El referèndum oficial per la independència s'acosta. En una jornada de transcendència històrica, el 8 de juny passat, la mesa del Parlament admetia a tràmit la iniciativa popular perquè el Parlament convoqui el referèndum oficial sobre la independència, amb el vot a favor dels tres partits que tradicionalment han donat suport al dret a l'autodeterminació (CiU, ERC i ICV-EUiA) i amb el vot en contra de l'unionisme antidemocràtic (PSC i PP).
La primera constatació és que el suport a la tramitació del referèndum és molt ampli i es correspon a una representació al Parlament de 81 diputats, per només 51 dels unionistes antidemocràtics que hi han votat en contra. És un bon començament.
A partir d'ara, caldrà acomplir una sèrie de passos per poder iniciar la recollida d'un mínim de 220.000 signatures perquè el ple del Parlament voti la convocatòria del referèndum per la independència amb la pregunta: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”.
Primer de tot, haurem d'esperar a que el Consell de Garanties Estatutàries emeti el dictamen que han sol·licitat el PSC i el PP amb relació a la IP presentada –consultiu, sense cap efecte sobre la tramitació del referèndum–. Aquest dictamen es publicarà durant el juliol. Immediatament després, haurem de desplaçar-nos a Madrid, a la junta electoral, a validar el plec de recollida de signatures. I després, una vegada validat aquest model de plec, caldrà imprimir les desenes de milers de plecs de signatures per portar-los de nou a la junta electoral perquè siguin convenientment segellats. Serà a partir d'aquell moment –calculem que cap a finals d'agost, principis de setembre– quan podrem iniciar la recollida de signatures. Llavors tindrem sis mesos, ampliables a vuit, per aconseguir superar a bastament les 220.000 signatures requerides.
Alguns dubtes planen sobre el procés irreversible cap a la independència que s'ha iniciat amb l'aprovació de la IP.
1) Pot algun dels partits que han votat ara a favor de la seva tramitació votar-hi en contra quan arribi al ple del Parlament?
Tècnicament sí, però políticament serà impossible si inundem el Parlament de Catalunya amb centenars de milers de signatures que demostrin que la voluntat d'independència és implacable.
2) Pot el govern espanyol impedir la convocatòria del referèndum una vegada l'hagi votat el Parlament?
Quan el Parlament voti solemnement la convocatòria del referèndum per la Independència, que es farà amb un gran ressò internacional, l'Estat espanyol haurà de decidir mostrar-se al món com una democràcia a l'estil britànic o esdevenir la Birmània d'Europa. Això si és que l'Estat espanyol no està intervingut ja per la UE i la decisió l'acaben prenent Alemanya o els EUA. En qualsevol cas, el dret a l'autodeterminació està reconegut per les Nacions Unides, i recentment s'ha presentat al Tribunal Internacional de Justícia l'informe del Legal Adviser Harold Hongju Koh, del departament d'Estat dels EUA, amb relació a la independència unilateral de Kosovo, que avala que el principi de la integritat territorial dels Estats només afecta les relacions entre Estats, i en cap cas una comunitat humana que forma part d'un Estat i que es vol independitzar.
Per tant, una vegada el Parlament aprovi la convocatòria del referèndum, i sigui quina sigui la posició del govern espanyol, serà el moment d'exigir als nostres parlamentaris el respecte cap a la voluntat popular i la convocatòria del referèndum d'acord amb la comunitat internacional. Si guanya l'opció del sí, el Parlament haurà de proclamar de forma solemne la independència de Catalunya. Avui, la consulta. Demà, el referèndum. L'endemà, la independència.
Se m'acudeixen algunes preguntes:
1r Quantes signatures calcules aconsseguir ???
2n. No està gens clar, gens ni mica, que CiU ni ICV doni suport a la IP quan entri al parlament. No et preocupa això ?
3r. Suposem que el parlament aprova el referendum. Es d'una obvietat absoluta que Madrid no l'autoritzarà. Aleshores, què farem ?
De la segona, si no està clar, ells són els primers interessats a aclarir-ho i suposo que ja ho saben. Però en el cas de CiU sí que està clar i Artur Mas ja s'ha expressat en termes molt taxatius. Per tant, si això és el que pensa fer amb els escons que obtingui, es tracta que tots plegats fem un esforç perquè en tingui el mínim possible. Si no podem eliminar un obstacle, reduïm-ne les dimensions tant com puguem.
De la tercera, jo no ho consideraria pas una obvietat absoluta, però si reaccionen així reproduiran la dinàmica d'Arenys de Munt i per tant, quan finalment puguem votar, sigui el referèndum o siguin unes noves eleccions, l'independentisme encara en sortirà més reforçat.
Adéu, Andreu!
Optimista Xavier,
A mi em preocupa les ganes que tenen molts de bloquejar el procés. No siguem sonmmia-truites, hem de saber amb qui comptem. Si només ERC vota la IP, ho tenim molt fotut.
I ja estem veient que l'Estat ha fet les primeres passes per declarar inconstitucional la llei de consultes i, així, prohibir el referendum. Obviament no aturarant la recolliida de signatures però coneixent el coratge dels nostres polítics em jugo el que vulguis que, a l'hora de la verirtat, es cagaràn les calces.