De sol? Com és l’olor del sol?- direu, possiblement escèptics.
Olor de vida.
Amarada de llum, de primavera, silent jeu a l’ampit, a la finestra.
Amb la veu fina i trencadissa, com un infant, reclama. Camina alerta i amatent: cercant-me. I els seus ulls verds, curulls de dia i nit, diuen desperts allò que no fa falta.
Fa olor de sol.
Per comprovar-ho, només cal submergir-hi el nas, en el pelatge. I el ronc suau que puja...
El món ha conjugat amb tres colors, per honorar-la, l’aroma de la terra.
Lots of specialists claim that loan help a lot of people to live the way they want, because they are able to feel free to buy necessary things. Furthermore, banks give bank loan for young and old people.
Sometimes it occurs that you stay only one with your academic writing difficulties. Nevertheless, you're not alone just because you have an opportunity to come to trustworthy academic papers writing firm and buy essay writing. That is much better to use exterts' assistance than to try to cope with academic writing tasks by your own.
La gateta més estimada dels internautes amics de l'Anna Maria!! El poema és preciós... diria que tel·lúric, vital, ple d'amor i de tendresa... És difícil explicar amb paraules els sentiments que es tenen pels animalons però cada vegada ho aconsegueixes, Anna Maria! Perquè entre tu i la Colette hi ha un lligam que va més enllà de la convivència habitual en una mateixa casa... I tens raó, els animals viuen en consonància amb la natura molt més que nosaltres...per això la seva olor, el seu color i la seva veu en parlen amb una naturalitat absoluta. I és veritat: M'ha agradat molt!! Gràcieeees!! (Per cert, genial l'expressió de la Colette a la foto!!) Petons!!
en primer lloc que només gent molt sensible i que sap què és tenir animalons a casa, com tu i com jo, pot entendre això. Què t'haig d'explicar a tu,Teresa!!! També sé del cert que hi ha un lligam fortíssim amb la Colette. Som una. En tercer lloc, tinc clar que la natura ens parla a través d'ells. A més, és superguapa la meva nina. Gràcies, Teresa.
Jordi Canals| Adreça electrònica |
diumenge, 27 de juny de 2010 | 19:50h
En comparar l’olor que el sol deixa en el pelatge de la mixa es nota, de seguida, el deliri que li tens. Estàs encantada! Com et plau la seva deliciosa companyia! És el teu peculiar i sedós raig de sol.
l'adoro, així de clar, Jordi. Per cert, l'altre comentari, amics, era meu. Posa Manel perquè jo era dins la sessió fent alguns retocs al poema (havia penjat la primera versió) i com que aquest bloc el va començar ell, doncs està al seu nom. Crec que ja us ho havia dit. Però sóc jo. Anna
De veritat. És allà, tranquil·leta i, com dic al poema, només es belluga quan veu que marxo, per buscar-me. I rondina baixet, perquè no marxi. I si l'olores bé, ficant el nas, fa olor de sol. És una joia. Gràcies a tots. Per cert, Marta, jo tinc filla i gata. I aquestes sensacions, malgrat l'evident distància, no són tan diferents.
Marta Roig |
diumenge, 27 de juny de 2010 | 18:00h
potser sona una mica bèstia, però és el que sento quan abraço el meu nen i li oloro el cabell...mmmmm! és molt bonic això que has escrit de la teva gata...
canvia les aromes del pèl segons l'època de l'any? O és la seva mestressa la que està en total sintonia amb la natura i percep les aromes de cada moment en tot el que estima?
La gateta més estimada dels internautes amics de l'Anna Maria!!
El poema és preciós... diria que tel·lúric, vital, ple d'amor i de tendresa... És difícil explicar amb paraules els sentiments que es tenen pels animalons però cada vegada ho aconsegueixes, Anna Maria! Perquè entre tu i la Colette hi ha un lligam que va més enllà de la convivència habitual en una mateixa casa... I tens raó, els animals viuen en consonància amb la natura molt més que nosaltres...per això la seva olor, el seu color i la seva veu en parlen amb una naturalitat absoluta.
I és veritat: M'ha agradat molt!!
Gràcieeees!!
(Per cert, genial l'expressió de la Colette a la foto!!)
Petons!!
També sé del cert que hi ha un lligam fortíssim amb la Colette. Som una.
En tercer lloc, tinc clar que la natura ens parla a través d'ells.
A més, és superguapa la meva nina.
Gràcies, Teresa.
En comparar l’olor que el sol deixa en el pelatge de la mixa es nota, de seguida, el deliri que li tens. Estàs encantada! Com et plau la seva deliciosa companyia! És el teu peculiar i sedós raig de sol.
Per cert, l'altre comentari, amics, era meu. Posa Manel perquè jo era dins la sessió fent alguns retocs al poema (havia penjat la primera versió) i com que aquest bloc el va començar ell, doncs està al seu nom. Crec que ja us ho havia dit.
Però sóc jo.
Anna
I si l'olores bé, ficant el nas, fa olor de sol. És una joia.
Gràcies a tots.
Per cert, Marta, jo tinc filla i gata. I aquestes sensacions, malgrat l'evident distància, no són tan diferents.
potser sona una mica bèstia, però és el que sento quan abraço el meu nen i li oloro el cabell...mmmmm! és molt bonic això que has escrit de la teva gata...
canvia les aromes del pèl segons l'època de l'any? O és la seva mestressa la que està en total sintonia amb la natura i percep les aromes de cada moment en tot el que estima?
i que bé que dius al final que la condició felina equival com a mínim a divina!
petonet.