L'altre dia vam anar a veure l'hort que ens dona de menjar verdura ecològica. És una experiència estranya pels temps que corren, això de saber on creix allò que menges. Està situat a Rivas Vaciamadrid i el porta la gent d'Ecosecha. Sovint quan em pregunten sobre el tema (hi ha més gent que mostra interès del que sembla) sorgeixen els tòpics de sempre: que si els cultius ecològics són més bons, que si són més sans... i es pregunta pel preu. És un enfocament que ho veu des de l'òptica mercantil que ens han ensenyat i que tendeix a valorar-ho tot com a "productes", "objectes de negoci" i "nínxols de mercat". Els d'Ecosecha expliquen que ho veuen de forma diferent i porten endavant un compromís social amb el món agrari. I no són els únics, és clar. Diuen que la seva aposta és cultivar amb tecnologia, eines i criteris ecològics (això de no contaminar la terra ni a nosaltres mateixos); oferir un consum local/regional d'allò que dóna la terra segons l'època, i fer de l'agricultura una activitat digna. Així, es constitueixen en una cooperativa integral de treballadors que pretenen viure d'això amb un sou mig decent (no confoneu amb les cooperatives agrícoles habituals).
Aquest últim punt és el que més em crida l'atenció. No es tracta només de la qualitat del producte (sabieu que l'enciam té sabor?) sinó de fer eixir del cercle d'explotació capitalista vigent bona part de la despesa econòmica alimentària que tenim. La desfeta del sector agrari en general ho justifica i ho demana a crits, criteris ecològics a banda. És clar, això implica un cert compromís del consumidor i un cert grau de consciència. Bàsicament, aquest es tradueix en un encariment del preu per kilo (em consta que a València és considerablement més barat) i en la "molèstia" del sistema de punts recollida de bosses de verdura variada (teniu en compte que no hi ha intermediari).
Per tot això dic, mig en broma, que més que comprar verdura ecològica el que fem és apadrinar un llaurador. Però, ben mirat potser és ell qui ens apadrina a nosaltres! En tot cas, pense que és una opció ètica que resulta gratificant. Tant de bo es pogués tenir un dia suficient massa crítica de consumidors com per fer-ho més viable.
Em sembla una gran iniciativa perquè desapareixen els intermediaris que en realitat són els que "embruteixen" el procés: més producció, menys costos i major benefici. I per a això el que han aconseguit es baixar la qualitat dels productes fins a límits insostenibles.
No sóc molt de verdura, la menge perquè ho he de fer, però en canvi m'agrada la fruita, especialment la d'estiu. Però ja no en compre, perquè l'acabe llençant per la baixa qualitat. No m'importaria pagar més per quilo si fos realment bona. L'ultim albercoc bò que vaig tastat no sé ja ni quants anys fa i de bresquilles, les últimes bones unes de la cooperativa d'un poble, i no tenen res a veure amb les que venen al Mercadona.
Només cal vore com son les taronges que recullen per a vendre: verdes i dures. Després les passen per un procés químic per a fer-les de color taronja quan volen i fins i tot les enceren per a que tinguen millor aparença. Però això es tot: pura aparença, no poden estar bones.
De totes formes està clar que "apadrinar un llaurador" o "deixar-se apadrinar" per ell és un clar acte d'activisme polític, no una opció de consum.. i com a tal, al principi costa.. Ho dic per experiència (vaig tenir el teléfon de la meua llauradora apadrinada com a mínim 4 mesos engantxat a la nevera abans de cridar!)Després, un cop forma part de la rutina, cada vegada li veus més beneficis (personals i socials) per continuar.
Animeu-vos!! a més, ara és la millor época verduril( i fruitera)!!
Nota: la major contribució (en forma d'emisió de CO2) al canvi climàtic, no és l'ús del automòbil, sinò la que se'n deriva del nostre model alimentari (maquinaria, pesticides, TRANSPORT, envasos,...tot derivats del petroli) i una de les majors causants de desplaçats és la pèrdua de la sobirania alimentaria dels pobles i la imposibilitat de viure de la propia terra. Ho vegem a casa nostra també..Com és possible que l'horta de València no siga rendible!
Una més, si em permeteu: a espanya només 7 companyies Alcampo, Carrefour, Mercadona, El Corte Inglés, Lidl, Eroski y Dia controlen la distribució d'aliments..
Salut!
PD: Les de Lizondo eren del Mercadona segur, totes redonetes i tarongetes.
Salut!