A l'apunt d'ahir alertava del risc que els vots independentistes que vegin en Artur Mas la millor garantia per evitar que Montilla repeteixi com a presidet podrien trobar-se amb el vot segrestat en la qüestió més important de la propera legislatura: la votació al Ple de la IP per convocar un referèndum d'independència. CiU no podrà pas fer com si sentís ploure. També a Esquerra, però, l'admissió a tràmit de la IP ha de tenir conseqüències.
Recordem, d'entrada, que Esquerra havia decidit centrar l'estratègia en la "consulta sobre el futur de la nació". Qui volgués formar govern amb ells havia d'acceptar fer aquesta consulta. Això els acostava a CiU perquè també Mas té intenció de posar en pràctica el dret de decidir a través de consultes; amb un matís important, però: Mas no farà cap d'aquestes consultes amb la independència com a pregunta perquè creu que no és una qüestió que generi prou consens. Un matís per a l'independentisme que no havia d'impedir l'acord ERC-CiU si tenim en compte l'ambigüitat de la condició formulada per Esquerra.
L'altra opció era que el PSOE-C s'avingués a fer també una consulta d'aquest tipus i que això conduís, en cas que l'aritmètica ho permetés, a un tercer govern d'esquerres, aquest cop amb un PSOE-C clarament desviat de la trajectòria que inicialment tenia prevista. Per aconseguir això, la jugada passava per incloure l'opció federal en la consulta.
Ara, però, ens trobem que l'admissió a tràmit de la IP obre el camí a un referèndum d'independència a la propera legislatura. I subratllo això de la propera perquè així mateix ho diu Uriel Bertran. Es podria haver decidit prioritzar el calendari, presentar les 220.000 signatures, tan aviat com les tinguéssim, per poder forçar el debat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Si es prioritza la quantitat, si s'opta per exhaurir el termini per obtenir el màxim de signatures possible, aleshores estem parlant, evidentment, de fer que el debat tingui lloc a la propera legislatura.
Tenint en compte tot això, s'imposa una pregunta: Esquerra farà una consulta i un referèndum a la mateixa legislatura? Com que això no tindria cap sentit, és lògic pensar que la condició que havien plantejat de cara a la formació d'acords de govern s'ha de reformular. Des del meu punt de vista, el més lògic seria concretar la condició, que ara faria referència al vot per convocar el referèndum que demana la IP admesa a tràmit. Això, a la pràctica, i vist el sentit del vot del PSOE-C en l'admissió a tràmit, significa que no hi ha tripartit. Montilla no serà president. No té cap possibilitat de ser-ne. Per tant, la motivació antimontillista per votar CiU queda desactivada. Si Esquerra imposa aquesta condició, el joc polític que se'n derivi serà realment interessant, no trobeu?
L'altra opció era que el PSOE-C s'avingués a fer també una consulta d'aquest tipus i que això conduís, en cas que l'aritmètica ho permetés, a un tercer govern d'esquerres, aquest cop amb un PSOE-C clarament desviat de la trajectòria que inicialment tenia prevista. Per aconseguir això, la jugada passava per incloure l'opció federal en la consulta.
Ara, però, ens trobem que l'admissió a tràmit de la IP obre el camí a un referèndum d'independència a la propera legislatura. I subratllo això de la propera perquè així mateix ho diu Uriel Bertran. Es podria haver decidit prioritzar el calendari, presentar les 220.000 signatures, tan aviat com les tinguéssim, per poder forçar el debat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Si es prioritza la quantitat, si s'opta per exhaurir el termini per obtenir el màxim de signatures possible, aleshores estem parlant, evidentment, de fer que el debat tingui lloc a la propera legislatura.
Tenint en compte tot això, s'imposa una pregunta: Esquerra farà una consulta i un referèndum a la mateixa legislatura? Com que això no tindria cap sentit, és lògic pensar que la condició que havien plantejat de cara a la formació d'acords de govern s'ha de reformular. Des del meu punt de vista, el més lògic seria concretar la condició, que ara faria referència al vot per convocar el referèndum que demana la IP admesa a tràmit. Això, a la pràctica, i vist el sentit del vot del PSOE-C en l'admissió a tràmit, significa que no hi ha tripartit. Montilla no serà president. No té cap possibilitat de ser-ne. Per tant, la motivació antimontillista per votar CiU queda desactivada. Si Esquerra imposa aquesta condició, el joc polític que se'n derivi serà realment interessant, no trobeu?
Per altra banda estic d'acord que CiU no farà absolutament res per la independència a no ser que es vàries vegades més signatures de les necessàries.
Finalment, espero que una candidatura transversal independentista (amb RCat i Laporta, entre d'altres) aconsegueixi fer forat al Parlament, encara que reconec que la feina no serà fàcil. Aquesta serà la única manera de forçar CiU amb respecte al referèndum.
Una altra cosa és que a alguns independentistes no els hagi agradat veure el Montilla de president, però ens haurem de començar a fer a la idea que no podrem escollir tots els detalls del procés cap a la independència.
Segur que el dia de la independència hi haurà independentistes que es queixaran de la tria del dia, de lloc o del temps que farà, però molt probablement tampoc serà culpa d'ERC...
Pel que fa a CiU i al PSOE treu-te del cap, Xavier, que donin suport a cap referendum d'autodeterminació. Repeteixo, a cap. Ni CiU ni PSOE. No li donis més voltes. Tret, és clar, que la pressió popular sigui molt forta. Això passaria si es presentessin al parlament 1 milió de signatures per la independència. Però si se'n presenten 300.000, no ho dubtis, CiU no donarà suport a cap tipus de referendum.
Et dic això perquè t'entestes en conservar una ingenua esperança respecte a CiU però no t'equivoquis: Si no hi ha una pressió popular molt forta CiU no mourà ni un dit per l'autodeterminació.
Una altre cosa és ERC que veient-se a venir la patacada intenta anar recuperant gradualment el seu espai natural: la defensa desacomplaxada de la independència.
Realment interessant, i tant.
Hola Xavier,
Crec que suposar el que farà Esquerra o CIU es força arriscat, igual que pensar que faran alhora de la realitat al votar la IP al Parlament, i es que es més important que diran davant la negativa espanyola. Aquesta es la clau, de moment dona la impressió més de tàctica electoral que vertadera proposició de fons. Es important no vendre fum, i aquests dos partits haurien de dir clarament que pensen fer en el moment precis que apuntava. El demes son gestos de cara a la galeria que d'aqui dos dies ja hauran passat.
Salutacions.
Albert
El que encara no ha dit res clar és part de l'electorat independentista, la part que no vol acceptar la claredat del moment, la part de l'independentisme que obligaria CiU a deixar el joc de mots i a prendre partit si vol ser independentista, la que té fa temps (I ja uns mesos de manera ben clara) aquesta responsabilitat i la defuig.
Per CiU no puc pas parlar i per això estic inquiet, però que podem comptar amb els vots d'Esquerra és evident i no sé on trobes el fum aquest que dius. No comparteixo això que dius que recollir les signatures i decidir en Ple que es convoqui un referèndum amb la pregunta proposada sigui "vendre fum" o "gestos de cara a la galeria".
Si estem més pendents de la posició d'Espanya respecte de la nostra democràcia que de nosaltres mateixos, malament rai. Crec que entenc el que vols dir en el fons, però crec que formulat d'una altra manera seria més enraonat.
Gràcies pel comentari.
Hola Xavier, potser no m'he expressat amb tota la claretat que volia, de totes maneres jo no em referia a la votació de la IP al Parlament, on veig clarament que ERC votarà SI, i de CIU no ho tinc gaire clar. Jo em referia, i suposant el Parlament aprovi la IP, el següent pas seguint la llei de Consultes es l'autorització de l'estat, aquesta serà negativa, en aquest precis moment els partits o diputats que han votat SI hauran de fer un acte de sobirania i seguir endavant, d'altra manera es fum i frustració, semblant al que va passar al País Basc. No es estar pendent d'Espanya, però aquesta iniciativa s'ha fet seguint escrupulosament la llei de consultes i aquesta diu el que diu. Espero haver aclarit el malentes creat.
Salutacions
Albert Cortés.
No donis per feta la negativa a l'autorització de l'Estat espanyol. És una possibilitat, però no ho donis per fet. Recorda que la pregunta és absolutament ajustada a la Constitució i que si hi ha negativa serà per raons polítiques. La nostra situació no és pas la d'Ibarretxe. El que nosaltres hem d'intentar és que hi hagi el màxim nombre possible de parlamentaris demòcrates compromesos a votar favorablement a la convocatòria del referèndum. Si això s'ha de votar a la propera legislatura, n'hem de fer el centre absolut al voltant del qual girin les eleccions. Compromís amb la declaració unilateral i, en cas que aquest compromís no sigui assumit, compromís amb el referèndum.
Del que puguin fer Esquerra i CiU davant d'una eventual negativa de l'Estat n'anirem parlant, i molt, però no caiguem en el parany de llançar-nos pedres a la teulada. Entenc el teu neguit i espero que ho puguem resoldre.
Per tant, s'obre un nou cicle.