Dèiem Brecht a poc a poc abans de veure'm el primer got de llet. Tu t'esprimies totes les taronges d'un taronger per fer-te un suc al poble sense riu. El teatre i tota la seva nuesa va ser tema de conversa durant llargs matins de juny. Alguna llum, pocs estels i una mica de fum. Tu creuaves les cames i passaves de pàgina. Jo, com qui no vol la cosa, et mirava amb el cap cot i els ulls amunt. Em preguntaves si estava bé. I jo reia davant d'aquella atractiva ofensa.
Quan vas apropar-te per mirar els ulls de la fada. El taronger deixava de ser donant tot el suc que n'esperavem. Els versos deixaven el vol alçat, quan de nit encara ens miravem. De tant en tant Gaeta ens donava una mirada com qui dóna un ram d'oli a la mar de la pintura fresca. Jo no hi era, allà amb vosaltres, vaig viure altres vides a una altre mirada, potser esquiva, qui sap, segur que barrejada, el cert és que semblen tant properes i tant semblants aquestes lletres que he decidit posar-ne unes altres, encara que siguin meves, encara que no fossin allà amb vosaltres, el fet és que escriure em salva, i ara més que mai, que mai s'enfonsi la barca.
Una abraçada entre la paret i l'aire clar del cel sense pensar-ho gens ni gaire, l'escriptura automàtica no em dóna temps d'aturar-me...
Una abraçada entre la paret i l'aire clar del cel sense pensar-ho gens ni gaire, l'escriptura automàtica no em dóna temps d'aturar-me...
Que el cel sigui just amb els astres!
.. és gran, hi caben molts sentiments ;)
petonet