Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans. Malgrat la crisi econòmica, malgrat la crisi de confiança en la política, malgrat la crisi nacional, val la pena celebrar la revetlla i la diada de Sant Joan com a festa d’identitat col·lectiva, de reafirmació nacional, com a símbol d’unitat i convivència, de llibertat i de diàleg entre els pobles. El foc simbolitza força, energia, orgull, desig, renovació. Cremem tot allò dolent i deixem pas a allò nou. Tanquem aquesta porta i mirem endavant.
“La Nit de Sant Joan és nit d’alegria /
estrellat de flor l’estiu ens arriba /
de mans d’un follet que li fa de guia /
primavera ha mort, l’hivern es retira /
si arribés l’amor /
mai més moriria.
Les flames del foc /
la nit tornem dia /
si arribés l’amor que dolç que seria /
la nit de Sant Joan és una frontissa /
la porta de l’any tan grinyoladissa /
comença a tancar-se /
Doneu-me xampany /
que és la nit més curta i el dia més gran”
L'únic país català que ha existit és Catalunya i possiblement ses illes.
I per tant els unics països catalans que poden existir són els creats de les successives divisions de Catalunya o la Catalunya històrica.
El País Valencià no és un país català, en quant no ha estat mai cap país de Catalunya o n'hi ha format mai part de Catalunya pel mateix que Portugal no és un país gallec o ni ha estat considerat com a gallec.
Per això n'hi ha que parlar amb propietat, suficient rigor històric i objectivitat sense ofendre a ningú.
El concepte Països Catalans, al meu entendre, fa referència al domini lingüístic de la llengua i per tant és perfectament correcte incloure aquells territoris del País Valencià on es parla el Valencià.