ERC ha decidit votar "no" al Projecte de nou Estatut d'Autonomia, perquè, segons diuen a la seva web, "està molt lluny del que va aprovar el Parlament el 30 de setembre, que donava resposta a les necessitats reals de la societat catalana".
Com a votant d'ERC que vaig ser en altres temps i com a nacionalista que he estat sempre, m'agradaria fer unes quantes reflexions ara que tothom lloa les virtuts d'ERC i la seva "valentia" en prendre aquesta decisió. Que quedi clar que no es tracta de defensar ni atacar a ningú sinó de donar una opinió. Jo tampoc hi estic d'acord en les retallades que s'han fet, però repartim les culpes, que tots hi ha posat el seu granet de sorra, que tots han fet mèrit en això de baixar-se els pantalons i tots les han acceptat.
Com a votant d'ERC que vaig ser en altres temps i com a nacionalista que he estat sempre, m'agradaria fer unes quantes reflexions ara que tothom lloa les virtuts d'ERC i la seva "valentia" en prendre aquesta decisió. Que quedi clar que no es tracta de defensar ni atacar a ningú sinó de donar una opinió. Jo tampoc hi estic d'acord en les retallades que s'han fet, però repartim les culpes, que tots hi ha posat el seu granet de sorra, que tots han fet mèrit en això de baixar-se els pantalons i tots les han acceptat.
Qui va posar el llistó tant alt?
Sembla ser que ja ningú recorda com van anar les negociacions al Parlament de Catalunya la darrera setmana abans de l'aprovació del text. Potser cal tornar a llegir els diaris del dia 24 i veure titulars com "El PSC i ERC perfilen una oferta de finançament per oferir a CiU" (Avui, 24 de Setembre de 2005). Potser cal recordar que cap d'aquestes ofertes va ser acceptada per CiU. Potser cal recordar que el dia de la votació es va haver de suspendre el ple fins que es va arribar a l'acord Maragall-Mas que posava el llistó molt alt, potser massa alt, del finançament. Ningú no es va preguntar aleshores, ni ara, perquè ERC va anar sempre del bracet amb el PSC fent propostes que quedaven per sota del posterior acord Maragall-Mas. Crec que es va anar a Madrid amb una proposta massa ambiciosa que tots sabien que no seria acceptada, i que tots sabien que ens la retallarien. En aquest tema ERC es va apuntar a l'acord Maragall-Mas.
És CiU l'únic responsable de les retallades?
Artur Mas va pactar amb Zapatero un seguit de retallades al text aprovat pel Parlament de Catalunya, és cert. Crec que es podia haver forçat més l'acord i aconseguir un text més ambiciós, però no massa més. Pensem en la pressió mediàtica que ha fet el PP i l'extrema dreta espanyola comptant amb emissores de ràdio, diaris, militars i tot el que ha tingut a l'abast per tal de fer fracassar el projecte. Però, repeteixo, sempre es pot pensar que es podia haver aconseguit alguna cosa més.
Així dons, hi va haver un pacte que retallava l'estatut. Però en tot pacte hi ha dues parts, no només una. I l'altre part era el PSOE, que té una delegació a Catalunya anomenada PSC i el PSC ha estat totalment d'acord amb el pacte Zapatero-Mas. Això no mereix cap crítica per part dels militants i simpatitzants d'ERC?
També IC-V s'ha sumat a l'acord, i tots dos, PSC i IC-V demanen a ERC que també s'hi apunti.
Carregar les culpes sobre una part dels signants d'un acord i ni tant sols nombrar l'altre part em sembla injust, sincerament. Si l'acord Zapatero-Mas és realment el culpable de les retallades, tant en els temes que van pactar com en els que no van pactar, aleshores tant culpable és Mas com ho és Zapatero. O no? Tant culpable és CiU com ho és el PSOE. I el PSC? Si ha dit amén a tot el pacte Zapatero-Mas, deu voler dir que hi està d'acord, no? Aleshores, no es converteix en còmplice de l'acord? No és el PSC-PSOE tan culpable com Zapatero i Mas? Dons, perquè no se'n parla d'ells? No es pot dir que Mas ha condicionat la posterior aprovació del text i callar la resta. El text s'ha aprovat amb les retallades perquè hi ha estat d'acord CiU, PSC, PSOE i IC-V. I no oblidem que ERC hi ha estat d'acord en un 80%. Per tant, els culpables de les retallades ho son tots, no només CiU. I deixo clar que utilitzo la apraula "culpables".
El que passa és que ERC no té cap opció de prendre vots al PSC ni a IC-V i, per tant, concentra totes les seves crítiques en CiU.
Siguem seriosos. ERC pot permetre's el luxe de dir "no" a Madrid perquè sap que no influirà en l'aprovació del text i és l'única manera de tenir guanys electorals, però a Catalunya comparteix govern amb els que han retallat l'estatut, perquè és l'única manera de tenir una part del poder
Sembla ser que ja ningú recorda com van anar les negociacions al Parlament de Catalunya la darrera setmana abans de l'aprovació del text. Potser cal tornar a llegir els diaris del dia 24 i veure titulars com "El PSC i ERC perfilen una oferta de finançament per oferir a CiU" (Avui, 24 de Setembre de 2005). Potser cal recordar que cap d'aquestes ofertes va ser acceptada per CiU. Potser cal recordar que el dia de la votació es va haver de suspendre el ple fins que es va arribar a l'acord Maragall-Mas que posava el llistó molt alt, potser massa alt, del finançament. Ningú no es va preguntar aleshores, ni ara, perquè ERC va anar sempre del bracet amb el PSC fent propostes que quedaven per sota del posterior acord Maragall-Mas. Crec que es va anar a Madrid amb una proposta massa ambiciosa que tots sabien que no seria acceptada, i que tots sabien que ens la retallarien. En aquest tema ERC es va apuntar a l'acord Maragall-Mas.
És CiU l'únic responsable de les retallades?
Artur Mas va pactar amb Zapatero un seguit de retallades al text aprovat pel Parlament de Catalunya, és cert. Crec que es podia haver forçat més l'acord i aconseguir un text més ambiciós, però no massa més. Pensem en la pressió mediàtica que ha fet el PP i l'extrema dreta espanyola comptant amb emissores de ràdio, diaris, militars i tot el que ha tingut a l'abast per tal de fer fracassar el projecte. Però, repeteixo, sempre es pot pensar que es podia haver aconseguit alguna cosa més.
Així dons, hi va haver un pacte que retallava l'estatut. Però en tot pacte hi ha dues parts, no només una. I l'altre part era el PSOE, que té una delegació a Catalunya anomenada PSC i el PSC ha estat totalment d'acord amb el pacte Zapatero-Mas. Això no mereix cap crítica per part dels militants i simpatitzants d'ERC?
També IC-V s'ha sumat a l'acord, i tots dos, PSC i IC-V demanen a ERC que també s'hi apunti.
Carregar les culpes sobre una part dels signants d'un acord i ni tant sols nombrar l'altre part em sembla injust, sincerament. Si l'acord Zapatero-Mas és realment el culpable de les retallades, tant en els temes que van pactar com en els que no van pactar, aleshores tant culpable és Mas com ho és Zapatero. O no? Tant culpable és CiU com ho és el PSOE. I el PSC? Si ha dit amén a tot el pacte Zapatero-Mas, deu voler dir que hi està d'acord, no? Aleshores, no es converteix en còmplice de l'acord? No és el PSC-PSOE tan culpable com Zapatero i Mas? Dons, perquè no se'n parla d'ells? No es pot dir que Mas ha condicionat la posterior aprovació del text i callar la resta. El text s'ha aprovat amb les retallades perquè hi ha estat d'acord CiU, PSC, PSOE i IC-V. I no oblidem que ERC hi ha estat d'acord en un 80%. Per tant, els culpables de les retallades ho son tots, no només CiU. I deixo clar que utilitzo la apraula "culpables".
El que passa és que ERC no té cap opció de prendre vots al PSC ni a IC-V i, per tant, concentra totes les seves crítiques en CiU.
Siguem seriosos. ERC pot permetre's el luxe de dir "no" a Madrid perquè sap que no influirà en l'aprovació del text i és l'única manera de tenir guanys electorals, però a Catalunya comparteix govern amb els que han retallat l'estatut, perquè és l'única manera de tenir una part del poder
És cert que durant els debat per l'Estatut al Parlament, abans del 30-S, ERC estava disposada inicialment a acceptar un text menys ambiciòs. També és cert que Convergència, va començar a estirar del carro cap a posicions més ambicioses (que cadascú tregui les seves conclusions dels motius, vist el pacte d'en Mas i ZP). I no és menys cert que ERC es va veure llavors amb més força per estirar el PSC cap a potulats catalanistes impensables inicialment. I és així, com ERC i CiU es van posar tots dos a estirar del carro, amb el suport d d'IC (que sempre diuen "si senyor" a tot) i fent al pinça al PSOE van portar al PSC cap al text del 30-S. El text que va engrascar molts catalans, que fins i tot podia acontentar mínimament sectors independentistes, el text que demostra la força que podem assolir junts.
Però arriben les rebaixes i aquells que tant estiraven, de cop van per lliure i pacten a la baixa i amb presses. Quina pressa hi havia a tancar un acord? Amb una mica de paciència i estiarnt junts ERC i CiU haguessin aconseguit un text molt més ambiciòs. I si no s'haguès aconseguit ? Doncs el Parlament retira el text del 30-S i es fan pagar els suports al Congreso amb transferències via article 150.2 de la constitución (els de la transferència dels mossos). Així evitaríem que per aconseguir quatre millores, hipotequem el futures millores estatutàries i el futur dels nostres fills.
I ara què? Desprès de les reunions d'ahir els militants d'ERC (jo en sóc un d'ells) portarem l'Executiva del partit a votar pel NO. ERC haurà de dir NO perquè els militants així ho volem. ERC és un partit assambleari i per això som els militants els que estem portant a l'executiva a votar pel NO. Per coherència, per no hipotecar el nostre futur, perquè les millores es poden aconseguir amb altres camins legals més simples i barats, hem de dir clara i simplement NO.
Espero que els militants d'altres partits a qui no se'ls ha preguntat l'opinió, votin en conciència i valorin si han de seguir els postulats de les seves executives i actuar com a comparses o han de fer prevaler la seva opinió en una qüestió tant important com aquesta.
També cal recordar que tots els partits estaven d'acord en què calia anar a Madrid a negociar, és a dir, a introduir esmenes i retalls al projecte d'Estaut (l'Iceta i en Montilla a sobre deien que presentarien les seves esmenes tombades al Parlament), negociar no és altra cosa. Dir que de l'Estatut del 30-S no se'n podia tocar cap coma no és negociar, i per això cap partit ho va fer. En aquest apartat recordo una reunió (la foto surt a gairebé tota la premsa catalana el dia 14 de gener, crec) Rubalcaba/Caamaño amb Puigcercós/Ridao. Suposo que la reunió no va anar sobre els bocates de calamars o el tamany de la bandera de la plaza de Colon. En fi. Accepto que considerin que el pacte Zapatero-Mas té poca substància (no dubto però que els límits els va fixar el primer, 'govern amic', per cert) però menteixen quan diuen que defensen l'acord del 30-S. Això és fals. Ho acabem de veure.
Penso que l'estatut que s'ha aprovat és clarament insuficient, però que ERC podria donar tranquil·lament un sí per una qüestió de patriotisme català, per donar una imatge d'unitat i de seriositat i per fer front a un PP del que tothom està pendent de si s'enfonsa o no a les properes eleccions. Però a Catalunya i a tot arreu sempre passa el mateix. La dreta no sap estar-se a la oposició i actua com una espècie d'animal rabiós (sense voler ofendre i salvant les diferències entre CiU i el PP).
Passats els primers mesos de tripartit a on CiU dia sí dia també feia el ridícul amb les seves excessives ganes de protagonisme criticant sense descans qualsevol tonteria del govern, a dia d'avui sembla que l'únic que busquen és ser les estrelles en els moments claus de l'estatut. Primer en el parlament, i és que són ells els responsables de posar el llistó tan amunt (fet que jo no critico pas) ja que eren ells els qui amagaven amb un no fins al darrer minut. Recordo frases com que la paraula nació era innegociable, o com no-se-què del finançament. Mentires.
I amb el pacte Zapatero-Mas ha passat el mateix. Si de cas, crec que CiU ara lamenta haver-lo fet tan ràpid. Les ganes els hi van poder i no van pensar en que el calendari encara donava per masses setmanes. Ells que aquí van forçar la situació fins al límit, amb el PSOE no han tingut cap mania en rebaixar el que fes falta.
Però insisteixo en que crec que el problema real no és l'estatut final (el redactat del text vull dir), sinó el fet que en Mas va pactar sol, amb nocturnitat i sense consultar-ho amb ningú.
Per què ho va fer?? No havíen (havíem) quedat en que anàvem tots a una?? Per què no es va constituir un grup independent en representació de Catalunya per la negociació enlloc d'anar cadascú per la seva banda?? El pacte Mas-Zapatero, més enllà del contingut en sí va ser una humiliació contra el tripartit, i en conseqüència una decepció per a Catalunya. Senzillament, va ser l'escenificació de que els polítics no han sabut estar a l'altura.
CiU va actuar sense cap tipus de responsabilitat i exclusivament pensant en ells. A CiU li va bé que ERC digui que no. Si diu que no dirà que és enveja (no puc sinó sentir vergonya aliena cada cop que parla d'enveja en Mas, i és que no tenim 4 anys home!), i si diu que sí dirà que en el fons, ERC volia el protagonisme de l'últim minut. CiU volia "recuperar" la iniciativa perquè des de fora (i.e. l'electorat) es veiés que en realitat, CiU exerceix com a govern més que no pas com a oposició. I això és, senzillament, anteposar l'interès del partit a l'interès de Catalunya.
Amb tots els respectes, CiU la va cagar quan va pactar en solitari amb el PSOE. Allò va ser una patada a l'entrecuix a tots aquells que "somiàvem" amb una Catalunya unida i treballant per a arribar al millor acord possible. Si aquest millor-acord-possible resulta que ha de ser el text actual, doncs mala sort però s'ha fet el que s'ha pogut. Però si el text actual és producte de l'egoisme d'un partit que no digereix que està a la oposició, llavors aquí l'únic perdedor és Catalunya.
I per acabar. No sé quin interès té CiU a que hi hagin eleccions anticipades. CiU no traurà majoria absoluta, i ERC és evident que tornarà a pactar amb les altres esquerres. Sincerament, no creia que es trobés tan a faltar a un polític de la talla d'en Pujol.
En Mas va fer un pacte, desprès va dir que no desvirtuaria el text del Parlament al Congrés i així ho va fer. A la comissió va defensar el text del Parlament, ERC va tirar pilotes fores presentant textos diferents dels acordats i el PSC VA VOTAR EN CONTRA DEL TEXT DEL PARLAMENT. ERC no ho ha denunciat, ho ha amagat i ens vol fer creure que no ha estat el PSC si no CIU. ERC prou mentides!
Tot això em sembla una opinió molt respectable i molt ben raonada. No et nego la raó perquè crec que la tens tota. Però... no has respost a cap de les meves preguntes.
En el meu escrit només intento dir que en tot pacte no hi ha només un signant. Intento fer veure que el PSC hi ha estat d'acord des del primer dia i ningú el critica. IC-V diu que el text aprobat mereix un "sí" i ningú els critica.
Zapatero, que va prometre aprobar el text que sortis del Parlament de Catalunya, va ser l'altre signant de la retallada i ningú el critica.
Potser que els posem a tots cara a la paret, perquè tots hi han aprticipat d'això. I si ERC no hi va participar és perquè no se la va convidar. I si no se la va convidar és perquè ja va estar d'acord amb la proposta inicial del PSC, per tant ja ha d'estar d'acord amb el pacte posterior.
Si ERC ara surt amb un "no" és simplement per estratègia electoral, perquè el que tenia les claus de tot ara resulta que no té les claus de res. ERC ha de salvar els mobles com sigui. Carod no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, tota la seva "xuleria" ensenyant claus per TV3 s'ha demostrat que només era això, "xuleria". Artur Mas, ens agradi o no, sempre ha anat un pas per devant de Carod i li ha donat la volta a la situació i això una persona com Carod no ho pot digerir.
Manuela de Madre fa pocs dies va dir clarament que si ERC votava "no" al referèndum ERC ja podia anar pensant en sortir del Govern de la Generalitat. Els líders d'ERC tenen molta feina per fer empassar a les seves bases que no poden votar "no" en el referèndum i intentaran fer com l'any 79 que van votar "no" a les Corts de Madrid i van demanar l'abstenció al referèndum. I si no ja ho veurem.
Preguntes per què la responsabilitat sembla recaure en CiU quan el PSC i el PSOE són els principals valedors d'aquesta "retallada" de l'estatut. I tens raó, és més, el pacte amb CiU supera el pacte PSC-PSOE, i això no ho discuteixo pas.
Aleshores, per què CiU és el dolent de la pel·lÃcula?
Doncs perquè ja se sabia que PSC i PSOE són la cara més espanyolista (PPC és molt minoritari) de l'electorat català , i perquè se sap que l'electorat nacionalista (l'independentista és molt minoritari) vota jo diria que quasi exclusivament a CiU i ERC.
Per tant, entenent que les crÃtiques a l'estatut retallat venen de part d'aquest electorat nacionalista, entenc que aquests han de triar entre CiU i ERC.
Demanar que les crÃtiques vagin al PSC és com demanar que ara tots protestem contra el PPC i en Rahoy per aquest estatut de mÃnims. Ãs absurd, és ideològicament absurd.
Dit això, reitero que aquest estatut Mas-Zapatero no és dolent en essència, vull dir que ignorant el seu contingut és fruit d'una negocació i ja se sabia que en una negociació hi ha guanys i pèrdues.
El problema principal és que davant de la "traïció" del PSC (i tothom ho va denunciar, ERC també) d'anunciar el dia posterior a l'acord aquà que allà presentaria les mateixes esmenes que havien fallat aquÃ, els votants nacionalistes/independentistes esperà vem que CiU fes pinya amb ERC, o que ERC fes pinya amb CiU, de qualsevol manera que hi hagués un front nacionalista que es fes fort davant de la negociació "passant" dels moviments del PSC. ERC ha aconseguit que el PSC se sumi a l'estatut de Catalunya, fet que no s'hagués produït mai amb el PSC a la oposició. Ja estava en "la fulla de ruta" que tard o d'hora el PSC acabaria cedint, i per això estaven ERC i CiU per fer-se forts i pressionar al PSC d'aquÃ. Fixe't que el somni d'en Carod era aconseguir tal pressió que el PSC s'escindÃs del PSOE.
Però no, CiU no ho va entendre aixà i es va donar pressa en córrer a aconseguir un acord de mÃnims amb el PSOE. Sorprèn tanta "valentia" aquÃ, esperant a l'últim minut de l'últim dia per signar un "gran" acord amb el PSC, pressionant al mà xim i impressionant a l'electorat nacionalista català , i en contrast tanta rapidesa allà . A què venien aquestes presses?? Si l'objectiu és aconseguir un gran estatut, no hauria estat millor esperar al mà xim?? El PSOE no podia permetre's el luxe d'eternitzar el procés i per tant, el temps corria a favor nostre!
CiU ha decidir donar la patada a ERC i anar per lliure. S'ha retratat amb un pacte de mÃnims i precipitat. Ara no serveix que li digui a ERC que el millori, perquè encara que tingués raó, ara ja no es pot millorar. CiU a més ha aconseguir enfrontar els nacionalistes, i ull, ha estat CiU perquè han estat ells qui han pactat sense parlar-ho amb ningú. Per què? No se suposa que està escrit que ERC i CiU pactin avui o demà ? No se suposa que hi ha complicitat entre nacionalistes?
Per què ho han fet doncs? Ja ho he dit, per donar la patada a ERC. La dreta ja ho té això (i ho podem veure amb el PP), no suporta estar a la oposició. Oh gran moviment aquest de donar la patada a ERC, potser ERC desapareixerà del mapa?? Potser caurà en picat en nº de vota?? Si aixà fos, chapeau per a CiU. Però les enquestes no ho diuen pas això, i el més probable és que en les properes eleccions ERC torni a ser clau.
A que no endevineu amb qui NO PACTARà ERC? evidentment amb CiU. Perfecte, grans estrategues aquests de CiU. Enlloc de fer front comú amb ERC i deixar en evidència el PSC, i forçar aixà un pacte ERC-CiU a la propera legislatura, va i fan això. Felicitats nois!
I ara ERC vota NO a l'estatut. Per què ho fa?? Tan dolent és l'estatut?? Probablement sÃ. Vota NO per una posició d'orgull?? Per mantenir el pols amb CiU?? Probablement també. Què han de fer, no tenen alternativa. Però és ben bé igual, passades les eleccions tornaran a ser claus i aquà no haurà passat res. Bé, una cosa sÃ, CiU ja ha tirat per la borda qualsevol oportunitat de governar amb coalició, a no ser és clar que ho faci amb el PPC, el n-èssim suïcidi polÃtic.
Un apunt final. Tot i aixÃ, ERC no votarà NO al referèndum. O s'abstindrà o votarà SÃ. Ja es veurà .
Independentistes, no, el que s'ha vist clarament, és que ERC creia que CIU votaria No al Parlament per estar instal·lada en maximalismes. Desprès van pensar que en ZP aprovaria el text sense CIU recordes a en Ridao, dient que no eren imprescindibles, després ho va repetir en Maragall.
El càlcul d'ERC era que CIU negués un Estatut nou per Catalunya, per que la cúpula d'ERC només te un objectiu, enfonsar CIU.
Ens podries explicar per que ERC no ha denunciat que el PSC va votar en contra del text del Parlament, article per article i en canvi lluiten per que la gent cregui que ha estat CIU? ERC prou mentides!
Estic gairebé d'acord, però no ho estic en que l'Estatut del 30S fos excessivament ambiciós, al menys no ho seria, si realment ERC que és qui va recolzar l'investidura d'en ZP i que va fer President en Maragall ho volgués i ho recolzes.
Recordo en el debat de política general espanyol a ERC votant en contra de que ZP és reafirmés en la paraula donada d'aprovar l'Estatut que sortís del Parlament.
Recordo a ERC dient que la proposta del tripartit era molt superior a la de CIU i els instava a pujar el llistó.
Recordo a en Ridao dient que les propostes del tripartit i CIU eren com dos gotes d'aigua.
Recordo a en Puigcercós dient que el reconeixement com a Nació, venia a dir que "eramos pocos i covardes", ara ja som tots i ara diuen que no te valor jurídic. Si no te valor jurídic per que es vota?
Recordo a en Mas a la comissió del congrés on és votava el text del Parlament demanant a ERC que denuncies que el PSC votava en contra, article per article del text del Parlament, també ho va fer en el tema de l'aeroport del Prat, en aquest cas el PP va tenir la vergonya d'abstenir-se i va continuar obert el tema. ERC no va dir absolutament res, és més ha lluitat per fer creure a tothom que el text del Parlament havia estat anul·lat per en Mas.
Divendres a la comissió constitucional, l'Iceta deia a en Ridao amb el pacte del Tinell en ma, que el pacte ZP/Mas superava els compromisos adquirits per el govern catalanista i d'esquerres i no comprenia el no, no va obtenir resposta.
Divendres en Mas, va preguntar a en Ridao amb quina majoria comptava ERC per aprovar el text del 30S, tampoc va obtenir resposta.
La meva conclusió és que a més de que estan gelosos, ERC no vol reconèixer el seu rotund fracàs de haver calmat les seves bases més nacionalistes i contraries al pacte amb socialistes, dient que el pacte del Tinell era l'única possibilitat, per que el PSC aproves un bon Estatut i és que l'estratègia d'ERC només te la prioritat d'enfonsar CIU ni que sigui a costa de Catalunya, la resta era tot mentida.