“Cooperativistes...” és un
llibre d'història comarcal fet amb un gran rigor, amb comprovació constant i
reiterada de les fonts i amb un relat treballat que fa que la seva lectura no
grinyoli gens ni mica. Es així com el relat de la història dels moviments
socials prioratins que va des de la creació de la CNT fins al cop d'Estat de
Primo de Rivera deixa de ser espai per a la rumorologia i esdevé espai per a
l'explicació històrica, les dades ens expliquen què hi va passar i a alguns com
jo mateix ens tornen a despertar, per una banda l'admiració de la feina ben
feta i per altra la constatació que aquest país ha estat més anarquista que la
mare que el va parir, ras i clar.
La part més extensa del llibre, però, està dedicada al moviment obrer de la comarca, de base eminentment anarquista. Se n'expliquen les organitzacions, els líders (com Llorens, Banqué o Blanch), la premsa i els actes culturals com teatre o vetllades culturals, les dates assenyalades com l'1 de Maig, les vinculacions amb partits com el Radical i altres organitzacions i, evidentment, les formes de lluita que desenvolupava, des de les vagues fins a l'acció directa violenta, en alguns casos molt violenta. Les dades que utilitza l'autor sorprenen en alguns moment i ell mateix en dubta, tot i que les dóna perquè fins ara, sense arribar a aquest nivell d'anàlisi, havien estat acceptades com a bones. Tot i així, sobta que al Congrés dela CNT de 1920 al Teatre de la Comèdia de Madrid, s'hi
presentessin afiliacions de 500 persones de Marçà, en una població que tenia
aleshores 1.249 habitants. Tot i el dubte, el que és evident és que el pes de
l'anarquisme i d'altres corrents dissidents i d'esquerres va ser enorme i va
contribuir a crear tota una societat diferent i nova, amb premsa pròpia i idees
descolonitzades de les dels amos, a qui va dedicat el darrer capítol del llibre
i que ara no comentaré perquè és tard i vol ploure. Els conflictes socials, un
cop construïda una societat que aspirava a superar les classes socials i
pensava que tots els homes i les dones eren iguals, es lluitaren amb l'acció
directa que incloïa des de vagues com la que comença a Falset al 1919 en què
les dones jornaleres van demanar cobrar quatre pessetes de jornal fins ala
dinamita. La violència de la
Guardia Civil per intentar trencar les vagues existents, la
contractació d'esquirols i la fermesa de les societats obreres sorprèn quan ho
llegim noranta anys després.
Tant com sorprèn la història de Joan Vidiella Piqué de Marçà, tresorer de la cooperativa de consumLa Lealtad , detingut per
posseir un artefacte d'uns cinc quilos de pes que va fer explotar la policia al
Camp de la Bóta
de Barcelona i que, segons informacions de “La Cruz ”, s'havia col·locat a la via del tren entre
Capçanes i Marçà per atemptar contra el ministre de la Guerra Vizconde de
Eza i com que no va explotar es reutilitzà després contra el ministre de Foment
La Cierva que
finalment no agafà el tren camí de Barcelona i per tant no patí l'atemptat. Una
prova fefaent que el reciclatge i el reaprofitament energètic són també invents
prioratins.
La part més extensa del llibre, però, està dedicada al moviment obrer de la comarca, de base eminentment anarquista. Se n'expliquen les organitzacions, els líders (com Llorens, Banqué o Blanch), la premsa i els actes culturals com teatre o vetllades culturals, les dates assenyalades com l'1 de Maig, les vinculacions amb partits com el Radical i altres organitzacions i, evidentment, les formes de lluita que desenvolupava, des de les vagues fins a l'acció directa violenta, en alguns casos molt violenta. Les dades que utilitza l'autor sorprenen en alguns moment i ell mateix en dubta, tot i que les dóna perquè fins ara, sense arribar a aquest nivell d'anàlisi, havien estat acceptades com a bones. Tot i així, sobta que al Congrés de
Tant com sorprèn la història de Joan Vidiella Piqué de Marçà, tresorer de la cooperativa de consum
