AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Poseu-li a l'assut soroll, canalla cridant juganera i feliç. Poseu-li estiu i olor a fi de curs...
Assut [s. XIII; de l'àr. as-sudd 'obstacle, obstrucció, presa']
m HIDR Resclosa de poca alçària que hom fa en rius i en rierols per aturar les aigües i fer-ne pujar el nivell.
Com l'assut d'Antella... això fan els xiquets en acabar el curs acadèmic. Aturen les seves aigües i s'oxigénen d'estiu redemptor per deixar-les anar de nou, torrencials i fresques, rere la resclosa vacacional. Plens d'aquella llibertat que donen encara els pocs anys.
Li diuen anar de "barraques" i no és altra cosa que compartir tots plegats, professors (alguns) i alumnes (els més grans), un dinar als "xiringuitos" que flanquegen l'assut. Tot just després de recollir les notes, els cossos exuberants encara dels últims dies de primavera, formen aldarulls i es remullen insultants en les aigües del Xúquer que baixen amb força rere les preses de ferro rovellat.
Lliure de complexos i manies, alguns agosarats es llencen al torrent que amb força els fa baixar pel cabal del riu empresonat pels murs de contenció. Una corda de trapezista amb un sol pal es gronxa damunt els seus caps, un pal penjant d'un ferro perpendicular al sentit del riu; alguns l'agarren al vol -mentre baixen veloços- per fer-hi piruetes. Un cartell ho prohibeix... res més incitant als 17 anys. La gran massa adolescent es banya a dalt, esverada, on l'aigua, però, roman tranquil·la i aturada, trencant el seu recés només pels capbussons cridaners, voluntaris o sobtats, de la canalla.
Abans, però, inflen (inflem) l'estòmac de paella, sangria, fotos del viatge de fi curs i somriures que passat el temps recordaran, quan els dies d'Institut ja no hi siguin.
Es desdibuixen lleument les línies entrebancades que separen els dos cantons de l'aula; deixem de ser professors: entre nosaltres, i per a ells, que en aquests moments ens perceben veïns, desproveïts del rictus acadèmic, potser fins i tot amics. I envestits quedem (si tenim sort) d'aquell amor-odi al germà gran del que sempre es renega quan ens reny, però que passat el temps hom li rendeix tribut pels mèrits. I si la sort i la seva estima escolar no ens acompanya, caurem doncs al sac dels docents oblidats o, malauradament, dels recordats odiosament i eterna.
Veient aquest paisatge, olorant País Valencià...
Veient aquest paisatge, olorant País Valencià en la bona gent, amb els tarongers davant... Qui vol tornar a Madrid?
S'acaba el curs... Llàstima.
Que l'estiu tot just estrenat ens sigui propici.
I que aquesta nit de Sant Joan, els assuts i les fogueres dels solsticis ens il·luminin i ens brindin aigua a doll i foc al cor.
Quin final de curs més bonic. I en aquest solstici d'estiu i en mig dels paisatges bucòlics i bells del Xúquer, una mica d'alfàbrega a les mans per netejar-te la cara i el cos. Els mals esperits fugen ... Bon estiu Belén i com diu en Selva, a la meseta de visita .....
josepselva |
divendres, 25 de juny de 2010 | 01:53h
L'assut serveix per disciplinar l'aigua i encaminar-la al reg de la terra. I l'aigua s'hi avé. Si es ben tractada canta pel pendent i els peixos pujen a contra-corrent per "l'escala dels peixos". Costa més disciplinar els xiquets que regar, però alguns professors ho aconseguiu posant il·lusió a la feina. Si vas baixar Xúquer avall per sentir l'olor de tronaré, i remanar (i emmenar) les gotes d'aigua de pocs anys que encara tenen l'oportunitat de poder ser lliures (si els ensenyeu com), quines ganes pujar Xuquer amunt, cap al centre de la meseta... si no és per anar de visita. Bon estiu i que els assut-pmptes et girin a favor.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Bon estiu Belén i com diu en Selva, a la meseta de visita .....
Costa més disciplinar els xiquets que regar, però alguns professors ho aconseguiu posant il·lusió a la feina.
Si vas baixar Xúquer avall per sentir l'olor de tronaré, i remanar (i emmenar) les gotes d'aigua de pocs anys que encara tenen l'oportunitat de poder ser lliures (si els ensenyeu com), quines ganes pujar Xuquer amunt, cap al centre de la meseta... si no és per anar de visita.
Bon estiu i que els assut-pmptes et girin a favor.