Quan tinc "mal cos" de vegades me n'oblido que una sessió de bona música m'ajuda a fer-lo fora. Ara mateix estic fent "musicoteràpia" amb una de les veus que més bo em donen, la de María Bayo. És una veu neta, sense estridències, preciosa, que em calma i m'esperona alhora (i el treball Arie Antiche és sublim).No sé si és la vibració de la música que s'acopla amb la vibració dels electrons dels àtoms que em formen i aconsegueix una harmonia perfecta o és la màgia de la música (o potser totes dues coses són el mateix). Recordo haver llegit sobre el poder de les vibracions, crec que en una contra de la Vanguardia entrevistaven un japonès que ho estudiava i que afirmava, entre altres coses, que només calia observar els cristalls que feia l'aigua en transformar-se en gel per veure que les vibracions eren importants. Deia que si l'aigua cristal·litzava en un entorn de calma on els sons eren harmònics, feia uns cristalls preciosos; i, per contra, si cristal·litzava en un ambient de crispació, amb soroll estridents, els cristalls eren desordenats i lletjos. No sé què hi ha de veritat, però sembla interessant, si més no, curiós.
Alguna cosa d'això recull també el llibre que estic llegint ara, el darrer best-seller de Dan Brown... sí, ja sé que no és "alta" literatura precisament, però també m'agrada, de tant en tant, deixar-me anar pels camins de la ciència-ficció i semblants a veure si hi ha sort i em sorprenen. De moment, tinc la sensació que no, que aquest senyor ja no em sorprendrà més, ho va fer amb el Codi da Vinci, ho reconec, però crec que ara ja escriu remakes del mateix amanits amb altres espècies.
En fi, que, per a mi, una bona dosi de música és tan necessària i imprescindible com una dosi de bona gent, per bé que a vegades me n'oblidi.
PS: La Maria Bayo em va enamorar en una actuació proreconstrucció del Liceu que vaig sentir per la ràdio: una voce poco fa
Alguna cosa d'això recull també el llibre que estic llegint ara, el darrer best-seller de Dan Brown... sí, ja sé que no és "alta" literatura precisament, però també m'agrada, de tant en tant, deixar-me anar pels camins de la ciència-ficció i semblants a veure si hi ha sort i em sorprenen. De moment, tinc la sensació que no, que aquest senyor ja no em sorprendrà més, ho va fer amb el Codi da Vinci, ho reconec, però crec que ara ja escriu remakes del mateix amanits amb altres espècies.
En fi, que, per a mi, una bona dosi de música és tan necessària i imprescindible com una dosi de bona gent, per bé que a vegades me n'oblidi.
PS: La Maria Bayo em va enamorar en una actuació proreconstrucció del Liceu que vaig sentir per la ràdio: una voce poco fa
Gaudeix de la música, Piga!
Anna