El que ens espera a partir d'ara a Can Barça és això. La relació, a més no és només personal, com es pot comprovar. El Barça simpaticot que no aspira a més que ser un secundari de luxe a la lliga espanyola i, per tant, res a l'escena europea i internacional. Directors tècnics espanyolíssims, del tipus Zubizarreta. El "ser superior" ha aconseguit guanyar de la millor manera: debilitant el rival. I ho ha fet amb l'inestimable ajut dels de sempre: la premsa.
Jo no sé si hi ha professió més denigrant per a una persona que la de periodista. Realment, em costa de discernir si ho és més que la prostitució. Crec, fins i tot, que és millor prostituir-se, ja que almenys no s'ha de finançar amb fons públics una suposada carrera universitaria. Això de follar es perfecciona amb el temps (els que poden, és clar). Però el joc que li han fet els periodistes a l'establishment filoespanyol de Catalunya (Grupo Godó, la Caixa, els diplodocus de CiU, Juan Rosell, la Cambra de Barcelona, el Círculo de economía, el nunyisme, etc...) ha provocat, juntament amb les arcades que provocava el Sr. Laporta al cinturó roig barceloní pel seu to marcadament català, l'arribada d'aquest element al capdemunt de la institució (sí, senyor, sens dubte...) més important o, com a mínim, més influent, del nostre país.
La foto que acompanya és un recordatori a tots els que han col.laborat a l'encimbellament del Sr. Alexandre Rossell. És una imatge ben metafòrica sobre el fet que hagués esta millor dedicar-se a llepar altres coses i no el cul d'aquest senyor.
Record absolut de vots a un President, Sandro Rosell.
Les dues opcions continuistes , juntes , no arriben ni al 25%.
Victòria positiva, en positiu, aclaparadora, de Sandro Rosell i de la seva candidatura i del seu programa.
Democràtica pallisa als continuistes sense talla.
Visca el Barça, Visca Catalunya LLiure.
Quan sigueu socis i porteu anys sent-ho ( i pagant), ho entendreu una mica.
Però us estaria bé baiar del núvol, i conèixer el mon real. Sereu benvinguts si entreu al món real del culerisme.
61,4%, democràticament.
Adeu Txiki i gracies per tot el teu treball dels ultims anys.