Les Terres de l’Ebre agermanen. Ahir a la nit vam posar punt final als concerts que hi teníem programats per aquest cap de setmana en un casal popular Panxampla absolutament ple en un ambient molt distès. En torno satisfet, l’experiència ha estat immillorable i el bon tracte i la hospitalitat no tenen preu, de tot cor. De tornada, al tren, pensava que no deixa de ser estrany que la majoria d'ebrencs i ebrenques hagin estat a Tarragona algun cop o altre mentre que jo hagi tardat 23 anys en trepitjar Amposta i Tortosa, serà que hi ha més quilòmetres de baixada que de pujada? No ho crec. Em quedo amb el mural de “lo riu és vida” mirant de reüll un enorme monument franquista que ja fa massa temps que les institucions haurien d'haver retirat, o és que no ha durat prou aquest malson?
