AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
josepselva |
diumenge, 27 de juny de 2010 | 11:16h
Els nostres rius son per banyar-hi els peus, ni l'Ebre impressiona.
Des del país petit, diminut, d'en Llach, -el de la Generalitat tunejada de dalt- fins al País Valencià - invisible- , invident, sotmés, avergonyit, espanyolitzat, - el de la Generalitat corcada de baix- tot el territori de terra ferma s'aquiete al redol de les mortes nines, com la vaca cega d'en Maragall.
Nomes als rius l'espai llisca i es mou, territori aquàtic d'esparança per viatjar sense peatges a traves d'azuts, preses monstruoses i rescloses de fabriques enfonsades que ara fabriquen remembrança.
Navegues fa anys des de la meseta cap a llevant per aquestes vetes xiques d'aigua que no porta impuls, i has anat descobrint en un temps, que ja és un poc nostre, un país que mai no hem fet. Els pïsos del costat dels teus orígens ja son un molt teus.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Des del país petit, diminut, d'en Llach, -el de la Generalitat tunejada de dalt- fins al País Valencià - invisible- , invident, sotmés, avergonyit, espanyolitzat, - el de la Generalitat corcada de baix- tot el territori de terra ferma s'aquiete al redol de les mortes nines, com la vaca cega d'en Maragall.
Nomes als rius l'espai llisca i es mou, territori aquàtic d'esparança per viatjar sense peatges a traves d'azuts, preses monstruoses i rescloses de fabriques enfonsades que ara fabriquen remembrança.
Navegues fa anys des de la meseta cap a llevant per aquestes vetes xiques d'aigua que no porta impuls, i has anat descobrint en un temps, que ja és un poc nostre, un país que mai no hem fet. Els pïsos del costat dels teus orígens ja son un molt teus.