Dilluns, 28 de juny de 2010, el viacrucis de l'estatut ha arribat a la seva fi. El Tribunal Constitucional de l'Estat Espanyol ha deixat caure la destral sobre les restes de l'estatut ribotat que va aprobar en referèndum el Poble de Catalunya. La dignitat del Poble Català finalment ha sigut socabada. La situació és d'una gravetat gal·làctica i inclús sideral...
El xoc de legitimitats està sobre la taula. Catalunya camina cap a llevant i Espanya ho fa cap a ponent, i si uns estirem fort per aquí i els altres estiren fort per allà, segur que tombarà, perquè ben corcada deu ser ja... Què està ben corcada us preguntareu? Doncs la relació matrimonial Catalunya-Espanya! Els papers del divorci ja són en mans dels advocats, sort que els jutges seran europeus i americans...
(segueix...)
I ara què!
Ara no és moment per bromes... La crònica de la mort anunciada de l'estatut ribotat s'ha acomplert amb els resultats esperats: Decapitació, escapçament, esterilització, castració química..., diguem-li com vulguem, però el cas és que en aquests moments d'imposició jurídica espanyolista intransigent en contra del què va votar en referèndum el Poble Català, es demostra que la democràcia constitucional espanyola trontolla...
La gent del PP i del PSOE, en Guerra, Trillo, Bono, Santamaria, Iceta, Rajoy, Zapatero, Aznar, Zaragoza, l'Alícia, etc., tots plegats, ja tenen el què volien:
"... La imposición de la Nación Española por encima de los aspavientos nacionalistas catalanes..." Ells van estirant la corda, ens volen sotmesos als seus designis i sembla que no volen baixar del burro, bé, ja els coneixem i hauríem de tenir clar d'una vegada per totes que no hi baixaran mai del burro, i que l'Espanya plural està morta i enterrada.
Ells l'han mort i ells l'han enterrat!
I no puc entendre com encara els dirigents polítics dels partits catalanistes més grans de Catalunya (CIu i PSC), encaren la resposta a aquesta sentència oferint diàleg i mà estesa a les institucions espanyoles. En Montilla, entre d'altres coses, diu que s'ha salvat el 95% de l'estatut... Uf! Quin descans! És curiós com els tecnòcrates tenen la gran habilitat de parametritzar tots els anàlisis. Amb quatre dades estadístiques serien capaços d'explicar-te com estimen a un amic...
Però com pretén senyor President de la Generalitat de Catalunya acordar, pactar i solucionar res amb el Govern Espanyol si li acaven d'esquarterar la norma amb la qual es volia regir el poble al qual es deu?
I el mateix li dic al "flamant" Artur "Rahola" Mas: Com pot pretendre aconseguir el concert econòmic? De quina manera? Com es pot pretendre tornar a entrar en negociacions amb un estat que ens fa el paper de sord, cec i mut alhora?
Sembla que la sociovergència tingui ganes d'esberlar-se el cap contra un mur a còpia d'anar-hi picant... Qualsevol exigència que es vulgui pretendre demanar a Espanya cau pel pes del poder constitucional espanyol imposat!
Ja n'hi ha prou! La solució només passa per agafar, i mai millor dit, el "toro" per les banyes i plantejar obertament a l'Estat Espanyol el divorci. Ho accepti o no, és el què hi ha.
La majoria social per la independència ja és majoria!
La llibertat, per desgràcia, no s'acostuma a regalar... Es pren!
Adéu Espanya!
Ara no és moment per bromes... La crònica de la mort anunciada de l'estatut ribotat s'ha acomplert amb els resultats esperats: Decapitació, escapçament, esterilització, castració química..., diguem-li com vulguem, però el cas és que en aquests moments d'imposició jurídica espanyolista intransigent en contra del què va votar en referèndum el Poble Català, es demostra que la democràcia constitucional espanyola trontolla...
La gent del PP i del PSOE, en Guerra, Trillo, Bono, Santamaria, Iceta, Rajoy, Zapatero, Aznar, Zaragoza, l'Alícia, etc., tots plegats, ja tenen el què volien:
"... La imposición de la Nación Española por encima de los aspavientos nacionalistas catalanes..." Ells van estirant la corda, ens volen sotmesos als seus designis i sembla que no volen baixar del burro, bé, ja els coneixem i hauríem de tenir clar d'una vegada per totes que no hi baixaran mai del burro, i que l'Espanya plural està morta i enterrada.
Ells l'han mort i ells l'han enterrat!
I no puc entendre com encara els dirigents polítics dels partits catalanistes més grans de Catalunya (CIu i PSC), encaren la resposta a aquesta sentència oferint diàleg i mà estesa a les institucions espanyoles. En Montilla, entre d'altres coses, diu que s'ha salvat el 95% de l'estatut... Uf! Quin descans! És curiós com els tecnòcrates tenen la gran habilitat de parametritzar tots els anàlisis. Amb quatre dades estadístiques serien capaços d'explicar-te com estimen a un amic...
Però com pretén senyor President de la Generalitat de Catalunya acordar, pactar i solucionar res amb el Govern Espanyol si li acaven d'esquarterar la norma amb la qual es volia regir el poble al qual es deu?
I el mateix li dic al "flamant" Artur "Rahola" Mas: Com pot pretendre aconseguir el concert econòmic? De quina manera? Com es pot pretendre tornar a entrar en negociacions amb un estat que ens fa el paper de sord, cec i mut alhora?
Sembla que la sociovergència tingui ganes d'esberlar-se el cap contra un mur a còpia d'anar-hi picant... Qualsevol exigència que es vulgui pretendre demanar a Espanya cau pel pes del poder constitucional espanyol imposat!
Ja n'hi ha prou! La solució només passa per agafar, i mai millor dit, el "toro" per les banyes i plantejar obertament a l'Estat Espanyol el divorci. Ho accepti o no, és el què hi ha.
La majoria social per la independència ja és majoria!
La llibertat, per desgràcia, no s'acostuma a regalar... Es pren!
Adéu Espanya!
