El passat divendres 18 de juny moria José Saramago, poeta i novel·lista portuguès.
Des de Balances Oktoberfest, ens volem sumar al dol per la figura d'aquest gran escriptor.
Jo el vaig descobrir amb Memorial del convent (1982), un llibre meravellós i poc valorat. La parella literària formada per en Baltasar i na Blimunda són d'aquelles que les recordes per sempre.
En record i homenatge al gran José us deixo amb un fragment a l'atzar d'aquesta novel·la que us recomano vivament:
" Quan Blimunda es desperta , allarga la mà cap al farcell on acostuma a desar el pa, penjat a la capçalera, i troba el lloc buit. Palpa el terra, el jaç, fica les mans sota el coixí, i aleshores sent Baltasar que diu, No busquis més, no ho trobaràs, i ella, tapant-se els ulls amb els punys closos, implora, Dóna'm el pa, Baltasar, dóna'm el pa per l'ànima de qui te la va donar, Primer m'hauràs de dir quins secrets són aquests, No puc, ha cridat ella, s'ha girat bruscament i ha intentar rodolar enfora la màrfega[...] No em facis això, el crit ha estat tan colpidor, que Baltasar l'ha deixada anar, espantat, com penedit de la seva violència, No et volia fer mal, només volia saber quins misteris són, Dóna'm el pa i t'ho explico tot, Ho jures, De què servirien els juraments si no valguessin el sí i el no, Aquí el tens, menja, i Baltasar ha tret el sarró de dins l'alforja que li feia de coixí. Cobrint-se el rostre amb l'avantbraç, Blimunda es va poder menjar el pa. Mastegava a poc a poc, un cop acabat, va fer un gran sospir i va obrir els ulls. La claror cendrosa de la cambra es va emblavir de sol ixent per aquell cantó...".
José Saramago, Memorial del convent, pàg.81/82 Proa
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.