Hi ha un element que simbolitza el patrimoni i el paisatge valencià amb totes les seues potencialitats i les seues contradiccions. Qui no haja visitat els assuts del riu Xúquer, per exemple el d’Antella o sobretot el de Carcaixent, no sabrà trobar un lloc al territori que, com un poema evocador d’Ibn Khafaja, li mostre tanta aigua en un entorn tan eixut.
Els assuts simbolitzen l’aprofitament del paisatge fluvial valencià per
part de l’ésser humà, derivant aigües perquè les séquies puguen
funcionar, creant una ampla àrea anterior en forma de làmina d’aigua
morta a l’espera de la derivació i de l’assut.
Constructivament els propis assuts tenen una pendent molt baixa aigües avall, amb l’objectiu que el poder erosiu de l’aigua no els faça malbé. Aquest fet provoca que una gran superfície d’aigua trencant en escuma mostre una gran àrea d’aigües blanquinoses oxigenant-se i trenque el silenci en arribar de nou baix al caixer del riu, on esclata en remolins de blancor també sorollosos.
Aquesta demostració hídrica, que ocupa una superfície significativa, succeeix en molts dels assuts, com els citats anteriorment, en un escenari rodejat de turons on la minsa precipitació anual i la petjada humana no faciliten l’aparició de vegetació arbòria ni tan sols de màquia, quedant la component ecològica molt per sota de l’expectativa que ens ofereix l’evocador enrenou de bombolles i remolins que s’extén al nostre voltant en visitar un assut, que alhora contrasta amb la pau de l’aigua que espera uns metres més amunt.
He pres la foto de http://www.panoramio.com/photo/34075283.
Constructivament els propis assuts tenen una pendent molt baixa aigües avall, amb l’objectiu que el poder erosiu de l’aigua no els faça malbé. Aquest fet provoca que una gran superfície d’aigua trencant en escuma mostre una gran àrea d’aigües blanquinoses oxigenant-se i trenque el silenci en arribar de nou baix al caixer del riu, on esclata en remolins de blancor també sorollosos.
Aquesta demostració hídrica, que ocupa una superfície significativa, succeeix en molts dels assuts, com els citats anteriorment, en un escenari rodejat de turons on la minsa precipitació anual i la petjada humana no faciliten l’aparició de vegetació arbòria ni tan sols de màquia, quedant la component ecològica molt per sota de l’expectativa que ens ofereix l’evocador enrenou de bombolles i remolins que s’extén al nostre voltant en visitar un assut, que alhora contrasta amb la pau de l’aigua que espera uns metres més amunt.
He pres la foto de http://www.panoramio.com/photo/34075283.
