonin finalment de quina és l'única opció que ens deixa l'Estat espanyol per seguir sent qui som. No voler veure-ho o amagar el cap sota l'ala no són opcions que el nostre poble es pugui permetre.
Catalunya la farem entre tots, però l'hem d'anar fent.
Salut i gràcies!
Com que he seguit més o menys el mateix camí que tu, saludo aquest text (políticament i comunicacionalment fantàstic) i el celebro, tant o més que vaig celebrar la "independització" i/o naixement d'Iniciativa. Aquest és el camí, encara que ens hi deixem alguna cosa o alguns, ja en vindran d'altres i en més nombre.
Som-hi.
I espero que el dia 10 de juliol tots plegats fem la manifestació més gran de la història a Barcelona!
Et vaig conèixer a Sarajevo, quan representaves a la UNESCO.
Em vas fer molt bona impressió pel teu valor i claredat d'idees.
Més endavant, quan formaves part de Intermón Oxfam, en demanar-te informació de com desenvolupar en projecte, vaig descobrir - o potser més ben dit confirmar - la teva manera compromesa i progressista de veure el món.
Jo, més aviat llibertari i amb tendència a no confiar massa en la gestió política sense una càrrega d'idees al darrere, vaig sentir-me de nou vinculat a tu, en unes eleccions en les quals vaig descobrir que eres el candidat del partit que jo votava, ja et dic, com a mal menor.
Ara, de nou, m'adono que no només interpretes els fets de manera pràcticament idèntica a com em passa pel meu barret, si no que manifestes i representes a la perfecció el procés que he seguit jo mateix i gran part de les amistats del meu voltant.
Vull agrair-te no només aquest escrit, que subscric fil per randa, si no tota la teva trajectòria com a representant de persones i idees, la teva coherència i respecte cap aquelles i aquelles que hem confiat en tu i el teu valor i audàcia per mantenir i evolucionar el teu discurs al ritme dels esdeveniments.
Per tot això, al marge de la simpatia personal, moltes gràcies
Quico Romeu
que pactan CiU y PSOE en Madrid" (pacte Mas-ZP). Salut.
Molt bon escrit, de part d'un d'ERC.
La carta de Raül Romeva és l'escrit més lúcid que he trobat en aquests dos dies de reaccions davant la previsible actuació dels poders d'Espanya enfront de la voluntat dels catalans.
Considero que la seva formulació pot ser subscrita per una gran quantitat de catalans i catalanes, d'esquerres i de dretes, independentistes o federalistes i potser fins i tot aquells que, vagament, es defineixen com a autonomistes.
És l'hora dels plantejaments valents, de tenir clara la direcció de la brúixola política, de fer tots els passos en la mateixa direcció. Acabat ja el crèdit a Espanya, considero que només amb plantejaments ferms,seriosos i unitaris, podrem encetar una nova etapa i fer-nos sentir i acceptar a nivell internacional.
Sovint les il·lusions polítiques són pròpies d'il·lusos. Ben aviat es va veure que allò era un miratge. Que n'hi allà hi havia voluntat d'entesa ni aquí una voluntat majoritària de dignitat. T'asseguro que és la darrera decepció que m'ha provocat i que em provocarà Espanya.
Ara toca construir la independència, fer una Catalunya lliure i justa, sobirana i democràtica.
Salut,
Gracies
229775
229775
Un artigo interesantísimo. Moitas grazas.
voluntat del poble català manifestada en un REFERÈNDUM LEGAL. És a dir,
ras i curt, que és una sentència legal perquè s'atén a la llei però que
no és democràtica, atès que no respecta la voluntat del poble legalment
consultat. Fins aquí, el que ha fet aquest "Alt Tribunal" amb totes les
objeccions, que son moltes, que se li puguin posar.
Ara bé, a nivell autonòmic, és de "justícia recreativa" saber si el
ciutadà, prèviament consultat, accepta o no el nou redactat de
l´Estatut, després de la poda. Si no es fa, correm el perill que el
mencionat ciutadà arbori la bandera de les tíbies i la calavera i no
voti mai més...
This article in the Slate magazine, by Ron Rosenbaum, it sent the
Manolo back to the Nabokov to reread the poetry of Pale Fire. And now,
the Manolo cannot but agree knockoff handbags
that the” John Shade” poem “Pale Fire” is the superior work of poetry,
something that should be regarded as one of the greater works of
post-war versifying.
But, even before this reevaluation, the Manolo had always considered the opening stanza knockoff louis vuitton of “Pale Fire” to be among his favorites.