Gran capítol anit de Sota Terra recuperant la batalla de l'Ebre. Ho confesso, vaig plorar al final quan el fill d'Owen retorna al camp de batalla on havia lluitat el seu pare que havia vingut dels Estats Units amb la brigada Lincoln a lluitar per uns ideals. Quanta generositat de tanta gent! També quan els avis de la "quinta del biberó" van enterrar el company que havia trobat l'equip d'excavació.
Se'm posa la pell de gallina només de pensar-hi, quantes generacions marcades per la guerra i quantes històries que hi ha encara per explicar. Tenien raó quan comentaven que calia recuperar la memòria històrica quan abans millor, perquè sembla que estiguin esperant que morin els darrers testimonis de la guerra per a què no puguin explicar res. Certament aquell període de guerra i post-guerra havia de ser terrible.
Justament
aquest cap de setmana l'AVUI ha entrevistat Elena Moya,
una periodista
catalana que treballa a The Guardian, un dels diaris més prestigiosos
del món. Vaig perdre-li la pista fa nou anys, quan encara treballava a
Bloomberg i feia pocs anys que era a Londres i aquest cap de setmana ha
aparegut en una entrevista a l'AVUI on diu que "Catalunya perd talent i no el recupera", i té raó,
però gràcies a la seua primera obra The olive groves of Belchite, aclamada
per la crítica i un dels llibres més venuts a Amazon, en retorna una
mica a la terra que la va veure nàixer...
A The Olive Groves of Belchitereconstrueix la vida de tres
dones de tres generacions i les conseqüències que el conflicte civil
espanyol va tenir -i encara té- a les seves vides. En 400 pàgines, Moya
descriu l'àvia, la filla i la néta d'un mateix conflicte, però aprofita
la figura de la més jove, Maria, per relatar les incongruències i els
xocs entre un passat i un futur que encara no s'han reconciliat. La història de Maria, que s'enamora d'una noia en un viatge alliberador
al Regne Unit, la introducció de gent de l'Opus Dei o fins i tot una
referència al boicot al cava català són només excuses de la novel·la per
relatar com el passat afecta, a vegades inconscientment, la vida de les
persones. Friso per tenir temps a l'estiu per llegir-la, el tema de la Guerra Civil sempre m'ha tocat la fibra, una de les meues pel·lícules preferides és Terra i Llibertat, i sí, també hi ploro a llàgrima viva cada cop que la miro. Estic convençuda que l'Elena tindrà una brillant carrera literària i així, encara que sigui lluny, ens podrà tornar una mica de l'enorme talent que té.
A mi les guerres, i els exercits, mai els he estimat. I el que va passar a la batalla de l'Ebre va ser una sangonada despreciable per part de les autoritats que van obligar anar a la mort a tanta gent (inclossos els de la quinta del biberó). I quant van sortir les actrius (o potser eren models?) tan ben pentinades i amb el vestit de guerreres tant impolut (barret inclòs!), vaig recordar alguns llibres i algunes explicacions d'antics combatents en aquella batalla, on no tenien sabates amb què caminar ni menjar per subsistir. I mentre surtia la bandera de la República espanyola per darrera del rostre net i rialler de les models/soldades, vaig apagar la téle i m'en vaig anar a dormir... No vaig aguantar tanta "memòria" cínica. Abaix els exercits i les guerres! Visca les desercions! Atentament
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
A mi les guerres, i els exercits, mai els he estimat. I el que va passar a la batalla de l'Ebre va ser una sangonada despreciable per part de les autoritats que van obligar anar a la mort a tanta gent (inclossos els de la quinta del biberó). I quant van sortir les actrius (o potser eren models?) tan ben pentinades i amb el vestit de guerreres tant impolut (barret inclòs!), vaig recordar alguns llibres i algunes explicacions d'antics combatents en aquella batalla, on no tenien sabates amb què caminar ni menjar per subsistir. I mentre surtia la bandera de la República espanyola per darrera del rostre net i rialler de les models/soldades, vaig apagar la téle i m'en vaig anar a dormir... No vaig aguantar tanta "memòria" cínica. Abaix els exercits i les guerres! Visca les desercions!
Atentament