Comença la llum del dia, poc a poc, el cant de la merla, la ràdio escopint notícies ..... crisi, les economíes sota mínims o en fallida, deutes, corrpupcions, hipoteques, discusions, meseta castellana, nerviosisme, injustícies, futbol, un país tancat i vergonyant que contracta xinesos per fer de públic i animar al seu equip perque no dona visats de sortida als seus súbdits, morts, inundacions, pluges, temps embogit, un món que fa por, sincerament.
Davant d'això, em poso davant el meu Mac i miro durant uns poquets minuts (03:45) el video que vaig muntar amb fotografíes meves quan era al sud de Laos. Respiro a fons, i després del cafè ( per cert aquesta vegada és del Perú: Finca Tunki Tambopata; caficultor Wilson Sucaticona; Provincia Tunkimayo; Altitud 1.600 m. Varietat: Bourbon. Campió del III Concurs nacional de qualitat (2009), tot em sembla ja més plàcid i diferent. Aquest video ja l'he 'publicat' en un altre apunt, però és igual, per a mí, paga la pena veure'l més d'un cop. Com diuen els laosians : Treballar massa és dolent per la salut .......
Bella placidesa efectivament... tota la força de l'aigua i les persones. Jo m'he deixat dur per la música i tot el que hem vist amb tu, lleugera la petjada
Jo sí. Perquè d'aquesta pau que s'hi respira poca en tenim. Primer, amb el teu permís, he agafat la cervesa. He pujat damunt de la barca i m'hi he estirat. I mentre em mirava el cel, he gaudit de flors, papallones i nens. De casetes de fusta... postes de sol, arbres, de peixos i sopes... i com que, dec sentir el dia, m'he posat a plorar com una bleda. Serà la música o el sentiment que hi poses a tot plegat? No l'havia vist...
Ha estat bé la passejada que hem fet plegades; veure la sortida del sol, puntuament a les 06:00 del matí; un cafè laosià, diferent, dens; la barca, navegant riu Mekong avall; arribar a Done Khone; anar a mercat; esmorzar fruites i uns bons ous ferrats d'ànec; continuar fins a Done Khon; passejar per els camins de l'illa fins a les Li Phi Falls i en tornar seure a menjar al costat del riu; un bon peix del riu i verdures, i arròs evidentment. Més aviat recordar el sentir-te bé, respirar el pas del temps, llegir i emocionar-te, tot amb placidesa. És clar que una s'ha d'adaptar a les moltes mancances que t'hi trobes a les que estem acostumats .... Pots llegir la música i el seu compositor i intèrpret sota mateix del video: Kevin Kern - Through the Arbor.
Ja deia jo....aquest video em sembla que l'he vist. És que primer he clicat al vídeo i després he llegit l'apunt. Bé, sí, davant de la ximpleria quotidiana de vegades cal aixolugar-se'n.
Jo sí. Perquè d'aquesta pau que s'hi respira poca en tenim.
Primer, amb el teu permís, he agafat la cervesa. He pujat damunt de la barca i m'hi he estirat. I mentre em mirava el cel, he gaudit de flors, papallones i nens. De casetes de fusta... postes de sol, arbres, de peixos i sopes... i com que, dec sentir el dia, m'he posat a plorar com una bleda. Serà la música o el sentiment que hi poses a tot plegat?
No l'havia vist...
Més aviat recordar el sentir-te bé, respirar el pas del temps, llegir i emocionar-te, tot amb placidesa. És clar que una s'ha d'adaptar a les moltes mancances que t'hi trobes a les que estem acostumats ....
Pots llegir la música i el seu compositor i intèrpret sota mateix del video:
Kevin Kern - Through the Arbor.
Sóc... tremenda!
Bé, sí, davant de la ximpleria quotidiana de vegades cal aixolugar-se'n.