Què voleu que us digui un dia com avui? Val la pena dir res quan t'adones que tothom és perfectament conscient del que significa la sentència contra el darrer estatut d'autonomia? No. Avui callo, escolto i llegeixo.
Escolto en Joan Oller que, al programa d'en Barril, engega el gramòfon i
posa en Ribalta cantant allò d'en Joan Maragall que al final fa "Adéu,
Espanya!" Més clar, l'aigua. I al programa d'en Barril!
Llegeixo el Mail Obert d'en Partal que certifica que els nostres camins se separen des d'avui mateix.
Llegeixo els correus que m'arriben a cabassos i que em fam l'efecte que estem carregant milions d'escopetes alhora i que només la remor que fem ja acolloneix qualsevol que tingués previst plantejar res que no sigui la independència.
Veig estelades arreu al Facebook.
Veig i llegeixo piulades enginyoses al twitter, piulades divertides i piulades emocionants, totes amb un element en comú: la contundència de l'Adéu, Espanya! (Un exemple)
Avui no tinc cap reflexió a fer. Avui em ve de gust gaudir de l'espectacle impagable d'un país que s'alça AMB PLENA MADURESA i comprèn que hi anem.
Avui, que ja és dimarts, a les vuit del vespre seré a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb els amics d'Acte de Sobirania (hi seré abans, a les sis). I el dia 10 seré a la manifestació i m'asseguraré que el crit unitari més clar i l'únic possible és aquell que tots sabem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA.
I quan em cridin a votar, votaré independència, que tots sabem que és això i no cap altra collonada, el que ens juguem a les properes eleccions.
Bona nit a tothom. Descanseu... si podeu.
Llegeixo el Mail Obert d'en Partal que certifica que els nostres camins se separen des d'avui mateix.
Llegeixo els correus que m'arriben a cabassos i que em fam l'efecte que estem carregant milions d'escopetes alhora i que només la remor que fem ja acolloneix qualsevol que tingués previst plantejar res que no sigui la independència.
Veig estelades arreu al Facebook.
Veig i llegeixo piulades enginyoses al twitter, piulades divertides i piulades emocionants, totes amb un element en comú: la contundència de l'Adéu, Espanya! (Un exemple)
Avui no tinc cap reflexió a fer. Avui em ve de gust gaudir de l'espectacle impagable d'un país que s'alça AMB PLENA MADURESA i comprèn que hi anem.
Avui, que ja és dimarts, a les vuit del vespre seré a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb els amics d'Acte de Sobirania (hi seré abans, a les sis). I el dia 10 seré a la manifestació i m'asseguraré que el crit unitari més clar i l'únic possible és aquell que tots sabem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA.
I quan em cridin a votar, votaré independència, que tots sabem que és això i no cap altra collonada, el que ens juguem a les properes eleccions.
Bona nit a tothom. Descanseu... si podeu.
Jo faig una petició als independentistes :
1.- Es el moment d'agafar la bandera Europea,i passejar-la al costat de l'estelada. Europa és nostre.
2.- Anar a la manifestació amb les 2 banderes,no pas per acollonir a Madrid sinó per demostrar als centenars de milers de catalans que diuen que això "no importa a nadie",que Catalunya està viva i que som majoria malgrat que en ciutats o barris l'espanyolisme adormit esn repeteixi coses com "con la crisis que hay".
3.- Ser oberts a la immigració : son ells qui ens atorguen la majoria democràtica. Són més d'un milió,i no ténen lligams a Espanya i els interessos de butxaca els ténen a Catañunya.
4.- A votar independentistes:
Els liberals a Laporta-Reagrupament
Els progressistes a ERC.
Entre tos 2 han d'aconseguir amb aixafar la guitarra a Mas i a CiU i obtenir 30 escons decisius a la propera legislatura. Trenta escons,seria el pas decisiu per al 2014 obtenir majoria independentista. Trenta escons significa que el PSC pot tenir-ne menys de 30 i patir una altíssima abstenció entre els seu electorat.Trenta escons significa que CiU es queda amb 50 i sense possibilitat de govern sense pactar. I 30 escons significa que una ruptura a CiU o un pas definitiu a l'independentisme,és possible i real per al referèndum del 2014.
5.- Deixeu-vos de candidatures unitàries i martingales: votem a dreta o a esquerra (liberals o progressistes: els que volen el progrés des de l'esforç individual i els que volen el progrés col.lectivament. D'això es tracta i aquesta és la diferència que ni és dramàtica ni és allunyada d'un model racional en què TOTS defensem el mateix sistema amb dues visions que no són antagòniques sinó complementàries en cicles polítics).
Si hi esteu d'acord, veniu el dia 10 a Passeig de Gràcia amb l'estelada...i la bandera Europea. Es més important del que a molts els hi pot semblar. Es el símbol de que Catalunya s'obre a Europa. Qui ens podrà dir provincians amb la bandera blava europea al costat de l'estelada??
Seria completament legal. Per incompetencia per aconseguir credits la generalitat entraria en bancarrota.
Morir matant?
A banda del que passi a partir d'ara l'agenda de la setmana porta metafores interesants:
Dilluns. El TC sentència contra l'estatut. (Missatge: Fins aquí hem arribat)
Dimarts. Espanya eliminada del Mundial per Portugal. (Missatge: l'autonomia que ens cal és la de Portugal) Aquest no és segur però preparem la vuvuzela per si de cas.
Dimecres. Espanya acaba la presidència semestral europea amb un fracàs (Missatge: Amb aquests impresentables no podem anar. Millor que anem sols pel món)
Dijous. Entra en vigor l'absurda apujada de l'IVA (Missatge: L'economia espanyola s'enfonsa, nosaltres no ens hem d'enfonsar amb ells)
La resta de dies no se...potser que diumenge és Sta. Isabel de Portugal (Una altra referència lusitana).
S'acosta el moment de la gran decisió: haurem de triar entre ser una trista provincia madrilenya o entre ser un país lliure.
Tots aquests que encara volen refer l'estatut (Montilla, Herrera...) serà tant estrepitós el ridicul que faràn que el seu absurd argument es diluirà en questió de dies.
Bé, prou xerrameca. Avui és un gran dia per le nostre país. Ara sí, el compte enrera cap a la independència ha començat.
Visca Catalunya lliure !
En canvi, fixem-nos què fa una nació quan, per la raó que sigui, esta molt enfadada amb una altra i li vol fer veure (a banda de declarar-li la guerra, és clar): retira als seus ambaixadors.
Els catalans no tenim ambaixadors enlloc (encara) ... l´únic que tenim són uns representants que, per diversos motius, presten els seus serveis a la nació amb la qual estem enfadats.
Què passaria si el Parlament de Catalunya (tal i com estan les coses, és desaconsellable que el Govern aconselli res) aconsellés tornar als esportistes catalans ?.
A més, s'ha d'aconseguir que el lema "ADÉU ESPANYA" sigui tot un èxit, que estigui a tot arreu. Ara és el moment!
Adéu España, però també ADÉU ESTATUTS!
Atentament
En Puigcercós aposta per la independència, Laporta ho farà en pocs dies, i en Xavier Mir s'esgargamella per convèncer en Mas que també hi aposti. D'això es tracta: Anar sumant! El lema "SI" (Suma Independència) ara pren més força que mai, però s'ha de tenir clar que és una tasca de picar pedra dura. Per tant, s'ha de tenir una bona reserva de forces i paciència per arribar a completar-la.
Agafem-nos el procés com un gaudi de la democràcia i la llibertat sense maximitzar els personalismes, valorant que necessitem líders que facin de punta de llança, però sobretot creient en el ressorgiment de la totalitat de l'esperit del Poble Català per recuperar la seva llibertat.
Tots som en el mateix vaixell! Com menys motins a bord tinguem, més bones perspectives hi haurà per arribar a les "amèriques"!
Salut i independència!
Adéu Espanya!
Un servidor també està fart de la sociovergència de la qual en parlo prou en el meu bloc. Noi, no ho sé, sempre s'ha de tenir l'esperit crític, però amb rabietes no anirem enlloc.
Et remeto a l'apunt del "director" d'aquest bloc del dia d'avui, 30 de juny de 2010, perquè hi reflexionis.
Salut!
Doncs no hi vinguis. Els independentistes omplirem Passeig de Gràcia amb estelades i banderes europees. Tu no hi seràs. I quan siguin gran podràs explicar als teus nets : Jo no vaig anar a la manifestació més gran feta mai a Catalunya. Com diuen avui a El Periçodico, Montilla i Mas faran a la manifestació de "castors" intentant construir un mur d'una presa davant d'una riuada gegantina repleta d'estelades. Imaginat la cara del PSOE el diumenge dia 11 quan vegin una foto de Montilla al davant d'una riuada amb estelades! Pensa abans d'actuar. Però sinó hi vens,tu t'ho perds. La puresa està renyida amb la intel.ligència almenys en termes polítics i el significat de cada gest.
Catalunya aniria a la manifestació. Els partis ho podran manipular, el
Periódico podrà dir que és per l'Estatut, però mira que qui la convoca
és Omnium Cultural i ja ha dit que 'No és tant defensar aquest
estatut, sinó la voluntat del poble de Catalunya'. El lema em sembla
que serà "Som una Nació, nosaltre decidim", i per tant em sembla bé. El
que cal però, és que estigui PLE d'independentistes i que els crits que
se sentin siguin els d'INDEPENDÈNCIA i ADÉU ESPANYA! Ha de ser un clam,
on els partits autonomistes quedaran superats en una marea
independentista. I per a ser un clam, cal que TOTS els independentistes
i siguin! Et demanaria doncs que hi anessis i que miris de convéncer a
tothom que puguis.
Volen transformar aquesta manifestació en una
manifestació de defensa de l'Estatut? (Mireu El Periódico com ho mira de manipular) Doncs que hi vagin i cauran de
quatre grapes, perquè la majoria ja estem per la independència. El 10 de juliol el crit serà: INDEPENDÈNCIA ! No
permetem que ens continuin manipulant !
Salutacions i ànims!
Espero la teva confirmació company.
Una salutació des del Quebec!
Atentament
El 10 de juliol hi ha d'haver més d'un milió de persones als carrers de Barcelona per la independència, perquè som una Naicó i tenim el dret a decidir, i decidim INDEPENDÈNCIA. Què ho vegi tota Europa i tot el món! No desaprofitem aquesta oportunitat !!! De veritat companys! No ho desaprofitem. Però recoredu, però a liderar aquesta manifestaicó i que no ens manipulin, hi ha de ser tothom, ha de ser un clam per la independència !