Els mestres fan una feina enorme. Important i transcendent. Els mestres, i els professors, tenen una gran responsabilitat, i poc reconeixement. Això que dic no és només políticament correcte, és el que crec.
Parlant amb mestres, he reforçat aquesta creença. La creença en les dificultats que troben quan han de treballar en aules plenes d'alumnes amb diferents capacitats i cultures, sovint provinents de famílies amb poca formació, i carregant a l'esquena una doble responsabilitat, en haver-se de fer càrrec d'arribar allà on la pròpia família no pot o no vol.
A Badalona, hi ha moltíssimes aules com la que descric. I la resposta de les administracions a aquesta realitat ha estat diversa, diferent i sovint poc reeixida. Hi ha escoles que necessiten més recursos, i d'altres que en necessiten menys. No hi ha, ni que ho sembli, dues aules exactament iguals. Per això, a més d'altres polítiques, s'han tirat endavant els coneguts "plans d'entorn", és a dir, actuacions educatives de reforç als alumnes més enllà de la pròpia aula, quan es detecten problemàtiques socials als barris que els acullen.
Si em donessin a escollir, i jurídicament fos possible, canviaria ràpidament la renovació d'un carrer d'aquests barris, a canvi de mantenir el monitoratge sobre determinats joves. Crec que la crisi ens retalla moltes coses, però ens obliga a prioritzar i reformular. A reinventar l'administració. A refer els ponts amb la societat civil a la qual s'ha menystingut en nom d'un sector públic que havia i podia arribar a tot arreu.
Diumenge passat, a Artigues, vam donar diplomes d'assistència a cursos de català a més de 180 persones del barri. I no ho va fer el Centre de Normalització, ni cap entitat de l'administració. Ho varen fer la Fundació Esquerdes i l'Associació de veïns del barri, de manera voluntària.
Si pel tripartit els plans d'entorn es perden, hem de confiar que arribaran persones i entitats que en cobriran, de manera altruista, els dèficits. I hem de demanar al proper govern de Catalunya que es reinventi una administració possible, àgil i orientada a l'educació i promoció de la iniciativa dels seus ciutadans.
La raó està del costat de les persones, molts d'ells nois i noies, que necessitaven aquest recolçament educatiu i socio-cultural. Són ells els que en sortiran perdent, i els partits, entitats i particulars no ens podem permetre el luxe de quedar-nos parats. Per això, trobo indespensable passar a l'acció i quin millor lloc que el Ple de l'Ajuntament per fer-ho. Ara sembla que és la Generalitat la que té pressa per acaparar diners, però no tot s´hi val. Aquesta resistència, a la que ens sumem molts ciutadans, per que no ens retallin els serveis prioritaris, s'ha de liderar també des dels ajuntaments afectats, i si el nostre màxim representant, l'alcalde, no té la força suficient per fer-ho, confiem en que altres liders ho facin. I si m'equivoco i tothom està indignat, doncs, és l'hora de posicionar-se, per no deixar passar l'oportunitat de reivindicar el que és just. Vosté ja ha donat un primer pas, en reconèxier aquesta retalla injusta, però potser no serà suficient.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
La raó està del costat de les persones, molts d'ells nois i noies, que necessitaven aquest recolçament educatiu i socio-cultural.
Són ells els que en sortiran perdent, i els partits, entitats i particulars no ens podem permetre el luxe de quedar-nos parats.
Per això, trobo indespensable passar a l'acció i quin millor lloc que el Ple de l'Ajuntament per fer-ho.
Ara sembla que és la Generalitat la que té pressa per acaparar diners, però no tot s´hi val.
Aquesta resistència, a la que ens sumem molts ciutadans, per que no ens retallin els serveis prioritaris, s'ha de liderar també des dels ajuntaments afectats, i si el nostre màxim representant, l'alcalde, no té la força suficient per fer-ho, confiem en que altres liders ho facin.
I si m'equivoco i tothom està indignat, doncs, és l'hora de posicionar-se, per no deixar passar l'oportunitat de reivindicar el que és just.
Vosté ja ha donat un primer pas, en reconèxier aquesta retalla injusta, però potser no serà suficient.